De quand el dia
comence a despuntar.
foto propietat de M.S.P. |
Ja sé que n’he parlat moltes vegades, però aquest instant preciós, es un
del regals millors que ens fa la mare Naturalesa. Poder aguaitar cap al cel
encara amb estels ben visibles, i sentir a la pell la fresqueta que sempre hi
és en aquell moment, estirar els braços, respirar fons i llarg… i contemplar
com la nit es va aclarint, suaument, amb basarda, sense voler fer-se notar, es
un sentiment tan íntim com maravellòs.
He de confessar, en honor
a la veritat, que els primers anys de vida i fins quasi la cuarentena, vaig
gaudir molt del coixí, i em s’hem enganxaven els llençols, dia sí i dia també. No
feia cas ni del despertador. Peró ara em penedeixo de no haver provat aleshores,
aquest nou plaer que m’ha deparat la vida, i que hem done molta més satisfacció.
Treu el sentit de
culpabilitat, i et fa sentir millor. Ja
estàs preparat per parlar amb les plantes, per dir bon dia als ocells, per
asear-te i fer quatre coses imprescindibles, I a més no fas mai tard enlloc. Que també es un detall per tenir en compte.