dijous, 17 de maig del 2012

LA PUBLICITAT

                    
Diuen els entesos,  que sinó es fa publicitat no es ven. Si ho diuen ells, deu ser veritat, però jo en tinc els meus dubtes.
  Quan em poso a veure la televisió, poques vegades, si acas una pelí cula, i sempre busco que la facin d’una tirada, sinó no la veig. Així de clar. si m’interse mirar quelcom, que tingui la paradeta per la publicitat, abans de que comencin el anuncis ja he canviat de canal, si  també en aquell n’hi trobo, salto directament a les notícies del canal 3/24.

També ùltimament, a les hores de taula, i de la migdiadeta, o el telèfon o la porta, segur que t’empipen, amb al questiò dels contractes de mòbil, o d’algun grup financer que t’ofereix, uns préstecs o unes inversions molt avantatjoses. Fins aquí podíem arribar. perquè llavors salto amb una mala educació, que pot més que la voluntat.d’esser bona persona i amable amb  tot-hom. 
Tal com us ho dic,a casa meua, a la entrada hi ha unes bústies, qu’els que passen a deixar-ne per les cases, le poden dipositar allà i al que l’intersse, ja la pren i llestos. però fa una temporada, que no se pas com s’ho fan, pero entren igual que rés, tot i que a les reunions de veiins es recomane no obrir a ningú que no es conegui.
Peró veus aquí que feta la llei, feta la trampa.
M’explicave l’altre dia una veïna, que com quasi totes les llars tenen de dones de fer feines, sudamericanes, elles sí que obren als seus paisans també sudameriacans com elles. per lo tant, tenim que aguantar, i sense poder-ho evitar, la molesta invasió del que porten paperets de totes les ofertes, dels mes inimaginables articles que es puguin trobar.
A més le cartes del bancs i de la ocmpanyía del gas de la llum i del aigua,també venet facidesde fullets de propaganda. Déu del cel!!

Peró cal posar-se, del costat dels que tenen aquest treball,que es molt dur, i que potser que no tinguin res mes. llavors em sento culpabla, i tota una energùmena. Que fer?....
No hi ha una costestació pròu bona per les dues bandes, que no ofengui  a ningú?
perque cas de qeu m’ho pugue´s permetre: que faig? cambio cada dia de companyía telefónica? Compro unes accions a un banc quan no puc fer-ho perque en la meua situació,no m’ho permet?
Val, si algú ho sap,que m’ho espliqui, l l’hi ho agrairè molt perque es una questió que em preocupa. i nom’en surto.

16 comentaris:

Eastriver ha dit...

M'has fet riure, Montserrat... El que cal fer, i tu ja ho saps bé, és tenir més paciència que un sant. Amb les visites inoportunes i amb el que no son visites inoportunes. Diu que així ens guanyen el cel...

Petons.

José Vte. ha dit...

Montserrat, estoy contigo, se me hace insufrible ver algo en televisión y que corten cada dos por tres para publicidad. Casi ni la veo. Alguna cosa. Y la propaganda de los buzones y en los coches, al final es una guarrada las calles llenas de papeles tirados. Debería de haber mejor regulación.

Un abrazo

Anònim ha dit...

Això de la TV ho soluciono ràpid, perquè no la veig, i no m'assabento de la publicitat .. i pensar que quan era molt jove concursava amb el meu germà per veure qui sabia abans el producte que anunciaven i era una experta a les primeres notes o imatges s'havia de dir el que s'anunciava i me'ls sàvia tots ... jejeje altres temps i cap preocupació.
Em molesta la pèrdua de temps en les trucades de telèfon oferin ADSL més ràpids, més econòmics .... i el de la bústia que no té remei. Obrir la porta no la hi obro a ningú.
En Fin Montserrat al cap ia la fi això són "pecata minuta" al costat de tantes coses que realment van malament. ¡Paciència, amiga!

Anònim ha dit...

Jo utilitze els papers publicitaris per quan pele les patates, els de els supermercats vull dir...allò de la tele ja és pitjor...és que apenes la veig, no m'agrada molt...
No et poses nerviosa, tu, si et truquen per telèfon per oferir-te qualsevol producte, digues una mentira: estic a l'hospital, per exemple...amb veu d'estar esgotada, els papers de la bústia per a pelar patates...emboliques les peladures i llest...la tele, no la mires massa...i als del banc els dius: què no teniu prou maldecaps com per damunt atossigar amb publicitat???
jajajaja..m'he rist molt!
Besos!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Ramón: Si que s'en a de tenir de paciencia, si; amb tot i per tot. Ja ho saps prou bé. La vida es un tango i el que no el balle es un fandango. Mes o menys es el que diuen al méu poble.
Qeu tinguis un cap de setmans, molt feliç. i créu-me eh?

Montserrat Sala ha dit...

Jose Vte. Hay dias que son un verdadero calvario, la puerta,el teléfono, la tele, y ademas en el ordenador!!! todos quieren vender y pocos són los que pueden comprar. Pienso que el que puede comprar a ese no le van a molestar para nada.Vaya paradoja!!!

gracias por tu visita, amigo mio.

Montserrat Sala ha dit...

hola Anna: lo de la tele, també jo ho tinc solucionat, no la poso. peró tu mateixa t'hauràs trobat, tot aqest temps que has estat amb la faixa orto pedica, que et costava aixecar-te,no em diras, que t'agradsva massa. M'hi jugo una patata, que mes d'un cop,els l'haurues engegat la m.

Bona nit!!! un petó.

Montserrat Sala ha dit...

Remei!!! M'agrade el valencià chica

El que hem dius de les peles de patates, jo ho faig també peró despres les peles van a la brossa organica, i llavors que en faig del paper? perque cal pensar,que es d'una qualitat molt dolenta, i que no es pot ni tan sols cremar. Contamine la pintuta de colors fots. lo dels bancs,o grups financers, m'agradat,. el que pica primer, s'emportarà la bronca.
Moltes mercés, maca per les teves paraules.

Mercedes Pinto ha dit...

La publicidad es el virus de nuestra sociedad, no hay quien se libre de ella. Imagino que a las empresas le compensa, por eso lo hacen; pero hay que reconocer que es un verdadero abuso, no puedes dar un paso sin recibir una llamada o encontrarte propaganda o un anuncio. Es demasiado.
Un abrazo, amiga.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

la publicidad, sin duda, es el arte más refinado del engaño...

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat: A la meva finca també tenim una bustia al carrer per posar propaganda.
En cambi de vegades no ens fan cas i ens omplen les de dins que hi caben ni les cartes.
Que hi farem.
En quan el tfno., jo desseguida els hi dic que no interessa que ja estic bé tal com estic.
I la porta de casa si no conec no l´obro.
Reb un petó, Montserrat
Es que hi ha que anar el tanto saps.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mercedes. yo también pienso que les debe compensar, hacer publicidad, porque se las inventan todas, y se valen de todas las estratagemas posibles para hacernos tragar aquello que nos reisistimos a aceptar.

TE agradezco tu opinón, simpre tan comedida.

Montserrat Sala ha dit...

Si profesor, yo también lo veo así. Pero la massa somos tam facilmente manipulables!!!

Un cordial saludo y gracias por tu visita.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat,per molt que diguem que no ens interese, es veritat, peró mentres tant, tu si estaves descansant o al WC, has hagut d'anar corrent a contestar el teléfon. es d'aixó que em queixo. comprens?
Es el debat de sempre. Pero que hi farem!!!

Motes abraçades, tocaia.

Pluvisca ha dit...

Tots volen menjar i cada vegada més hi ha gent venen el que sigui...

Molt be com ho expliques.

Una abraçada

Vaig anar a les flor, pasa pere l meu blog i veuras alguna

Montserrat Sala ha dit...

val; ara m'en hi vaig. gracies per comentar. petons.