dimarts, 21 de juliol de 2009

Els Guiris

El cos m’ho demanave feie temps. Molts i molt temps que no em perdia pels carrerons de la Barclona antiga. El Casc Vell com ara s’anomena. Totes les espectatives tots els records que jò guardaba d’aquestes antigues passejades les he vistes per terra, axafades i arrossegades misserablement. D’quellla Barcelona bohemia, pobra com la postguerra, La Barcelona del mercat de la Boqueria, del Liceu, de Sta. Maria del Mar, dels carrerons pudents, i bruts, dels pollastres a l’ast i de la seva olor que tot ho impregnave, já no existeix.
Ara es tot modern, lluen, “Fashion”. Boutiques per aquí i per allà, geladeries italianes, sales d’exposicions internacionals, Pubs Irlandesos, barres americanes on es menjea i es béu i sobretot sobretot: MOLTS GUIRIS. Per tot arreu es plé de Guiris,
LA Barcelona nostra, la Barcelona catalana, ja no es nostra. Està ocupada e invadida per gent de molts colors i orígens. Uns hi busquen feina, uns altres hi busquen allò que no troben enlloc i que no saben ben bé que és. Ni ha que malviuen de qualsevol manera al bell mig del carrer. fronts arrugades i pells curtides per moltes tempestes. Arxius d’un passat incert.
Crec que n'hi ha ben pocs que hi busquin cultura
Les Rambles, ja no sòn per passejar-hi tranquilament, i pendre un refresc, per comprar el bouquet de flors mes maco del món, per mercadejar un bon preu en les ultimes novetats editorials als seus quiosks.
Tot això només és ara un record i una anyorança. Les Rambles de que us parlo s’han convertit en un gran circ. Un circ que ademés et pot fer pagar un entrada molt cara. De lladregots de drogadictes, prostitutes i altres espècimens, n’és farcit, i ja cal estar ben atent, si vols tornar a casa amb els pantalons posats i totes les seves pertinençes.

2 comentaris:

M.Àngels ha dit...

Hola Montse, m'agrada que t'hagis animat a tenir un bloc i t'admiro perquè malgrat tot mai has perdut les ganes de fer coses.
No tothom veu les coses de la mateixa manera i és bo que hi hagi molts punts de vista d'una mateixa cosa. S'ha de ser tolerant ja que ningú està en possessió de la veritat absoluta.

Anb el post que has escrit avui, no hi estic del tot d'acord.
Avui en dia, no tot és tant negatiu a Barcelona. Jo crec que com a ciutat ha fet un canvi bò. Malament aniríem si ens haguessim quedat en aquella Barcelona pobre, en aquella Barcelona dels carrers pudents i bruts...
I també crec que una de les fonts del nostre creixement econòmic és el turisme. Potser el tenim en una quantitat massa gran, si, però és el que té esser una ciutat bonica, important i cosmopolita com Barcelona, que en això no és única, totes les ciutats importants com Roma, Paris, Londres, Viena, Praga.... i tantes d'altres, els hi passa el mateix.
Si que és cert que molts venen a fer turisme de borratxera, però estic segura que també n'hi ha moltissims que venen a coneixer la nostra cultura i la prova està en que sempre hi trobes gent en els museus o a d'altres actes.

Tot evoluciona i mai és del tot al nostre gust, però també cal veure aquelles coses de les que ara podem gaudir i que abans no ens era possible, te'n diria un munt...

M'agrada Barcelona! (i en bici encara més ;)...

Be, ja anirem bloquejant...

Un petó.
M.Àngels

Montserrat Sala ha dit...

Comprec que el meu escrit, ere partidista i molt provocador. Aquesta era la finalitat, jo penso com tu en moltes coses. Pero la nostalgia, els recods dels temps que ja no tornaran, conten molt en els meues "reflecions en veu alta" Moltes gracies per les teves paraules.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA