dijous, 5 d’abril de 2012

LA VALL D'ARÁN, SEMPRE VIVA

Avui vull tornar a parlar de la Vall d’Aran. No es la primera vegada i crec que no en serà pas la última.
Mirar,olorar…els sentits es desperten, i escolten el só del silenci. Es la pau,absoluta. allà tot son carenes de muntanyes que no tenen arbres peró que estàn estranyament verdes i al capdemunt coronandes amb neu. Cascades rierols vegetació exuberant, té tots els ingredients perque sembli un paradís. A cada poblet una petita esglesia, a vegades molt gran, per les poques cases, que s’hi compten. Amb uns bells campanas exagonals acabats amb dues o tres rengleres de finestres amb un arcs de ensomni. Testimonis, de un passat potser gran, amb un religiositat, que conmòu, que fa pensar molt, en com n'eren de creients els nostres avantpassats de les Valls d'Aran, del Pallars Sobirà, i també del Pallars Jussà. Fent un recorregut per Son del Pino, que es trobe al altre costat del Port de la Bonaigua. Moltes de les setanta, cases que eren en aquell poble abandonat i feréstec hi torne haver soroll perqué una bona part del seus moradors, que van buscar una millor vida, per els seus, fills i per ells mateixos, a la capital, un cop s'han pogut deslligar de la tiranía de les cadenes de producció i del estrès, han anat tornant ells, el seus fills i els fills dels seus fills. Allà han refet una casa que ja ere a terra o un pallé que només hi quedave un tròs de paret denpeus, i s'hi han tornat a aixoplugar, perqué aquells cingles, els criden, amb una veu mes forta que la pròpia voluntat. Refàn el carrers, pavimenten places, alguns s'atreveixen a montar una casa de turisme rural, i alló tan abandonat,i deixat de al mà de Déu, es torne a omplir de vida. Els nens s'hi troben lliures. Juguen com abans, al carrer. Les mascotes criden i salten com boges, es tornen a refer les tradicions, els aplegs, els sopars de germanor i el ball del nyigo-nyigo, i tots, grans i petits es diverteixen, treuen els mals humors, la melangía i es tornen a sentir joves.

19 comentaris:

emejota ha dit...

Me ha encantado esta entrada porque tengo pasión por las zonas montañosas, su cultura. Ese valle, en particular me consta que es bellísimo. A los veinte años tuve una experiencia "divina" (es un decir, pero sí de mística unión con la naturaleza) al tener el privilegio de observar un amanecer entre los picos del pirineo Aragonés, bajando del balneario de Panticosa a Sabiñánigo para tomar el tren de vuelta a Madrid. Petonets.

Montserrat Sala ha dit...

Emejota:pues si te gustan tanto los ambientes de montaña, y la quietut de los valles, porqué no haces un pensmiento. Mi ofrecimiento que te hice para la BB, sigue en pié. Y de paso me explicas esta experiencia, tan especial que viviste en Panaticosa..... qque seguro em agradarà conocer.
besos, amiga.

pluvisca ha dit...

Me encanta el Valle de Aran, hace a;os que lo descubri y me enamore. Creo que en mi primer viaje me senti como en otro mundo y al mismo tiempo en cas. Fue explendido,

AHHHH, y un a;o en un pueblo abandonado se nos cayo el coche y tuvo que venir la grua desde Viella, ahora lo recuerdo como una anecdota pero fue durillo * en aquella epoca no habia moviles. El pueblito creo recordar que se llmaba Montgarri.

Una bona entrada Montserrat

Petons

PD No puedo poner acentos ni se;ales porque el teclado me va fatal...

Eastriver ha dit...

Saps que no conec la Vall d'Aran? Hi hauré de posar remei aviat, doncs sé que és meravellosa.

El que sí conec són les zones de muntanya. Ja saps que sento fascinació per la muntanya. Els boscos, que són sagrats en la cultura celta, representen la màgia i la saviesa. I les tradicions rurals de muntanya, com diu la Emejota, desperten la nostra curiositat, enveja, i ens reconcilien amb la terra, la mare terra.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Pluvisca, Celebro estar d'acord amb tú, la vall d'Aran es un mon apart. Montgarri, el conec molt bé.No hi havíe mòbils, es veritat, peró es qeu tampoc hi havíe quasi telèfons.

No t'apuris per els accents. es una asignatura pendent, apendre bé català. JO els poso pero de qualsevol manare. jajajaj! Reb tots els desitjos d'una bona Pasqua.

Montserrat Sala ha dit...

Bona tarda Ramón. Es molt bona perque està plovent, fa dos dies, i la cosa del sembras i demás, potser canviarán.

aixó de no conéeixer la Vall D'Arán, es imperdonable. Y tenim qeu posaor remei, Tiendrm que agafar un petit autobús, i recorre-la en els cuatre punts cardinals. Es que la Emejota tampoc ho coneix. i a mi qeu hi vaig molt, tampoc hem faríe rés de anr-hi.
Una coas t'he de dir. A la Vall quasi no hi ha boscos. potser un quants xifrès aprop d'alguns pobles. Pero les montanyes son verdes peró pelades. Per la neu, esclar.
També et desitjo una bona Pasqua, amb mona grossa amb un Messi de xocolata. Un petó.

Encarna Gómez ha dit...

Quina sort! Jo espero escapar-me a Beget el dissabte i carregar una mica les piles amb l'energia que donen les muntanyes. Estic desitjant que arribi el dia. He aconseguit arrossegar al marit comprometent la sortida amb una altra parella que ens avenim molt bé, haha. Ells no coneixen el poble i jo soc una enamorada d'ell. Amb les seves quatre casetes que envolten la seva església romànica, el riu, les muntanyes... tot un paradís.
MOlts petonets i que continuïs gaudint d'aquest entorns tan màgics i meravellosos.

Desde mi Olimpo ha dit...

Em portes amb els meus records a Aravell i com no a Asnurri, els estimats pobles del meu amic recentment mort Pepe, que va ser cirurgià a la Seu d'Urgell. D'aquí a poc pujaré a Asnurri a passar uns dies, té molt d'encant la Vall d'Aran i com no tota la comarca.
M'agrada com expliques les teves percepcions i les sensacions dels llocs que cites. Aquesta part del detall humà càlid i proper.
Bona setmana Santa i molts petons.

José Vte. ha dit...

Conozco varios lugares de los Pirineos, pero al Valle de Aran no he ido nunca. Es una de las asignaturas que siempre he tenido pendiente.
Desgraciadamente ya no lo disfrutaría igual, pero espero que no sea tarde para ir algún día.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Ramon: abans quant he contestat, m'esperven per sortir, i com soc molt esverada. ni he rellegit el que et posava i ara al veure el que he escrit, em poso les mans al cap. Hi veig un munt de letres que no són al seu lloc. algunes que falten, que i ni sobren altres. Ja ho sapas que no escric bé la nostra estimada llegua, que es es ni mes ni menys, alló genuinament nostre. I quan veig que la maltracto, la escarneixo, i la mato... Uuufff. Enfí, que em sap grèu.

Montserrat Sala ha dit...

Encarna: quina enveja, Beget. un petit paradís, amb les seus dos riuets, que conflueixen al bell mitg del poble. la esglesiola, amb el sèu patrò, San Cristòfol, presidint un altar major digne de una catedral. Es una quedada, aquell indret.
Peró, allò no es la vall d'Arán.
que suposo que ja ho coneixes. Bona caminada i bones fotos, amiga meua.
ah! també et desitjo: BONA PASQUA!!!!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Desde mi Olimpo: Ja veig que et coneixies molt bé tots el recons de les valls del Cadí Moixerò, y esic d'acord amb tu que allò es un bocinet de cel a la terra. I si amés a més hi tens bons records, no cal que diguis rès mes.
No m'ha quedat clar, si la Vall d'Aran,la coneixes o nó, perque veig un colla de gent que no hi han estat, i que els hi agradaria. Rés; que tindrem que organitzar una vista conjunta de BB's. Fà???
jajaja!!! molt bona Pasqua!!!

Montserrat Sala ha dit...

josé Vicente: para ir a Vall d'Arán, estas a tiempo, ponte a la cola, vale?
jajajajaja!!!
Si lees lso anteriores comentarios, sabràs de que va la broma.
Muchs gracias por tus palabras, qy que pases una Pascua, con o sin mona, pero sé feliz. Vale?

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:
Sap es meravellosa La Vall d´Arán.
Al any 73, vareig estar amb el meu marit a Salardú i el meu fill gran que tenía 2 anys i mig.
En vareig quedar prendada.
Sempre amb fas viurer coses boniques tocaia.
Feliç Pascua.
Un petó, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Llagostera,que tal? m'alegro de fer -te recordar coses tan maques. Es el que m'agrade més. qeu gudeixis de molt, del que tots escrivim, i ens arrenquen, bons records com el d'avui.
Gracis sempre per comentar. un petó.

jackie ha dit...

Preciosa la Naturaleza, Todo nos habla de Dios, Un placer conocert tu blog y si me lo permites me quedo por aqui para seguir conociendote mas, Muchas bendiciones!!!

Montserrat Sala ha dit...

bienbenida Jackie, Me alegrara que vengas a visitarame, aquí seras siempre bien recibida.
hasta que tu quieras, amiga.
un saludo muy cordial.

Encarni ha dit...

Aunque yo soy de costa, reconozco que también me gusta la montaña y su paisaje siempre parece que nos quiere abrazar. Las pocas veces que he estado en alguna montaña me ha encantado la experiencia.

Un abrazo, a ser posible igual de grande que una montaña.

Montserrat Sala ha dit...

gracias Encarni: Me da gusto de volver a encontar tus comentarios.
La montaña es, para mucha personas, un sello inconfundible que se da con frecuencia. yo diría que imprime caracter. Sin menospreciar la costa con sus grandes atractivos.
Te envío un montón de besos.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA