 |
| Fot de Interent |
Crec que no hi millor manera de fer-ho. Cantar i ballar una mica, o amb moltes mes energies, es cosa bona pel cos i per l’esperit, Deixar-se anar, moure l’esqelet al compàs, de la música, riure i cridar, ens allibera dels mals estrucs i ens sentim millor. Dependrà del que cadascú pugui fer o segons el seu gust particular. Perquè penso que posar-nos de mal humor ja el primer dia del any; malament! Ja tindrem prou temps d’enutjar-nos. Amb seguretat. Que les pujades de tots els serveis i de tot, en general, ens anirà ofegant cada dia més. De forma que val més no pensar-hi, i anar passant fins allà on puguem. Serà el més sensat.
Mentres tant, i parlant del dia de Cap d’Any; a Viena segueixen amb l'acostumat concert de valsos, espectacular, impecable i elitista, trasmés des de la capital austríaca a totes les telelvisions del món. Altres concerts del estil d’aquell també es volen imposar i comencen tímidament a treure al cap, com ho fan al Palau de la Musica de Barcelona o també a l'Auditori de Lleida, aquí a casa nostra, que jo sàpiga, potser en hi molts d’alltres, però ho ignoro.
El que m’ha cridat l‘atenció han estat, els programes de les teles, la nit anterior. Aquells musicals plens de cantants, artistes i presentadors de prestigi, on el lluïment personal, el glamour, els decorats, era quelcom comentat per tots. I es feien pronòstics i travesses per veure el que s’en emportava la palma. Del més vist, el més valorat. L’endemà els tornaven passar sencers i guadíen un altre cop d' una gran audiència.
Els anuncis dels ùltims minuts de l’any els primers del que entrava, també rivalitzaven al màxim nivell i eren qüestionats o lloats, segons el cas.
Enguany, la televisió de Catalunya tot era en llauna. Música d’ultima hora això si, pero amb dues dotzenes de CD's, ja vant tenir el programa enllestit. NO, no crec que les altres cadenes s‘hi matessin massa. Tot que i que no ho vaig poder seguir, perquè estava fora.
16 comentaris:
Siempre escucho el concierto de año nuevo y cada año me gusta más.
No perdono ese concierto para empezar el año. Mi padre ya tenía esa costumbre y la heredé con mucho gusto.
Un abrazo grandote y ¡feliz año!
MªJesús; es que cada año se superan. Tecnicamente. Es le élite del género. i muchos años de experiencia y tradición. además de contar con unos escenarios únicos. NO me extraña nada que despues de tantísimos años de incontables cambios y modas en la musica, este programa tan clásico siga en el prime-time.
Gracias por tu comentario.
Sí Isabel, nosotros desde que las chicas empezaron a estudiar música, y de esto hace ya bastante tiempo, no hemos dejado de ver ninguno Son realmente espectaculares.
Gracias por darme tu opinión al respecto. Un abrazo muy fuerte
Tot canvia, ja veus... Fora? A Viena? Jo vaig voler anar-hi però filla, massa car per un professor sense paga extra... En serio, ho vaig trobar car, i a nosaltres ens agrada estar en hotelets centrics, i tots eren a preus prohibitius, així que tot i que tinc moltes ganes de conèixer Viena ho vam decidir deixar per l'any vinent i varem anar a Dublin. I saps? Ens ha agradat. És interessant, força, agradable la gent... molt bé. En un moment ens vam posar la tv3 a la carta, per internet (l'hotelet tenia wifi) i ves, com cada any, és veritat que poca cosa interessant, però es veu que les teles decideixen gastar poc doncs és una nit que no els surt massa rendible.
Petons i ara vaig a una entrada anterior teva que sembla que m'havia perdut.
Petons i bon any, estimada amiga.
M'has fet caure en un detall que no habia tingut en compte. Aixó mateix: No es la nit en que la gent es queda a casa per veure la tele. Del que jo parlo potser en fa més anys.
Gracies per entrar i comentar,
Montserrat et desitjo Bon Any i amb bona música segur que serà millor.
Mil petons.
Aixó espero Pakiba, i jo també et
desitjo que segueixis bé de salud, bon humor,i de peles les necesaries. Y si s'compleixen aquestos requisits, ja podrem donar-nos per satisfetes.
Gracies per pasar-te. Una abaraçada ben forta.
LA MÚSICA SIRVE PARA TODOS LOS MOMENTOS. PARA EL COMIENZO DEL AÑO, TAMBIÉN.
UN ABRAZO DE mOS DESDE LA ORILLA DE LAS PALABRAS.
Gracias Mos. Pienso igual que tú. Exactamente lo mismo; pero estoy muy contenta deque me lo hayas venido a decir.
Un abrazo y un deseo: que los Reyes majos,te regalen aquello que deseas.
Jo també el veig cada any i sempre m'emociona el final, amb el public picant de mans quand tocan la marxa Radeski (o com s'escrigui).
FEliç any, guapa!
Hola tocaia.
Ets privilegiada perque hi tens familia a Viena.
Saps a mi m´encanten els valsos i el romanticisme.
La veritat es que aquest fi d´any vareig veurer molt poc la TV.
T´envio una abraçada, Montserrat
Lola Mariné: Et contesto una mica tard, perquè no m'havia adonat del teu comentari. Ara que ho he fet, et dono les gracies i et desiitjo un molt bon viatge a Katmandú.
A tu y al teu fill. Però i els gatets?
no els dixaràs pas tots sols al teulat, oi?
Petons grans
Pes si MOntserrat. Ja que de toeos maneres hs de patir per tenir unafilla fora del país, tinc el consol de que víu a Viena,q eu es unavciutt dins de un país de pelicula, on el repecte prime persobre de tot.
Gracies per comentar, tocaia.
Montserrat,m'he deixat la meitat de les lletres. No hi veig tres dalt d'un burro. Al posar-me les ulleres, me'n he adonat. Disculpa.
Publica un comentari a l'entrada