dimecres, 1 de juny de 2011

UN ANCIÀ DE MES DE VUITANTA ANYS



En distàncies de més de 200 metres, el tenen que portar en cadira de rodes. Es un home vell en aparença,i potser també que ho sigui de els cames, o del ossos en general, peró estic en condicions de assegurar, que del cap, de la agilitat mental, està fet un home jove, com sit ingués 20 anys.
Parlo, per si no ho havíeu imaginant, del soliste de piano italià Aldo Ciccolini.
Ahir al Auditori de Barcelona, i acompanyat de la Orquesta Sinfónica de Viena, i amb un ple absolut de tot l’aforament, va tocar el Concert per a piano nº 23 en la mayor, de Mozart. Increïble. el van aplaudir a rabiar, i va tindre de fer un bis, i altra vegada els aplaudiments amb tohom denpeus.
No es pot creure si no es véu, la força amb que toque, i la sensibilitat extrema a la punta de seus dits. Una técnica envejabla per molts del pianistes de la nova fornada, que fa, que el seu estil, sigui únic, inimitable.
La orquesta com ere de esperar, va cumplir divinament, i també es va guanyar molts aplaudiments, que els van fer amb repetir dos bissos.
Total; un concert de primera categoría, que amb músics de primera línea, que quand s'escolten senten fa oblidar, el preu del ticket, que tot sia dit, es molt més car aquí que a les Grans Capitals Europees. Un seient de platea, si passe del 100€, ja no s’ha de comprar, no per honestetat, per principis i per solidaritat.
Pero com lo “cortés no quita lo valiente” vull tornar a felicitar als organitzadors, a Iber Càmera, que com cada any i per cloure el Cicle de concerts de la temporada, en oferix un event com el de ahir, que unificave l’art y el saver fer.

4 comentaris:

Encarna Gómez ha dit...

a casa nostra tot és més car, en quant toquem el tema d'actuacions. Per què? ÇDoncs seria una altra cosa a preguntar als que manen.
Sembla mentida com actes com aquests no els fan a preus més assequibles per a tothom.
La cultura a Catalunya té preu d'or, mai millor dit però després volen que sigui rentable. Només han de veure l'èxit que té la nit dels museus. En tots es poden veure unes cues importants.
La música és un art meravellòs i haurien de subvencionar-ho molt més. Per sort, en L'Hospitalet han posat l'Escola de música dins de cinc escoles, la pena és que per polítiques demagògiques, s'han posat en aquelles on hi ha més immigració i que les famílies no saben i aprecien el que tenen en la majoria dels casos, de forma que aquests nens quan acabin 6è, encara que destauin, mai més tornaran a tocar.

Montserrat Sala ha dit...

Es una de les coses que fant pensar molt, en el país que estem i en la gent que hi víu. Crec de totes maneres, que no tot ha de ser gratis, Però fer el gran negoci amb la cultura,o la asistencia médica em semble una incorrecció y una falta de respecte per al contribuen. Gracies per comentar.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon día Montserrat:
A l´Hospitalet ciutat Pubilla, aixís es diu la sardana del mestre Antoni Albors, fill d´aquesta terra, tinc entés que es valora molt la bona música, doncs precisament, el fill d´aquest music i te una tende de guitarres i també dona classes de música.

D´inmigració n´hi ha per tot arreu, e igual en surten grans musics,

Enhorabona perque hagis disfrutat d´aquest concert.

Petons, Montserrat

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Pues querida amiga, aquí simplemente se es rico de dinero, de tesoros, pero nunca de sabiduría, de buen oído, o mejor vista, te voy a decir que si cobran un dinero la gente va, porque "farda molt" decir que ha ido a un concierto y que se ha gastado tanto dinero, pero si es gratis, esta comprobado que no va nadie ¿Para qué? Eso no vale nada, es gratis, aquí lo vemos, escuchamos siempre -Cuando es gratis, ya ves que te pueden ofrecer- ¿Comprendes? Esto no es un país de cultura, los que estamos en esas cosas y muy en serio lo vemos, lo notamos, y, lo sentimos a cada momento.
Besos

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA