diumenge, 7 de febrer del 2010

DELS MOMENTS MILLORS DEL DIA

Visc un moment ara mateix, que no espero grans esdeveniments familriars, com m’he trobat moltes vegades en la meva vida. Els casamentents del meus fills, avans el prometatges, els neixementes dels nets, batejos, repetits fins a 6 vegades. reunions amb consogres, sobretots les primeres, (que sempre són mes delicades), jubilacions, que també s’han celebrat, aniversaris de casaments que s’han preparat em molta cura i despesa, viatjes llargs...

Ara, el dia a dia el conformen, les lectures, les visites als amics, anar a la muntaya, llegir els blocs dels meus amics cibernètics, anar a fer un bon dinar.. (que no vol dir anar-sen treure les tripes de pena, sino a saborejar petites coses més escollides). Sembla mentida peró arribar en aquest punt també fa ser molt feliç.

El saber assaborir les petites coses de cada dia, es una compensació a tota una vida de treball i de sacrificis, que no esperaba viure-la, amb tanta intensitat i plaer.
Poder veure la primavera, respirar les flaires de totes les flors esclatants, deleitar-te amb els colors vius de tota la natura, aprofitar hasta l’ultim raig de sol, per passejar, asseure’t en una terrasssa, o al cap d’un pujol, si estás al camp, escoltar amb deteniment els cants dels ocellets, refilant amb megestuosa sinfonía, totes les notes del pentagrama.

Ya una cosa però que trenca aquesta idílica situació: el llegir els diaris quand arriben. Et comences assabentar del la baixada en picat de la borsa. (mals auguris penses), del nombre creixent d’aturats, de les picabaralles dels liders polítics, que fent-se aquesta querra entre ells, van distraient al personal, i moltes coses més que et treuent les ganes de seguir llegint. Optes per fer una cafetó i deixar el diari aparcat en un recó, i penses que el que tingui que vindre ja prou que vindrà.

7 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Acavo de llegir aquesta entrada en veu alta.

Ara m´agrada llegiro aixís, perque sembla que hem quedin més els detalls.

No deixem que les noticies negatives ens amarguin el día.Com tu dius tampoc podem feri rés.

Només ser solidaries quand podem fero i ja está.

Petons de la teva tocaia. Montserrat LL.

Montserrat Sala ha dit...

Gracies Monteserrat per les teves paraules. Que tinguis un diumenge plè de satisfacións

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Pues guardemos un ratillo cada día para refugiarnos de las noticias...

Montserrat Sala ha dit...

Querido profesor: las noticas de estos dias no són como para refugiarse en ellas. Más bien para huir de ellas. De todas maneras y porque Vd. lo dice, intentaré, buscar algo que por lo menos se pueda leer: Los espacios culturales. Saludos.

Myriam ha dit...

Esos son los mejores momentos sin duda.
Gracias por tus felicitacioes en el dia de mi cumpleaños y con respecto a tu pregunta en una entrada anterior. SI, soy ciudadana de 4 paises, de los cuales dos son Argentina e Israel. Los otros dos Colombia y Suecia y además fuí en parte criada en la cultura francesa.
O sea que cuando digo cosmopolita, lo soy de derecho y de hecho jajajajajajaja!
Saludos

Myriam ha dit...

PD. Desde hace 7 años vivo en Israel.

Montserrat Sala ha dit...

Querida Myr: hasta hoy no he leido tus comentarios, por lo tanto, ne he podido agradecértelos. Ya veo que eres cosmopolita de pura cepa, una gran señora sin duda alguna.

Je suis très heureuse, de vôtre visite de cérémonie, et je vous remercie de tout coeur vôtre gentillese. Au Revoir chère amie.