MARILYN MONROE

         50 anys sense Marilyn

Aquesta gran estrella de Hollywood, mai es va veure prou valorada, fins desprès de la seva desaparició. Sempre passe igual: “Después de muerta la daban caldo”. I es ben cert. Quan ella era la novia de tots els soldats, jo encara pentinava trenetes, i no calçava sabates de taló. Peró ja m’agradava anar al cine, i estava bastant assabentada, del que es podia llegir i veure en la pantalla gran. I en aquells moments no en vaig ser, mai conscient del que ella era i representava, al món del cinema. Tot i que, m’agradava molt veure pel·lícules americanes. Llavors era, el cine mes ben valorat, i sobretot, el mas espectacular. Però ella mai em va agradar. Semblava que l’interés que despertava, era degut a les seves mides i formes, i perquè aglutinava un sector majoritàriament, d’homes amants dels escots i de les seues tornejades cames, i cuixes, que mostrava en qualsevol ocasió. A més rossa platí, com ho havía estat, Mae West o Jean Harlow. Mites anteriors a ella, i reines també, del sex-appeal.

Particular ment, aquell somriure de femme fatale, i la mirada entornant els ulls, la veia postissa, la veia com una dona objecte. Un florero. Ni per un moment, se'm va passar pel cap que pugues ser una bona actriu, una excel·lent cantant, i menys encara que sabés o fos lectora habitual de bons llibres. Peró pel que es veu, no era ni de bon tros, tan estúpida ni tan superficial com la van vendre. Ens van enganyar com a xinessos. Perquè sinó, com amb només 7 pel·lícules va pujat al Olimp i segueix allà dalt inexpucnabla, passant davant de tantes i tantes actrius mes reconegudes  i mol més oscaritzades que ella?...

Tendria a veure el suposat idil·li de J.F. Kennedy, i la seva mort tan prematura i desgraciada?. O la sempre present incògnita de si va ser o no mort natural? Ha estat només el morbo, el que ens  ha fet mirar envers d'ella, i de la seua vida?

Qui ho sap això. El cas es que ella sempre es notícia. Any rere any el mitjans, se’n fan reso, i surt puntualment cada mes d’Agost, i això no té pas pinta de minvar;  Pot durar segles i segles. Potser fins la eternitat.