dimecres, 13 de juliol del 2011

EJERCICI D' ESCRIPTURA, REDACCIÓ AMB SEGONA PERSONA


UNA TRUCADA IMPORTANT
Veus l'anunci de treball, al diari. T' il-lusiones pensant que aquell sí. Just. Es el que tu busqes i el que t'agrade, necesites i estás preparat per fer-lo. Et llances al teléfon. Marques el número que et díu el diari. Esperes pacient. Rés. Tornes a marcar. Al teu semblant, es note el desassossec. Penses que algú haurà trucat primer que tú, comences a mossegar-te les ongles i tornes a trucar. Ja n'es el tercer cop. Ringgg. Ringgg...Rès. Encens una cigarreta, i penses que no et pots posar nerviós. Que no t'anirà bé, que es noti la teva impaciencia per agafar la feina. Passejes pel passadís de casa. La teva dona mire i calle. Desprès surt del menjador i encén una espelma a un sant. Tú tornes a mirar el telèfon i dius entre dents "Que ningu truqui avans que jó". “que no truqui ningú avans que jo”. Ho encesites. Et fa molta falta. Ja has exaurit l'atur, i totes les ajudes complemtaries. Deu meu! murmures. Estires el coll, carraspejes per aclarir la veu. tusseixes fluix i mires el relotge. Sí, si encara hi ets a temps. Tornes a marcar, i esperes. 1,2,3, ... segons i al altre costat ja contesten. Mànim?...Sí?...
.

6 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

¡qué jugada me has hecho!...me llevas a la intriga y me dejas con ella.
(buen ejercicio, maravillosamente resuelto)

Montserrat Sala ha dit...

Ay Mª Jesús,ni yo lo sé el desenlace.Es de suponer que cogeria el empleo. Hoy no estaba inspirada para escribir así que lo he resuelto de esta manera.
Gracias por comentar.

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Bon día Montserrat:Hoy la comento y así le digo lo que pienso. Mi entrada no es larga, es lo justo para lo importante que deseo trasmitir, no le lleva ni un minuto poco más.
Su escrito ya le dije que quedó atrapado junto con otros documentos y 12 capítulos de mi libro en el ordenador de mesa estropeado, lo he traído conmigo por si aquí encuentro un informático que sepa como recuperar mis archivos.
Suelo leer por entero a todos los que visito aunque sean larga la entrada y como llevo ya tablas , les aconsejo en privado cómo dar vida a su blog.
Es muy importante saber discernir cuando un escrito vale la pena leer a fondo y otro leerlo en diagonal.
Espero que mi respuesta le ayude a entender lo que deseo hacerle partícipe.
Con ternura
Sor.Cecilia

Montserrat Sala ha dit...

Germana: no esperaba un resposta tan inmediata del meu comentari. AGraeïxo el seu ajud, que per descopmtat que l'hi accepto. No dubto gens de la bona intenció, que la móu, ni tampoc que el seus escrits, siguin llargs, per molestar, aixó ja ho sé.
i tamabé l'hi he explicat, el perque de la meva obsevació. Tingui molt present que l'admiro, l'ha respecto y l'aprecio. Fins que vosté vulgui, germana.

Belkis ha dit...

La espera a veces desespera. Son muchos los que están en esa situación tan caótica Monserrat. Ojalá y lo superemos.
Un cariñoso saludo

Montserrat Sala ha dit...

Belkis: Ojalá lo superemos, pero de momento, yo lo veo muy complicado.Ojalá me equivoque.
Gracias por comentar, amiga.