(foto propietat de la meva amiga Aurora.) |
El que te bons amics, no sap pas el ric que és. Puguer comptar amb el recolzament, la comprensió, l’ajud o senzillament la companyia de una persona amiga, es de les coses millors que et pugui passar a la vida.
Els amics bons de veritat, son els que sempre són discrets, amables t’escolten,
t’animen i per descomptat mai et traeixen ni et menystenen y que són a més a més, des interessats.
Riuen amb tu, les teves alegries, celebren amb tu els teus èxits, plorem amb tu per les teves penes. i pots comptar amb ells, sempre sense pensar en si es o no l’hora de trucar, o si els molestaràs. Sense por de que et titllin de agosarat de barrut, o de fer el ridícul.
Tinc la immensa sort de tenir amics in condicionals. Els millors amics, als que m’estimo com a la família, als que recolzo, als que comprenc i als que m’agrade fer-los’hi companyia. No els trairia mai, als que guardaré sempre fidelitat, als que escolto i escoltaré, i als que sempre consideraré les millors persones, i riuré les seves sortides, i em neguitejaré amb els seus
neguits, i als que no retrauré mai, el que em truquin a deshora. I seré sempre desintersada i esplèndida.
AMICS, AMICS, quina paraula mes bonica!!!!
Aquesta entrada va exclusiva ment dedicada a ELLS, ELS MEUS AMICS!!!
Lo importante no es tener muchos sino pocos y buenos amigos. Besos.
ResponEliminaNo m'extranya poc ni molt, Montserrat. Ets una persona que mereixes bons amics i bona gent, i bones vibracions. No m'extranya gens que la gent t'estimi. Ets feta a la teva, com ho som tots, però ets bona gent, llesta com la gana, i amb una conversa molt amena. Qui no vulgui ser amic teu és un poca-pena.
ResponEliminaHola Norma: tienes razón, con pocos y auténticos amigos, es una muy buena renta.
ResponEliminaPero, que quieres, hay gente con mayores activos, y con menores. Yo en esto soy afortunada. Lo reconozco.
Te mando un abrazo enorme, amiga.
Bon dia Ramón: Moltes gracies por les teues amables paraules, que crec sincerament que no mereixo.
ResponEliminaReb una forta abraçada, i el desig de que tinguis un molt bon cap de setmana, que suposo que ja es l'ultim de les vacances. Gaudeix-lo al maxim.
Querida Montserrat, suscribo las palabras de Ramón Eastriver, te haces de querer y lo que es más importante, de respetar y eso no es nada facil. Cualquiera se sentiría orgulloso de ser tu amigo.
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Uf...quina reflexió tan emotiva...
ResponEliminaI pensar que no et conec i t'estime tant...amiga.
Mil besos Montserrat!
els amics de britat son pocs,però els que en te es afortunat.
ResponEliminaJosé Vicente: te estoy enormemente agradecida por tus palabras.
ResponEliminaTu si que eres una buena persona, y un excelente amigo. Estoy muy orgullosa de poder contarte como tal.
Besos y abrazos para ti y família
Hola Remei: quan ens coneixerem, es fondran tots els plombs. jajajaja!!!
ResponEliminaI ja serà aviat, eh?
Gracies per entrar a comentar. Petons molt grans.
Pakiba: si que en soc d'afortunada, perqué en tinc molts i bons.
ResponEliminajajajaja!
Moltes gracies per dir-hi la teva.
Bon cap de setmana.
Los amigos son un tesoro para el alma. Gracias por tu amistad.
ResponEliminaY como lo sabes, querida Myriam. son parte fundamental en la vida de cada persona.
ResponEliminaMuy contenta por tu visita.
Besos.
¡¡AMIGOS!!! Lo mejor de nuestra existencia, junto con el amor y la pasión, aunque seguramente también ell@s participen de estas dos cualidades. Petonets.
ResponEliminaPor supuesto,Si no lo hacen bien tontas.
ResponEliminaGracias por comentar mi amiga del alma. Un beso.