divendres, 9 de març de 2012

AVUI SOM UNA MICA MES POBRES


Avui som una mica més pobres.

Dons així ho veig, ho som en tots el conceptes. Es miri com es miri. S’ens retallen drets aconseguits, per llei; s’ens treuen drets contitucionals, s’ens ofega, retirant-nos línies aèries, de manera que per anar a qualsevol país intercontinental tenim que fer trasbord amb les consegüents pérdues de temps i comoditat. Ara que fins i tot perilla el corredor ferroviari mediterrani, que serà segons la ministra, un corredor pel centre, sense trepitjar Catalunya ni per causualitat, ara, a mes a més, s’ens estan cremant els boscos a tot drap, perqué no els poden aturar, p'el fort vent. Ara doncs som molt mes pobres. I jo estic molt mes trista, i penso aveure el dia que s’emportarán, el nostre Port de Mar. Perque tal com van les coses, que ja s’atreveixen amb la Caixa, i que tampoc serem la ciutat de “fires i congressos” de sempre, només ens queda carregar-nos de paciencia, perqué si tot segueix aquest rumb,i que s’ens neguen i escatimen els deutes que son diners nostres, Ara, només cal que tinguem que pagar per respirar l’aire, de la Sierra de Gaudarrama perqué el d’aquí tampoc en podrem disposar.

12 comentaris:

Eastriver ha dit...

jajaja, Montserrat, jo el dia que em vaig adonar d'això vaig anar a una mani i vaig començar a cridar, in inde indepen... jajaja. Petons i fins demà.

Montserrat Sala ha dit...

Vés, doncs a mi no em fa riure gens.
vull creure que ta fet gracia, la manera meua que tinc d'exposar els fets o de les faltes d'ortografia, que, a pesar del corrector, hi són.
Ja ho discutirem desprès.

gracies per comentar. Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

veus el que et deia. El corrector no m'ha marcat. "creure que t'ha fet"

val, res més. A bientôt.

Encarni ha dit...

Es cierto que somos un poco más pobres. Yo siempre he sido pobre, pero la escala de la pobreza es muy amplia, desde tener un trabajo que pueda sustentarte y tener uno mínimos derechos, ha tenerlo con muchos recortes sociales o no tenerlo y ser pobre de solemnidad. Verás, yo conozco algunas escalas de esa pobreza y puedo decirte que ahora la clase media, esa que sustenta la sociedad y que también es oscilante se ha está mezclando con la pobreza de siempre, con aquella que intenta sobrevivir con lo poco que tiene. Hoy en día estamos pagando algo que nosotros/as no hemos hecho.

Un abrazo fuerte y divierte hoy mucho :)

Encarna Gómez ha dit...

Quanta raó!! Sembla mentida com les coses i els drets pels quals tan hem lluitat al llarg de 35 anys, ens els estan traient d'un "plumazo". I el més dur, és veure els nostres polítics que continuen amb uns sous i drets abusius i prenent decisions que ens estan portant al nostre poble a una pobresa que arriba a uns límits extrems per algunes famílies.
Esperem que aquesta situació no duri i comencem a veure una recuperació dels nostres drets, pel contrari, no sé com acabarà això però no té un auguri de bon final.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Encarni: Pues mira, hoy me lo he pasado de rechupete. sobrepasando las espectativas mas optimistas. Hemos estado un monton de horas juntos, i nos han parecido pocas.
Creo que todos lo han pasado bien. Buen tiempo, buen decorado, buena comida y buena compañia. ¿Se puede pedir algo mas?
Y por supuesto que hoy no habia crisis, ni pobreza. Habia eso sí, una gran riqueza en entendimiento, en estimación, y en respeto,

Montserrat Sala ha dit...

Encarna! Quin bó que ets per aquí. Gracies per comentar, el meu post, del enutg.
Avui no estic tant enrabiada com ahir; m'ho he passat divinament a la trobada de bloquers. Demá veuren com es presentarà.

 Et deixo una abraçada molt forta.
10 de març de 2012 11:24

pluvisca ha dit...

Esperem que no passi...sería una mala pasada.

Una abraçada guapa

Neogeminis ha dit...

Paciencia, que lo que hoy parece determinante, seguramente no lo será mañana.Hay que seguir.

Un abrazo.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

No es que seamos un poco más pobres, es que somos mucho más pobres, pero mucho, mucho. Y veremos dónde nos llevan estos descerebrados.
Un beso para ti, querida Monserrat.

Montserrat Sala ha dit...

Neogéminis: Te agradezco tu comentario tan optimista. Ojala tengas razón.

Deses que un abrazo grande, vuele hasta tí.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Isabel: no sé si exageras, pero me temo que nó, por desgracia.

Que duro despertarse un dia y encontrarse en la situación actual. Un Mazazo, vaya. Recibe todo mi afecto que es mucho.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA