dijous, 23 de juliol de 2009

La festa Major

Parlar d’aquestos esdevenimentents tan arrelats al nostre costumari, i a la nostra identitat com a pais, es sempre un plaer, i ademés un bon ejercici de memòria històrica. El poble català que s’en ha vist de verdes i de madures des de fa segles, no crec que s’hagi pogut estar mai fins ara, de fer i celebrar les Festes Majors propies de tots els estíus.
Ja sigui per la Mare de Déu dels Angels, la Mare de Déu d’Agost, Per Santa Susagna, per Sta Marta, o pel sant que sigui, són els dies mes assenyalats, mes festejats i potser mes esperats de tot l’any.
Es quand a les cases es tenen convidats, es quand es mate el gall, es comencen a cuinar els canalons i fer els rostits i es pose l’olla grand dins la petita. Les bones olors dels guisats especiats, ho impregnent tot. S’escombren els carrers, es netejen els estris que s’han de fer sevir, i també es quand tot-hom vesteix les millors robes i joies per lluir-los als balls de nit al envelat. Com que es un dels pocs dies que hi ha música en directe tot el jovent hi fa cap i d’aquestos encontres en surten coneixences noves i molts noviatges. I ningù es perd els concerts de mitja tarda. Ni vells ni joves.

Aquest es un retrat purament nostàlgic i un punt de vista particular. Ara com sempre les coses han canviat, i tenim unes altres modes. Ni millors ni pitjors: diferents.
Als pobles, avui dia, la gent aprofite els dos e tres dies de festa per anarse-n a la platja, o s’apunten a fer un creur pel Mediterrani. Convidats a casa?... ai nó! Massa feina.
Les cases s`han decorat pels temps tant còmodes i impersonals que vivim i ningú pense a moblar una cambra de convidats Tot i que en moltes llars, hi pot haver gimans i póster també una sauna!

Els joves no necesiten ni bons vestits, ni grans orquestes de renom. En tenen prou en que els deixin campar al seu aire, fent del dia la nit, i al inrevés. Son feliços, crec, amb uns ritmes ensordidors i trepidants. I que no hi manqui una bona birra a les mans.
Son uns altres temps!
Per uns i per els altres, però la Festa Mayor, es encara un punt de runió important. Ara amb gent potser, vinguda de mes lluny, i sense cap vincle familliar, però al cap i a la fí: Una trobada festiva com cap d’altra.
M.S.P.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA