dissabte, 9 de juliol de 2011

S A R D A N E S

Que nó. No están de moda i aquesta premisa es la més important. Jo havía ballat sardanes a la meva primera joventud. Potser perque en aquella malhurada época gris i patética dels ultims temps de la postguerra, ere l'únic que es podia fer per moure el body. Les discotèques no existien- y el ball convencional només, es feie per la festa major. Per lo tant sardanes, al devant d'un bar, que disposave d'un gramòfon i altaveus, i cuatres sadanes sempre les mateixes, i al mitg de la carretera comarcal, tenien força exit.
Llavors es passejava per aquella carretera sense cap por de tenir un ensurt, perque només pasava algún cotxe despistat, que el veure moviment de gent, parave, i s'esperave tranquilament que la sardana, s'acabés, o que els passejants s'apartèssin.
Tot ha canviat tantíssim, que rés es conegut, ni a la ciutat, ni als pobles., La gent que romàn allà, viu mes assossegada, i amb menys sorolls, però també sap de les acordeóniques retencions, els caps de setmana, de la moda de deixar el poble per la festa mayor, per anar-se'n a pendre el sol i viure el bullici de les cuitats o poblets al litoral. Les platjes encara avui, son plenes de gom a gom, tot y les recomanacions del metges, que aconsellen no fer-ne abús. A les hores punta, igual.
I les sardanes dons, també hi són, però, quasi sempre, les disfrutem la gent grand. Es veritat que molts nens y nenes n'aprenent, però al creixer, s'esfument, sense saver còm i ja no es veuen més.
Fà tristor veure una colla de jubilats, tot i que en hi ha, de ben forts i de molt bon aspecte, pero que la gran majoría están, fomuts. (per no dir ben fotuts). Si, s'ha de reconeixer, que la sardana, la dansa mes maca, de totes les danses que es fan i es desfan, està a les mans de cuatre vells melancòlics.

9 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat.

I per postres l´any que vaig venir a viurer a Valencia, en aquesta ciutat varen deixar de feren.
a la meva joventud ens reuniem a la Pza. de sant Jaume i els dimcres a la 7 de la tarda a la Catedral.
A mi amb donaven molta alegria.
I només pagavem la floreta de paper que ens posven a la solapa i era la voluntad per les sardanes.
Jo en vareig anar a ballar deol 12 als 19 anys, doncs el meu marit no es sardaniste.
JUna abraçada, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Tal com ho explico, és Montserrat. En hi ha a la Catedral y als poblets de la costa per el turisme. Por la gent que balla, es tota gent gran.
Es així. Petons.

Encarna Gómez ha dit...

Són pocs els joves que els importin les tradicions. Són la generació del melic, el món comença i acaba en el seu melic, ni saben res de la vida dels seus pares, ni els hi interessa, molt menys els hi interessaran tradicions d'un poble.
És una joventut materialista i amb pocs sentiments, per això cal mimar a aquells poquets que deixen veure un cor que batega i pateix pels demés, per les tradicions, etc.

Montserrat Sala ha dit...

No se pas si les tradions els importen massa, pero amb les sadanes, no demostren gens d'interés.
I tampoc sé amb qué batega el seu cor. Estan pujant una generació de homes i dones Light. Si descafeinats del tot. No es pregunten rés..i anar passant. I tota la problemática de la crisi i la seva llunyana solució, si es qeu arribe, no els hi ajude gaire. Es difícil, el tema. Và,anem a pendre l'aire...Millor no aprofundir. Mercés, amiga.

Luis G. ha dit...

Las tradiciones son la vida de los pueblos. Avivarlas, mantenerlas, forman parte de ese cuerpo generacional. Son los tiempos que corren, donde importan intereses menos costumbristas y más materialistas.

Feliz domingo, Montserrat.

Un beso,

Luis.

Myriam ha dit...

No conozco ese baile.

Buen fin de semana, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Gracias José Luís, por entrar a verme y dejar tu huella. he visto que has hecho otraexcursión por elMoncayo, pero todavia no me he entretenido, como se merece. Iré luego. un abrazo generoso.



De verdad Myriam que no conoces, ni has oido hablar de la sardana? Se me hace extraño. Es una danza regional que hace de la mano de otra de dos personas, al lado y se forma un círculo. se puntea con los piés. Siento no tener ningún vídeo, pero en Viquipedia, encontrarás todo lo refenrente a este baile.
Nosotros, decimos que es la danza mas bella de todas las danzas que se hacen y se deshacen. La música es muy particular. No la confundirias con ninguna otra. Te conviene venir a Barcelona para conocerla. A lo mejor hasta te gusta! Difícil no és. Un abrazo entrañable

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

He de reconocer que no me gustan los bailes tradicionales (que, además, no son tradicionales y tienen menos siglos de vida de lo que la gente cree normalmente), pero los respeto. Debe ser por mi impericia para seguir cualquier ritmo con mi cuerpo...
Besos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola profesor: Tienes mucha razón, en cuanto a la antigüedad, de estas danzas. Referente a la sardana, he leido, que no alcaza más de siglo y medio. De todas formas han cumplido bien su deber, que era el de ser símbolo de las diferentes clases.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA