dissabte, 11 de juny del 2011

DUBTES I OPINIONS




Que he d’escriure? que dir, avui? no en tinc ni idea. Peró m’hi he de posar.

Doncs val!, ja soc asseguda davant del ordinador. Podria escriure sobre política, sobre el mal temps que aquests dies tenim. Dels indignats, que no volen deixar les acampades, de la tan comentada crisi, de les retallades dels presupostos que ha fet el Govern català, del Jorge Semprún que ens ha deixat. de la segona Pasqua, o Pentecôtte, com diuen els francesos. De José Luís Rodriguez Zapatero?

En hi ha molts, de temes per abordar. ja ho crec!. I per quin he de comenzar? Es que avui no tinc ni esma per decidir-ho.

....aaahhh! ja ho tinc: tornaré a criticar, - no es pot fer res més, que criticar-ho-, a les retallades del Govern.
In-usualment, del que em passe, aquest cop, conec dues persones afectades de malaltíes mot greus, que ha vist desaparèixer el suport que tenien, amb l’ajud d’una persona especialitzada que els visitava a domicili, y ara s’han quedat sense.
No em vull posar en les persones que no les han tingut mai, peró, els que están acostumats i deixen els tractaments a mitjes, aquests són pell. Daltrament ja es poden acomiadar dels serveis que havien sol-licitat, perquè e ells no els toque, ni els tocarà mai.
Passe, el que passe sempre, les pobres gents anònimes, a pagar el pato. Y els sóus del directius?,mira que, en envien de propagandes, y detalls del cobren cadascun dels que s’en van, i dels que es queden. però no es donen per assabentats. Quina decepció!
Quina gran decepció!!!!

9 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

Sí:los recortes irán a los servicios sociales, pero los sueldos de los políticos, sus coches, su seguridad, sus móviles, sus dietas siguen igual de gordas que antes de la crisis. Y estamos callados.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia:

Estic amb tu.
No tenen perque pagar l´anec els més desfavorits, ni els minusvalids.
Després criticarán a l´Esglesia, quan está ajudant molt emb les Cárites i el seu voluntariat i les monges que cuiden els malats, sense sou.

Una abraçada, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

No se entiende MªJesús. Es un asunto más delicado de lo que parece. Hay descontentos, desilusionados,
y terriblemente estafados. Alaguien ha de poner fin, a este desaguisado. Mucha acampada, mucha protesta, pero ningún lider. Será esta la acampada de los ninis? (ni estudian, ni trabajan).
Un abrazo para Galicia, y para tí en particular,dos.

Encarna Gómez ha dit...

No sé que té el poder però ningú vol sortir d'allà. Mireu els països àrabs: Síria, Yemen, etc. Els seus dirigents són capaços de matar el seu poble innocent, abans de marxar. Aquí no arribem, per sort, a aquests extrems però passa el mateix i si miréssim empreses i organismes, ens trobaríem amb el mateix, amb gent de directors eterns que fan de tot per a no saltar. coneix un cas d'una escola d'adults que porta quasi 30 anys sense un equip estable de mestres perquè la seva directora mai volia que ningú li fes ombra, per sort aquest any es jubila i aquesta escola podrà, depenent de la seva nova direcció, per a començar un equip de professorat estable En fi, que el poder és com una droga i hi ha molt poca gent que sàpiga descavalcar-se d'ell.

María ha dit...

Todos quieren meterse políticos, digo yo, que por algo será ¿verdad? y lo que hacen al final es todo menos lo que tienen que hacer.

Un besazo.

TORO SALVAJE ha dit...

Vindràn temps molt durs.
Fa por.

Petons.

Myriam ha dit...

una verguenza esos recortes sociales que son tan necesarios.

Gracias por tus cariñosas palabras en mi blog, en estos momentos tan tristes.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

maria: gracias por entrar a visitarme,y dejar tu huella. abrazos blogueros


toro Salvaje: Molt em temo que estás en lo cert.
una encaixada de mans. i gracies!!!!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Encarna: La poltrona se la poltrona, tots ho sabem. es mal es que porte enganxada als coixins de sota el cul,o als de la esquena, al corrupció, el gust a viure bé, a pagar els altres. es aixó no ho dubtis, igual que en el cas de la escola que menciones. Per cert, ¿com va anar la festa que preparàveu, ahir i qui teníes tanfa ffeina?.....ja m'ho esplicaràs. Petons.



Miriam, No tieines porque darme als gracias por darte el pésame. Es lo mesnos que podía hacer.
gracias a tí pro ser tan amable. Besos.