dimecres, 16 de maig de 2012

                       

Diuen els entesos,  que sinó es fa publicitat no es ven. Si ho diuen ells, deu ser veritat, però jo en tinc els meus dubtes.
  Quan em poso a veure la televisió, poques vegades, si acas una pelí cula, i sempre busco que la facin d’una tirada, sinó no la veig. Així de clar. si m’interse mirar quelcom, que tingui la paradeta per la publicitat, abans de que comencin el anuncis ja he canviat de canal, si  també en aquell n’hi trobo, salto directament a les notícies del canal 3/24.

També ùltimmaent, a les hores de taula, i de la migdiadeta, o el telèfon o la porta, segur que t’empipen, amb al qüestió dels contractes de mòbil, o d’algun grup financer que t’ofereix, uns préstecs o unes inversions molt avantatjoses. Fins aquí podíem arribar. perquè llavors salto amb una mala educació, que pot més que la voluntat.d’esser bona persona i amable amb  tot-hom. 
Tal com us ho dic,a casa meua, a la entrada hi ha unes bústies, qu’els que passen a deixar-ne per les cases, el poden dipositar allà i al que l’intersse, ja la pren i llestos.  Però fa una temporada, que no se pas com s’ho fan, però entren igual que rés, tot i que a les reunions de veïns es recomane no obrir a ningú que no es conegui.
Peró veus aquí que feta la llei, feta la trampa.
M’explicave l’altre dia una veïna, que com quasi totes les llars tenen de dones de fer feines, sud americanes, elles sí que obren als seus paisans també sud ameriacans com elles. per lo tant, tenim que aguantar, i sense poder-ho evitar, la molesta invasió del que porten paperets de totes les ofertes, dels mes in imaginables articles que es puguin trobar.
A més les cartes del bancs i de la companyía del gas de la llum i del aigua,també venent farrcides de fullets de propaganda. Déu del cel!!

Peró cal posar-se, del costat dels que tenen aquest treball,que es molt dur, i que potser que no tinguin res mes. llavors em sento culpable, i tota una energúmena. Que fer?....
No hi ha una contestació prou bona per les dues bandes, que no ofengui  a ningú?
perquè cas de que m’ho pugue´s permetre: que faig? canvío cada dia de companyia telefònica? Compro unes accions a un banc quan no puc fer-ho perquè en la meua situació,no m’ho permet?
Val, si algú ho sap,que m’ho expliqui, l l’hi ho agrairé molt perquè es un tema que em preocupa. i per molt que ho rumio, nom’en surto.

2 comentaris:

emejota ha dit...

Lo bueno de vivir en sitios chiquitos es que no ocurre nada de eso.
Te entiendo, yo también soy muy "mala" y cuando estoy en Madrid contesto: "Lo siento sr. pero es que mi mamá no me deja abrir la puerta ni hablar con desconocidos". jajj con mi voz se quedan mudos y no insisten. Me deben tomar por una loca y les da miedo.
Tu tranquila, haz lo que debas, que ellos ya se encargan de hacer lo que puedan. Es duro pero los que se sepan adaptar sobrevivirán, así se ha escrito siempre la historia y muchos inocentes han quedado en la cuneta para verguenza de nuestro género. Petonets.

Sir Enry Baskerville ha dit...

El tema de la publicitat a domicili, poc acord té si se'ls segueix obrint la porta, perquè omplin les bústies de pamflets que almenys a mi no m'interessen.
Desitjo, Montserrat, que estiguis millor i que et cuidis molt.
Si estàs a casa i et criden per a publicitat tu ni cas!, que has de fer repòs
Molts petons.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA