dimarts, 6 de novembre de 2012

L'ATLÀNTIC

 Diari d'a bord. (tercera entrega)

Famós hotel de las Bahames, en el qeu el mar entra dins l'interior de vestíbul
 Dos dies manquen per tocar terra. Ja es note el aire càlid de las Bahames. Cada  dos dies anem retardant l'hora i ara ja en portem 5 de diferencia envers casa nostra. El vent encara bufe bastant fort i aquesta torre de Babel, no pare de bellugar-se  amunt i avall i de tots costats. Al llit semble talment que et bressolin com a un nadó. HI ha moments que això ajude a dormir. D'altres t'acabe de marejar com una sopa.
Hem fet amics de totes les nacionalitats, colors i edats. Hem conegut mil histories, i situacions diferents. Al mateix rumb, anem entre tripulants i passatge unes 6000 persones (no en tinc la confirmació, però per les dades i les característiques que donen els fullets de propaganda, es fàcil de deduir).

El vent ens té fregits. No hi ha pausa. Ni sol. Mengem tot el dia per avorriment. Les amistats es consoliden i poc a poc vas coneixent  mes creueristes. Ens assabentem que aquí no hi ha ningú que no en porti fets, als menys mitja dotzena de creuers. Quasi tots en son addictes.
Un punt i apart son els minusvàlids. Es un vaixell adaptat per aquests tipous de clients, i els veus per tot arreu, amb les seves cadires motoritzades o normals. Son al casino jugant a les màquines i a la ruleta. Prenen al sol i fins i tot es poden banyar perquè alguna de les piscines té elevadors especials. Carrets caminadors també en veiem de totes les classes, per gent gran menys afectada.
En canvi, i a diferencia dels creuers d´estíu, que ja coneixíem, de nens n´hi ha pocs. Diria que en total no sumen la vintena I són tots de menys de 4 anys,  Molt comprensible en la època del any que estem.
 Hem conegut i veiem moltes parelles homosexuals. la parella que tenim a la taula son encantadors. Tots es veu que ja porten molt temps fora del armari. Ballen passegen i es barregen amb els demés passatgers i expliquen  coses de la seva vida en comú, com el mes natural del món.
Ho deu ser, segurament, però tenim companys, que encara els hi xoca, i ho accepten de mal grat. Pitjor per ells.
Ens recordem  molt de la nostra pollinada,  Quan hi poses físicament, tanta aigua per entremig, les desavinences es tornen minses i l´estimació creix sobre manera. I es que tres fills i sis netes són molta tela, sense menys tindre la nora i els gendres, que també son part molt important d´aquest nucli, i que estimem igualment.

(Seguirà

8 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

Fa uns anys, vaig estar uns dies a Bahames. Guardo bons records, sobre tot de La diferencia de estatus entre La gent normal i els que viuen directament Del turisme. Dues realitats tan diferents que ES fa difícil entendre-les.
En un creuer com el que descrius es tot un mon. Un, pot trobar de tot. Fins i tot el menys pensat. Jo nomes He fet una etapa entre dos ports substituint fa anys a un amic que era El fotògraf del creuer. Va ser La meva primera experiència a un vaixell gran. La recordo amb alegria.
Uma abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Veig que sí,que ens vas acompanyant. M'en alegro moltíssim.I es note la teua presencia. Llàstima, de no portar la càmra de fotos, hauries gaudit molt més.
Gracies, i coma ja he dit, demà toquem terra.
Salutacions.

ana ha dit...

Aunque no entiendo ni media palabra del catalán, hablas de un precioso viaje del cual me alegro, sí puede captar algunas palabras, hago lo que puedo siendo tan andaluza.

Un besito.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna, buenos dias: como digo al encabezamiento de la serie, solo, he pegado la misma crónica, hecha desde el barco, que he seccionada, en capítulos pero sin tocar ni una coma.
Si te interesa, deberias intentar de usar el traductor de Google, que aunque no es muy bueno pero te permitiría saber mejor de que hablo. Ya ves que voy, intercalando muchas reflexiones en castellano, y seguiré en la misma onda.
Te agradezco mucho tu visita, y te deseo una feliz semana, amiga mía.
Un abrazo.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia.
He llegit els tres episodis del creuer tots seguits,.
Aquests díes tinc poc temps.
Saps jo no n´he fet mai cap.
Pero avui, t´he acompanyat amb l´imaginació.
Emhorabona per aquest escrit i per haber viscut una experiencia tan bona, amistosa i multicultural.
Un petó Montserrat LL.

Enry Baskerville ha dit...

Montserrat, les interessants cròniques "crucerescas", ens van portant, com molt bé dius a port i a terra ferma.
En una comunitat de tantes milers de persones, gaudint d'un esbarjo i vacances, hi ha gent de diverses maneres de pensar, diferents creences, diferents vivències, totes respectables, on entren totes les tendències, algunes d'elles, que per difícils d'entendre, hi ha de ser acceptades amb molt de compte.
El destí Les Bahames em resulta tot un luxe, que m'alegro que haguéssiu gaudit.
Que sàpigues que viatjo a gust amb tu.
Anna J R

Montserrat Sala ha dit...

Hola tocaia: M'alegro que t'agradin, les cróniques creures, que estic copian aquestos dies.
Però pensa, que una bona imaginació es encara molt millor, que la realitat. No en tinguis cap mena de dubte. I coste motl menys!!! ôn va a parar!!
petonets

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: Desprès de tan vent i malhoratge, avui ya desmbarquem. Coneixer un nou país una nova terra, es sempre interessant.
Gracies por acompanyar-nos. Un peto molt gran.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA