Pàgines

▼

diumenge, 19 d’agost del 2012

ELS FRUITS DEL HORTET DEL JAUME

A dalt a al dreta una carabassa de cabell d'angel
Una raça de melons de pell dura pero aprofitables fins tocar aquesta corça. Molt dolços
Amb la calor els melons i les sindries maduren millor

Quan la cúa s'asseque, la sindria a està al punt optim de maduració
a

12 comentaris:

  1. mariajesusparadela20 d’agost del 2012, a les 1:12

    Preciosos frutos. ¡Quién los pillara!

    ResponElimina
  2. Montserrat Sala20 d’agost del 2012, a les 4:24

    Realmente, es una pasada poder comerlos, en abundancia. Y con estos calores, tan fuertes, fresquitos de nevera, son deliciosos.
    cuando quieras estas invitada.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Unknown20 d’agost del 2012, a les 8:09

    Síndries i melons no en planto pas al petit hort que tinc. Ara be, les carbasses de cabell d’àngel, si. Cada any en tinc mes o menys unes vint per fer confitura pel hivern. Per cert aquí se li diuen alcayota i al cabell d’àngel... dulce de alcayota.

    Al hort tinc tomàquets, bledes, cebes, carbassó, carbassa normal... en fi, m'estic tornant un autèntic pagès.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Pluvisca20 d’agost del 2012, a les 11:58

    Buffffffff, que bien estas sandias!!! con esta calor entran sin darse una cuenta.

    tener un huerto es todo un lujo

    Petonets

    ResponElimina
  5. Montserrat Sala20 d’agost del 2012, a les 13:20

    Hola Jan: Tu també tens hortet? no en tenia ni idea. el meu home li ha agafat la déria de ben gran. I es una afició que li xifle. Treballe com un beneit, pero es feliç. Allà se li passe el temps sense ni adonarse'n.
    Y tota la família tenim bons frutis, cosa aquesta que valorem molt.

    Gracies amic pel teu comentari.

    ResponElimina
  6. Montserrat Sala20 d’agost del 2012, a les 13:25

    Jo penso que sí, que es un luxe, poder disposar de bons productes per menjar. També ens hi va la salut.

    Qyuan vulguis passa per casa, que ara en tenim per repartir. I una cosa: no series pas la primera amiga bloguera en tastarlos.
    Un petó.

    ResponElimina
  7. Eastriver20 d’agost del 2012, a les 13:47

    Jo puc donar fe de l'enciam!, jajaja, recordes?

    Montserrat, que ja saps que t'aprecio molt i desitjo que estiguis genial.

    ResponElimina
  8. Montserrat Sala20 d’agost del 2012, a les 14:03

    Si ho recordo perfectament. Ho repetirem al Setembre,si t'apeteix, vaja
    bona nit, avui per aquí ja ha refescat una mica.
    Un petó-

    ResponElimina
  9. yraya20 d’agost del 2012, a les 14:37

    Que buena pinta tienen.

    ResponElimina
  10. Montserrat Sala20 d’agost del 2012, a les 23:17

    Si, eh? Pues ya sabes, pásate que repartiremos. De veras.
    Un beso, guapa.

    ResponElimina
  11. Myriam24 d’agost del 2012, a les 4:27

    Por lo visto no salió el comentario que te había dejado, menos mal que vine a mirar.

    ¡Felicitaciones a tu marido por esas hermosas sandías!

    Besos

    ResponElimina
  12. Montserrat Sala26 d’agost del 2012, a les 3:40

    Gracias Miriam. Se lo diré. Se pondrá contento.
    Un abrazo de los dos.

    ResponElimina