dimecres, 25 de maig del 2011

LES TRUCADES TELEFÒNIQUES



M’acabe de passar ara mateix. . Estàs en algún lloc de la casa, cosint, escribint, llegint, i rès. Tot el temps que vulguis. Però només que et tinguis que moure per anar al bany. Riiing, Riiing. Et posses a correr, despenjes, i ja no hi ha ningú.

Estic enutjada perque es una tocada de nassos, sobretot si ademés t’enteres que ere un corredor d’alarmes inalàmbriques. un venedor de Orange, o per fer-te una enquesta que no saps mai òn anirà a parar.

Es el que en diuen: La llei de Murphy. Però el mes grèu es si et fan una trucada important, sobre la salud d’algún familiar o l’arribada d’ un amic al’estació de Sans. etc. etc. El mal, penso que és fer servir el telèfon per quasi rès. Estem tan afeccionats a fer que el Señor Cesar Alierta, cobri més peles de les que ja cobre habitualment, que no parem de trucar. Y si no es per fix, es igual, bé pròu que tenim el mòbil, i també ens ho farem.

el cas es que ningú vol estar mal comunicat. Així que truques i truques sense parar. I quand algú te una emergencia, o be una urgencia grand de trucar, llavors pòsat-hi fulles perque no et pots comunicar. Si nó en fèssim tant abús, penso que aniriem més bé tots plegats. Estalviaríem, que convé, tendriem les línees desocupades per una trucada potser important, i no ens caldrie correr amunt i avall, cercant el ditxòs aparell.

5 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

Aun hay cosas peores, para las que se usa el teléfono, para estafar. te mandaré un correo sobre las llamadas de un 911...que deja una llamada perdida, para que tu hagas una rellamada. y, si lo haces, pagarás unas facturas que no hay sueldo que soporte. Recuerda, un 91 (Madrid), seguido de un 1, es una estafa.

Montserrat Sala ha dit...

Razón de mas, MªJesús. Pero lo tendré en cuenta. G
Gracias y que tengas muy buen dia

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat

Jo tinc tarifa plana, que va amb internet.

Bueno, sort que el tfno. encare no te TV., perque si devades veidgessin en quines circunstancies es parla per tfno. i sobretot amb aquest que jo puc porta en un cantó d´altre de la casa, ens fariem un panxot de riurer.

Quin goig Montserrat, ja et puc fer comentaris.
Ara faré els enrederits i tot.


Petons, Mpontserrat

Petons amiga meva, Montserrat

Encarna Gómez ha dit...

El telèfon... maleït o beneït aparell. És ben cert que fa relativament pocs anys vivíem amb la línia fixa de casa i tot funcionava sense problemes. En canvi, ara, sembla que si no portes el mòbil penjat de l'orella per sentir totes les trucades entrants estàs fent quasi bé un sacrilegi. Durant molts anys hem lluitat per les nostres llibertats i cada vegada més, amb les noves tecnologies, hisom més i més controlats. Crec que pots posar-li un xip a un nen quan neixen per a estar localitzat en tot moment. Per sort, no ho fa gairebé ningú però no m'estranyaré, si d'aquí uns anys, em diuen que a tots els nounats és obligatori de posar-ho.
Hauríem de boicotejar una mica més aquestes noves tecnologies i tornar a fer-nos respectar més en els nostres temps de jeure. Crec que hauré de llegir aquest text vàries vegades a veure si sóc una de les primeres en aprendre aquesta lliçó, jaja.

Montserrat Sala ha dit...

Penso que sí que ho hauríem de fer. O això o pendre d'altlres mesures igual de dràtiques, o sinó tindrem bebés computoritzats. jajajajaja!!!
I mes aviat del que tots pensem.
petons, Guapa. (Avui he estat pel teu barri.)