dilluns, 2 d’abril de 2012

CARTA A LA MEVA ENTRENADORA DE TAIJI

l'AGRAÏMENT, PUNT DE PARTIDA DEL POST.


Tu ja saps, des de fa molt temps, la meva afició per escriure parrafades al tort i al dret. Penso que no et sorprendrà doncs, que et faci el meu discurset, que només escric com a mostra del meu agraïment, envers tot el que et molestes per mí.
Em recordo perfectament, de com va ser el nostre reencontre, fa mes o menys 4 o 5, anys, amb motíu de la trobada de ex-alumnes, que jo vaig organitzar a Ponts, i de la que tú no en vas voler saber rès.
No entenc encara ara, el perqué no et va fer cap gracia, de apuntar-te i passar un dia maco, en companyía de les nostres antigues comcompletamet enpanyes d'escola. Unes trobades que a totes complàuent, tu no t'hi vas mostrar, gens d'interesada i mes aviat en contra. Va ser la teva decisió, i la respecto. Peró no deixo de pensar, el que hauries fet d'estar dins la meva pell. Suposo que encara estaries amagada dintre un càu, sense ni voler veure la claror del día.
En canvi, un cop recuperades, i vençudes, totes les pors, i degut al meu tarannà lluitador, em vas donar la oportunidad, que jo no vaig pas refusar, de coneixe't. I recordo amb claretat, que en els temps de la nostra joventut, ni m'hauries, mirat a la cara.Tu ho saps i saps igualment, que eres tinguda per la noia mes guapa de l'escola i menda la més escardalenca, i malpotada, noia que jo era, a més de pertanyer, a un familia de la Baronia de Rialb. Una riaupenca, que en aquell moment històric ere l'equivalent a molt poca cosa.
Primerament, et dono les gracies per accedir a fer que la nostra coneixença, es convertís en una bona amistat, de la que totes dos, ens agradi de continuar i aumentar si cal.
Tot seguit, vull mostrar-te, el méu agraiïment, per esperonar-me i fer ejercicis que tú m'has ensenyat, i que em donent tant bon resultat. I de passo el Jaume té una bona ,
raó per plantar mes i mes cada dia. Ja, ja ja ja!!!
Dones records als teus fills. I per la teua pitarrufa, també la tinc present a l'hora de la repartició dels petons i les abraçades apretades i càlides, que també us envío.

Molt cordialment
MONTSE SALA PORTA

10 comentaris:

emejota ha dit...

Vaya, por fin llegué. Te cuento que me extrañaba que no aparecieran tus actualizaciones en blogger. Tras tomarme esta semana de descanso procedí a averiguar la razón por la que me ocurría esto en muchos blogs. Resulta que blogger no me lo permitía porque ya seguía demasiados, la mayoría obsoletos.
Resumiendo anoche me pasé un rato largo dándome de baja de muchos para poder darme de alta en los de los nuevos amigos en activo. Creo que lo he conseguido. Seguro que te extrañaba mucho no ver mi fotico por tu casa.
Bueno, pues ya lo sabes, si sigues a demasiados blogger te pone un tope y aunque des a seguir, no te hace caso y resulta que no le estas siguiendo, y tu sin enterarte y blogger si avisar.
Bsss. preciosa.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.
Una carta plena d´agraiment i carinyo a la teva profe de Tai-Xi.
Un petó i Feliç Setmana Santa, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Emejota: pues valdría la pena que avisaran, este es un juego súcio de Bloguer. Ahora entiendo porque cada dia tengo, cantidad de invitaciones. para Twiter, Sonico, Facebook y otras,
sera posible, que con bloguer no se basten. Gracias amiga, por tu visita que me honra, y por el aviso.
Deseo que tengas una feliz semana.
Gracias y besos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montserrat Llagostera: Jo també et desitjo de bon cor, una setmana santa, plena de procesons, i d'altres celebracions, d'aquestos dies.
gracies, per entrar a comentar, amiga meua i tocaia. Moltees abraçades per la teau familia, i per tú, la mes gran de totes.

pluvisca ha dit...

Tu profe debe estar llena de orgullo de tener alguién como tu de alumna.

Es una carta llena de reconocimeiento y cariño.

Eres una mujer genial Montserrat

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Bon dia, Pluvisca: La meva profa de tai-ji, es una persona entregada, que de manera desinteresada, s'ocupe de la meva natural basarda a moure'm. i ho fa amb una velada autoritat, però amb delicadesa.
La meva carta no fa rès que reconeixer, aquesta tasca.
Gracies amiga per entrar i opinar amb tan boniques paraules.
Un petó.

Pakiba ha dit...

Segur que la teva profe al llegir aixó es posarà molt contenta amb les teves paraules.

Que tinguis molt bona Setmana Santa.

Un fort petó.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Pakiba: Crec, que sí, que sí qeu s'en posarà. I en realitat, per aixó ho faig.
Jo també et desitjo, unes festes molt tranquiles, o molt mogudes. com a tu et vagi millor. D'acord?

Et deixo un abraçada del òs.

Encarna Gómez ha dit...

Hola Montserrat,
Tu sempre tan agraïda amb les persones properes a tu. Suposo que aquesta amiga i mestra se sentirà molt contenta amb aquesta carta i, potser, si pogués fer marxa enrere, ara aniria a aquella festa on no s¡imaginaria que havia alguna persona amb unes ganes especials de tornar-la a veure.
MOlts petonets i que tinguis una bona Setmana Santa!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Encarna: Vols dir qeu no t'en hauré de fer alguna de carta, perque em facis una mica de cas? no se res de tu, i ni m'envies fotos ni si estás aquestos dies per Barclona, que es quan millor si està, per descomptat. Dons em rumiaré el que he de dirte, val?
petons a tots quatre, i també espero que passis, òn sigui, uns dies maravellosos.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA