UN CONCERT A L'AUDITORI

No hi ha com una bona audició de musica en directe, per fer passar tots les malentecs, i les enrabiades que cada dia et van donant tots els mitjans. La música clásica te per mí un poder terapèutic. No em fa mal rès, segons la cadencia de les seves notes em transporte a paradissos més o menys llunyans, més o menys, reals o fantasmagòrics.
El dissabte 28, i sota la direcció de Ari Rasilainen, y la Orquesta Sinfònica de Barcelona, i Nacional de Catalunya, van interpretar un programa de lírics del segle XX, acompanyats de una jove solista de violí: HILARY HAHN. Va fer una verdadera demostració del su lirisme i sensibilitat, en el Concert per a violí i orquestra de Gian Carlo Menotti. Un autor que va escriure l’obra en 1952, que no es coneguda del gran public, peró que te una musicalitat i una qualitat,molt remarcabla. Hilary Hahn li va treure tot el partit posible, totes les sonoritats i va ser molt aplaludida. Va fer un bis sense acompanyament, sensacional. Si alguna cosa he de afegir sobre aquesta intèrpret, potser diria que ere poc contundent, exageradament suau i melódica.
La segona part va concloure el concert, la Sinfonía en mi bemoll mayor, op. 82, de Sibelius. Un magnìfic paseig pels boscos y la natura exuberant del seu país Finlandia. Preciòs.

HIVERNAR

Penso que ja ho he comentat en alguna altra ocasió. Que en seria de bo, quand veus les coses que no van bé, quand hi ha tantes injusticies, tantes revoltes i tans afany per mantindre els llocs del poder de manera vitalícia, jo m’amagaría en un forat a dormir no un hivern, sinó uns quands. Voldria resistir fins que, tothom estigués content, fins que totes les persones que es veuen en la ruina, per culpa dels grans capitalistes que els han ofegat, amb els deutes que els han fet contraure, fins que els que es perpetuen en la poltrona, per manar i enriquir-se, fossin tots depullats del seus bens, per retornalo-hi al poble a qui pertanyen. Fins que creixés l’herva sana a la llera dels rius...... Ben pensat, poder seríe massa temps de tranquilitat, i lo millor tampoc m’ho mereixo al ser part d’aquest societat tan injusta i consumista.
Qui sap!!!

PLUGES FREDS I NEVADES

No es cap novetat, estem al bell mitg de l'hivern, i es el que cal eperar. I sempre es millor parlar d'aquest tema que de involucrar-nos en els asumptes del Orient Mitjà. allà l'ambient està tan calent que quasi creme. I no te cap aire de canviar. Aquella part del món està plena de dictadors vitalicis, i ho tenen molt malament perque ja ningú es deixe manipular.
O seguir amb el tema de la reforma laboral, que Déu-ni-dó, de la polseguera que ha aixecat. Encara trovo que els sindicats han afluixat les amb les seves aspiracións.
Deuren veure que d'allá òn ni n'hi hà, no en pot rajar. I es que son faves contades: mes eperança de vida, i mes gent sense cotitzar. Per molta bossa que tinguin feta, amb aquesta decreció bestial, mai en hi haurà pròu. Per lo tant s'havien de pendre mesures dràstiques, i si he de dir la veritat: encara penso que per la situació que pasem, han estat prou assenyades.
Doncs el fred, pel que es veu seguirà éssen fort, i les nevades farán tancar moltes carreteres de muntanya. Els esquiadors estaran contens, perque ja podran practicar el seu esport favorit. I els pagesos reben aquestos plugims i la néu, com un regal del cel, per la bona marxa de de llurs collites.

TEMPS GRISOS, COLORS LLAMPANTS

Mirant el meu petit arxíu fotogràfic. vaig trovar unes fotos fetes l’estiu passat, i he pensat que una dosi de colors víus, anirie bé en aquests dies tant freds grisos. Grisos tirant a molt foscos, i gelats.
També ens faran veure millor i accetpar, amb optimisme les reformes laborals, que están a punt d’aprobar-se. I les mides d’austeritat que tots els paisos europeus son apunt de posar en pràctica

Si el miracle es produìs, i les imatges de coloraines, donen resultat, i apaivaguen els ànims de relvolta, al Orient, i les realitats dels canvis que es preveuen al nostre entorn; em faré fotògrafa, m’en aniré cap als mars del sur, i em caputzaré dintre les aigues coralines i fotografiaré centenars de peixos de colors.
Un detall: Primer tidré que apendre a nedar. Un handicap que estaría, ben conforme a posar en pràctica, si pugués aconseguir aquestt objectíu.

BARCELONA, CIUTAT DE DISSENY.

Ens han volgut vendre la moto i penso que ho han aconseguit. Aquesta marca, no serveix de gaire, pero algún slogan hem de inventar, perque s’ens faci una mica de cas.
El modernisme ens va precedir a primers del segle passat. No sé que és el que va ser primer si l’art decó frances, o el modernisme català, però en tot cas, aquell es va donar una fortuna i prestigi del que encara ara en cobrem bones rendes.
I que cal esperar del diseny? L’aeroport, que en és una bona mostra, és preciós, però molt poc practic. Tan si vas a sortir com si hi entres, et fas un tip de caminar, que quedes axafat per tot el dia. Dels fanals del enllumenat public, macos i diferents, però no fan llum. Els bancs de la via pública, una altre cas típic. Admeten singulars formes, i els disenyadors s’hi volen lluïr al maxim. Ho aconsegueixen pero a no s’han adonat que cal reposar l’esquena al mateix temps que les cames.
Tindrem que secrificar lo cómode per lo estètic, ja ho veig, i a lo millor es el qué fa falta mer millorar la imatge de la ciutat.
L’inconvenient mes gran que jo li trobo es que quan aquesta obra envellirà. serà només un munt de xatarra, sense cap utilitat i de difícil reutilització.
El temps té sempre la última paraula, i com amb tot passe, ens treurà de dubtes.

L'ORDINADOR EL MEU COMPANY, EL MEU ENEMIC

Algú m’ho va comentar un dia, i vaig pensar de deie rucades. Jó que no m’havia, enganxat mai a la televisió, tot i la oferta tan gran que en tenim, no hi havie pas perill d’eganxar-me a l'ordinador. Ho hauria jurat i perjurat. Però santament no vaig jurar res, nit tans sols prometer-ho.
Aviu estic convençuda de que si m’el treguessin, tindría “mono”.
I com es que ha passat aixó? hem pregunto moltes vegades. Doncs, no m’atreviría a assegurar-ho, pero es tan cómode i tan distret, puguer sortir al món per una finestreta que un pot manipular, que pot anar allà òn es vol, sense restriccions de cap classe, y que et done la facilitat d’estudiar, de distreure’t de jugar, de parlar, d’escoltar musica, d’estar al últim moment de l’actualitat, a l’ultima estrena d‘úna película, nacional o estrangera, de les últimes novetats en literarura. Vaja! es que ho es T O T !!!
Per no parlar de la gran quantitat de coneixences i amistats, que es poden tenir, i de veure les millors imitges del Nacional Geogràfic, preses al més llunyants recons de la Terra, els mes ingenionos acudits que circulen, avisos de totes les classes, y de tots els estaments. Mare de Deu! quina disbauxa més grossa que es formaríe sense aquest mitjà tan excepcional,que ha canviat les nostres vides. No m’ho vull ni imaginar.
Per no parlar del que represente tot el treball, que s’estalvíe, i de tota la feina que dóna. Desde que el món es món, tot ha anat evolucionant, ara, un canvi tan radical i tan ràpit, i que a més s’ha imposat en tots els àmbits, no ni ha hagut un altre com aquest. La informàtica domine tot i a tots. Cal preguntar-se: Fins òn arribarem?

FORMULA MAGISTRAL PARA SALIR DE LA CRISIS

(Bloc copiado íntegramente, del bloc "Rincón de Rampael".del cual soy ferviente seguidora, y me ha parecido, oportuno ayudar a su difusión)


1º Eliminar el Senado, ya que es una cámara inútil, dicho por los mismos Senadores. Noruega, Suecia, Dinamarca, no tienen Senado. Alemania sólo tiene 100 Senadores. EEUU, un Senador por cada Estado. Los grandes teóricos del Derecho Internacional y Constitucional ( Duverger, Jellincec, etc.), opinan que es una Cámara innecesaria, prescindible y que está en extinción. Entonces, ¿ Por qué tenemos que mantener a 260 personas en una cámara estéril, vacía de contenido y pasada de moda? "! Fuera el Senado, ya"!. De esta forma ahorraremos 3500 millones de euros cada año.
 2º-. Eliminar la pensión vitalicia de todos los Diputados, Senadores y demás "Padres de la Patria"!.
3º. Revisar el sueldo de los alcaldes  que se ponen la nómina que les da la gana ( por ej., El actual alcalde de Calviá, Mallorca, cobra más que el presidente del Gobierno de España.)
4º-Cambiar las leyes y, además de cárcel para los ladrones, obligar a que todo el dinero que han robado los políticos y demás "adjuntos", vuelva a las arcas de donde se ha "afanado" ( (No hace falta poner ejemplos, ¿no?)
5º-Eliminar al MÁXIMO  los coches oficiales (cosa que se hizo hace 40 años en los Pactos de la Moncloa y funcionó.No es posible que tengamos mas coches oficiales que USA").

6º-Anular TODAS las tarjetas VISA oficiales (que cada uno pague con la propia) y poner en la calle a TODOS los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).

7º-ELIMINAR los diplomáticos, excepto un Embajador y un Cónsul en cada país.  ("No es posible que gastemos en esto mas que Alemania y El Reino Unido").

 Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los
PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y" chupópteros" varios) se ahorrarían mas de 45.000 millones de Euros, no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

 Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podría
incluso acelerar la actividad económica", pero desde luego esto no
entra en los planes de Zapatero. Al menos, eso parece, según estamos viendo. ( la cursiva es mía)

CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA.
ps. Este documento me lo mandaron por correo. Ignoro su autor, pero me pareció interesante difundirlo, dada la importancia del asunto.
He modificado algunas cosas del contenido por una cuestión de estilo, pero siempre intentando conservar el sentido del documento.
El resto es silencio.
Feliz Martes
Sed felices o al menos, intentadlo.