divendres, 11 de maig del 2012

CADA DIA....

         Tots els matins, al aixecar-me, es el moment que penso en tot el que m'espere aquella nova  jornada. El meu cos, en aquelles hores, està completa ment adormit, i els músculs, no em volen creure. I em costa Déu i ajud de posar-los en funciona ment. Quan per fi  ho aconsegueixo, faig memòria de totes les coses que he de fer, i si tinc un compromís urgent, o que sigui quelcom de prioritari, ú d'inapelable.
Si se'm presente un dia tranquil, que no tingui que sortir gaire,  o fer poca cosa. llavors surto a la terrassa, m'assec. Tan a l'hivern com al estíu, només canvie, la meva bata i les sabatilles. Tinc l'immens privilegi de viure a les afores de la capital, i allà estic  fora de les mirades indiscretes dels veïns. Aquest moment el trobo sensacional. Quan plou, em poso darrere els vidres, però aquest es un assumpte que ja tinc pensat com solucionar-lo.  Perquè veure alçar-se el dia, que també va molt a poc a poc, es per mi un autèntic plaer. Veig passar els primers automòbils, millor dit, el sento, i també escolto com s'obren el garatjes, dels veïns. Matemàticament, cada ú a la mateixa hora Els ocells s'afegeisen al meu despertar, i es el millor só de tot el dia. En altres temps, que estava ofegada pel treball, la família i el compromisos, em tocava anar a toc de xiulet, sempre pendent dels  despertadors i dels rellotges. però Alló ja es història, ara soc una altra dona, mes calmosa, més serena, i sí, perquè no dir-ho, soc més feliç.
El saber que tens tota la feina feta, tots els deures llestos, i a més a més, penses que els has fet tots, puntualment, i a consciencia, done molta tranquil.litat. Intueixes que passaràs amb bona nota. I aquesta sensació, es quelcom increïble i res s'hi pot comparar.

20 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bona nit Montserrat.
Ets una persona molt metódica i endreçada. Aixís es com et veig.
Només ja que observar aquesta taula tan primorosamen parada.
Doncs avui et felicito, encare que no sigui el teu Sant per haber sapigut cuidar tan be de la teva familia.
Una abraçada, Montserrat LL.

Eastriver ha dit...

Això és la felicitat. Saber disfrutar els bons moments. Viure plenament. Respirar a fons i sentir que estar viu val la pena.

D'una banda necessitem que les coses ens vagin mitjanament bé. I de l'altra necessitem el talent per saber viure, per saber disfrutar, per gaurdir de les coses petites...

emejota ha dit...

Enhorabuena, se como te sientes, y lo comparto. Un gran petonet y a seguir disfrutando intensamente de lo que has sembrado tan bien en tu vida.

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

Por Dios!...qué belleza esa torta! mmmmmmmmm...da pena partirla!
Me alegra que te sientas más serena y descansada...en la vida todo llega.

Un abrazo.

mariajesusparadela ha dit...

Hermosa sensación que comparto...y que dure.

Montserrat Sala ha dit...

jajaja!!! montserrat, soc un persona, una mica ordenada només. I em poso a
riure, perqué el pastis de la foto. que es casolà, es de Viena d'asquest ultim viatge.
L'hi va fer una amiga de la Imma, per la Clara el dia de la seua primera Comunió. Et puc assegurar, que ere una auténtica virgueria. Y molt bó.
Una abraçada, tocaia.

Pakiba ha dit...

Montserrat ja intuia que eres així, pero ara ho has deixat clar, ja hem treballat forças anys i ens toca descansar i prendre la vida en calma i ser feliciços con tú hem petites coses.
Però tú tens més sort al poguer disfrutar vivim fora.
Que siguis feliç moltísim anys.

Montserrat Sala ha dit...

bones,Ramón: En la meua entrada, ja hi faig constar, que abans vivía pendent sempre de les hores. I encara que també he gaudit força treballant, perqué m'agradava molt el que feia, no tenia descans, ni cinc minuts per ,
mí.
Gracies pero entrar a comentar, amic.

Montserrat Sala ha dit...

Mira Eme, yo no he pretendido hacer creer a alguien, que he hecho todo bien, pero estoy tranquila,i disfruto mucho mas, sin tener grandes responsabilidades, y supongo que la edad ha hecho todo lo demás.

o ¿han sido los astros?. si quieres analizaar-lo, dime lo que necesitas y te lo envio. De momento lo que te envio, es un recipiente de grades dimensiones, llenito de abrzos y besos para repartir con la familia, que te llega hoy.

Montserrat Sala ha dit...

Neogéminis: ¿tu también te has fijado en la tarta?. No es extraño, porque era una obra de arte. Coestible!!!yo no había visto nada igual. Y ere acasera!!! de veras

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mariajesús: Celebro que ya puedas utilizar el traductor nuevamente. bonitos deseos, que espero que sean premonitorios.
Gracias

Montserrat Sala ha dit...

Pakiba: Per gaudir de les coses petites que la vida ens ofereix, no cal viures, ni dintre ni fora de cap lloc. Tampoc calen, ni palaus ni espais petits per viure-hi. La al-legria de viure, se la fabrique cadas-qú.
Ni tan sols fan falta molts diners. perque, no ho oblidis. sempre es mes ric, el que menys ha menester.
Amb tot el meu carinyo, et deixo un petó.

Anònim ha dit...

El pastís una delícia, Montserrat, i una obra d'art ....
i com he vist la teva casa i els teus terrasses, t'imagino amb facilitat gaudint de la calidesa del teu agradable entorn.
¡Jajajaja!, És distret veure que avui has escrit en català ja era hora!,
m'han fallat les previsions sobre els teus comentaristes ..... Encara que les que vaig fer ahir les vaig encertar. Estic empatada amb mi mateixa.
Molts petons

Montserrat Sala ha dit...

Hola amiga del Olimpo: jajaja!!! molt bona la teva observació.
Explico de nou que aquest pastis es de confecció casera. Hi havíe roses, orquídes, perles papallones qeu també es podien menjar. En aquell pais hi ha cultura de presents de reposteria.
al hivern, a ls 4 de la tarda es fosca nit. i a les, 5´30 tanquen els começos. Han d'entretenir-se amb aluna cosa....i fan psstissos.
t'envio una forta abraçada. Y tu des de tan alt, també hi déus estar
Bé. NO? també hi tens terrasetes?
m'hi has de convidar, un dia. Val?

Pluvisca ha dit...

Que bonic el que dius, crec que ets una dona feliç i afortunada, una dona amb molta força i molta tendressa

Una abraçada

Myriam ha dit...

Aunque no soy de dulces, esa torta se ve espectacular.

Te felicito por sentirte como te sientes, sin duda alguan te lo has ganado en la vida. ¡Ahora a disfrutarlo!

Besos

Montserrat Sala ha dit...

bona nit Pluvisca: <Moltes gracies por les teues paraules tan plenes de carinyo.
Avans tenia força com tu dius, ara he guanyat en tendresa. Ho has endevinat motl be. Peró sempre he sigut amiga del meus amics, com tú. Petó.

Montserrat Sala ha dit...

Me alegra saber qeu em entiendes hasta cuando escribo encatalán. Aunque una mujer poliglota como lo eres tú, no debe tener grandes problemas con los idiomas. Gracias!. Estoy orgullosa de contarte entre mis amigos,de veras.

abrazos entrañables.

Encarna Gómez ha dit...

Com m'agrada la teva història i quina enveja que no pugui fer el mateix tots els dies!
Això que expliques m'encanta fer-ho els meus dies festius, encara què a l'hivern o tinc tants nassos i m'estimo veure com arriba el sol a les finestres dintre de casa i amb la calefacció, ben "calenteta". Però en quan s'apropa la primavera, esmorzar a la terrasseta i veure com començar a escalfar el sol, és tot un plaer. A més, tinc un veí d'aquests que crien ocells, i els sents cantar mentre despertes amb l'aroma del cafè i, per un moment, te n'oblides de què hi ets a la ciutat i gaudeixes doblement d'aquells dos dies de festa tan esperats i carregues piles per tornar a començar amb la rutina del dilluns.
Molt petonets i que segueixis gaudint de tot i en tots els moments

Montserrat Sala ha dit...

Ei! Encarna. Sí jo sempre ho dic, i ho penso realment. Aquella estoneta, es el millor dels depertars posibles.I en aquest temps primaveral, el plaer, és
encara mes gran
Gracies per entrar, i comentar-me.