diumenge, 26 de desembre de 2010

LES RELIGIONS A DEBAT

En totes les comunitats cristianes del món, es celebre el Nadal, festa molt capdal, que també comparteixen Protestants, Adventistes, Testimonis de Jehovà i d’altres fidels. Una lista llarga. El fet de que sigui tan universals, m’ha fet pensar en les demás religions del món, cada vegada més allunyades entre sí. No hi ha ternes mitjos.
El que és creient, ho és contra totes les lleis de la física, i el que es agnòstic ho és també, contra, tots el profetes, contra tots es estudiosos del evangeli, i desafíe als milions, i milions de catòlics de desde fa mes de dos mil anys defensen la vinguda a la terra de un Jesús Salvador.
Moltes altres creences són així mateix, estudiades i tingudes com les viritables religions, y tenen un munt de seguidos i adeptes que són capaços de inmolarse, per demostrar a tohom que les seves idees, i que segons ells són les úniques, les verdaderes.
A través dels segles,la humanitat, els seguidors de totes les religions s’han enfrontat en guerres, cruels i sanguinaries, i fins ara no s’en ha tret rés de clar. Ni tans sols, la certesa de que existeix un Esser superior a nosaltres.
Un Déu misericordiós o justicier que amenace als homes més amb el càtig que en el premi.
Sota el meu pund de vista, si tots els creients, que frequenten les esglesies, les sinagogues, mezquites i altres llocs òn la gent s’aplegue per a resar, si tots i cadassún d’ells donés molta més caritat, ajudés a mes pobres y fes voluntariat totes les hores liueres, i sigués mes tolerant, el món sí que cambiaríe de veritat. Peró quand dic tots vull dir TOTS. y si procedisin amb conciencia tots igual, no cadríe religions de regulessin aques fet.
Una utopía tot plegat. Una formosa utopía.

3 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon día Montserra:

Cadasqu´u s´ho agafe d´una manera.
Tinc un veí que es un jove metge i es molt creient.
Un día li vaig pregutar.
¿Continúas siendo tan creyente?.
Amb va dir.-Más creyente que nunca Montse.
El Dr. Severo Ochoa era agnostic i la seva senyora molt creient.
I li recordava a la seva Sra. els diumenges que tenia d´anar a Misa.
Jo ho vareig sentir de la seva veu en una entrevista que li va fer l´Encarna Sánches.
El que si et puc dir que per mi les ensenyances i proncipis, m´en ajudat molt a caminar per la vida i que tenen molts valors que avui día s´aplican a la psicología.
Jo no necessito fer yoga, perque trobo la Pau interior quan vaig a l´Esglesia.
I mira més m´estimo sentirmne com una petita criatura de Dèu, i fer tot el be que pugui, sense jutjar a ningú i el que estigui per vindre, ja vindrá.
Ah, el meu avi, el que vaig coneixer jo no creia en rés.
Una abraçada tocaia, Montserrat

mariajesusparadela ha dit...

Yo también creo que es más importante la bondad que la religión.

jg riobò ha dit...

Todas las religiones son la misma.
Todas pretenden lo mismo, el miedo a la vida.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA