.

De quand el dia comence a despuntar.

foto propietat de M.S.P.

 Ja sé que n’he parlat moltes vegades, però aquest instant preciós, es un del regals millors que ens fa la mare Naturalesa. Poder aguaitar cap al cel encara amb estels ben visibles, i sentir a la pell la fresqueta que sempre hi és en aquell moment, estirar els braços, respirar fons i llarg… i contemplar com la nit es va aclarint, suaument, amb basarda, sense voler fer-se notar, es un sentiment tan íntim com maravellòs.

He de confessar, en honor a la veritat, que els primers anys de vida i fins quasi la cuarentena, vaig gaudir molt del coixí, i em s’hem enganxaven els llençols, dia sí i dia també. No feia cas ni del despertador. Peró ara em penedeixo de no haver provat aleshores, aquest nou plaer que m’ha deparat la vida, i que hem done molta més satisfacció. Treu el sentit de culpabilitat, i et fa sentir millor.  Ja estàs preparat per parlar amb les plantes, per dir bon dia als ocells, per asear-te i fer quatre coses imprescindibles, I a més no fas mai tard enlloc.  Que també es un detall per tenir en compte.