dimecres, 15 de juliol de 2009

L'Insomni

Avui que no puc dormir, ja sé del que vaig a escriure: de l'insomni.
Doncs bé, es una verdadera llauna no poder acluclar els ulls, desprès d’haver-te posat al llit. Per una part, penso que dormir es el més assemblat a estar mort, Per lo tant estic més viva, no hi ha dubte, però esisteix una segona part que també cal tenir en compte: el descans es imprecindible i absolutament necesari per mantenir un bon nivell de vitalitat, i agudesa mental. L’insomni es segurament, una malaltía de difícil tractament si no es a base de píndoles relaxants o de qualdevol altra droga, que jo he rebutjat sempre,
Donar voltes i mes voltes al llit, veure passar ovelletes, contar-les, mirar 199 vegades el despertador en poca estona, pensar en mil coses que ni em preocupen ni em diexen de preocupar…. En la feina del dia següent….i sobretot en els nervis que t’agafen quand penses que l’endemà estarás per l’arrastre. Que no et tindràs dempeus, i que et mancarà clarerat en les idees. Recodo no fà pas gaieres anys, quand era plena de feina i de comprosmisos, pasaba molta son. Si alguna festa em podía enganxar al coixì una horeta més del acostumat, ho gaudía de debò. En canvi ara que tinc tot el temps del món no puc dormir. Quin contrasentit!!! Sapigut és de sempre, que la gent gran dorm menys hores, que no es necesite dormir el mateix temps que en els anys joves, que no es và tan cansat… D’acord, d’acord…. Però quand estic al llit, son les tres i mitja de la matinada i no hi ha rès a fer… m’agafe tal enutx, que m’he d’aixecar, i començar a donar voltes per casa a les fosques i sense fer soroll. Total que m’he convertit en una veritabla sonàmbula i qualsevol dia donaré un mal pas, i pot pasar de tot. I el meu home roncant tan feliç, aliè a totes les meves excursions d’estar per casa.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA