dimarts, 21 de desembre de 2010

EL DIA QUE VAIG DECIDIR ÉSSER VELLA

Millor dit; el dia que vaig decidir deixar de semblar jove. En aquest precís dia em vaig alliberar de moltes tiraníes: La perruqueria, puguer rentar-me el cap sense utulitzar assecador i sobretot deixar de tenyirme. Posar-me 10 anys mínim al damunt va ser tot una proesa. perque soc d’una familia de persones molt presumides i perqué, no dir-ho, amb alguns membres guaperes. I esclar, jo no podia fugir d’aquest esteroetip. També m’agradat molt vestir a la meva moda, no sortir de casa sense maquillarme, i estar sempre a punt per ser mes agradabla a la vista de la gent. He treballat cara al public més de 25 anys, i aquesta realitat també pese i marque molt.

Ara soc fisicament difierent però mi trobo bé, He intentar donar al meu nou look, un aire de modernitat, tallant el cabells ben curtets i depentinats o de punta. i tots els amiccs em diuen que m’escau, i que em fa una cara simpática.

No m’ho crec pas, però la gran comoditat que represente i el gran estalvi em compensen de tots els demés aspectes. Con ara ja em veig vella, tampoc em cal anar a l’últim crit, i han deixat de interssarme d’altres questions relacionades amb l’estética. Lluïr una miqueta de panxolina, no m’amoïne i semblar mas iaia, tampoc. Ho soc i mentres el cap em funcioni n'estic ademés molt orgullosa.

7 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia:

Se jove o vell, no depent del color dels cabells, sino de l´esperit, al menys aixis ho penso.
El meu marit te 67 anys, 6 més jo, porta el cabell gris, pero es més aixerit que un pesol, per dirte que encare juga futbol amb els veins en el Polideportiu de devant de casa.
Jo amb tenyeixo, moltes vegades m´ho faig a casa, perque no amb se veurer amb cabells blancs.
Pero sapigues que a tu et queda elegant el teu cabell natural.
Com be dius la questió es tenir el cap bé.

Petons, Montserrat

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

El meu marit te 6 anys més que jo. Jo en tinc 61,es que m´havia deixat una paraule, no es pot anar depressa.
Petons, Montserrat

conxa ha dit...

ahí estamos,ahí:

"mentres el cap funcioni" eso es lo único importante.
Cierto es que el cuidado del físico ayuda a.....¿a qué? ummmm ah!! si a parecer mas joven y ¿porque hay que parecer ser mas joven?

¿porque hay que parecer ser mas guapa?... hay cosas que no se entienden.
Creo que tomaste una decisión valiente, y sin duda descansaste verdad??

Yo nunca me maquillo, si me tiño el pelo, y lo de la ropa....buff soy algo desastre... creo que me sentiré feliz cuando no tenga que tintarme mas el pelo.

En breve pasaré a felicitarte.

Jan Puerta ha dit...

Jo, no recordo haver-me maquillat mai. Ni pintat els llavis ni dur el cabell tan llarg com el porto ara.
El mes important sempre està en el que un pensa i no pas en el que els altres critiquen. Ja saps que un refrany diu: “Vaya yo caliente, riase la gente”
Darrera aquesta gran veritat sobre les paraules.
Una abraçada

Higorca Gomez Carrasco ha dit...

Querida amiga, la edad como la belleza esta en el interior, yo no voy nunca, bueno alguna vez si a la peluqueria, y también tengo un problema, no tengo casi nada de canas, mi pelo ahora es oscuro, digo desde que vivo aquí, antes lo tenía más clarito, pero como no me gusta ir y estar toda la mañana a la "pelu" pues no me tiño nunca.
Abrazos y que la Navidad os traiga toda la paz y armonia.

Eastriver ha dit...

Digues que sí... M'ha agradat molt aquesta entrada perquè resumeixes el que ens passa a tots... i aquest alliberament tan necessari. A més, coneixent-te una mica, ni que sigui per internet, puc veure perfectament la diferència entre ser vell de físic i ser vell de ment. Això darrer és el pitjor. Les persones que es deixen estar i són velles de repent perquè s'han deixat... això és fatal. Però no és pas el teu cas: en el teu cas hi ha un cert alliberament físic, de dir, val, tinc aquesta edat i jo encantada, però això no implica ni deixar-se ni ser vella mentalment, espiritualment. Per això em sembla tan positiu.

jg riobò ha dit...

La madurez nos hace mayores por fin.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA