dimarts, 25 de setembre del 2012

LES COSES QUOTIDIANES DE LA VIDA


Aquest esquelet, segur que no l'hi agrade
la seva sort. Tampoc cap persona estaríe
satisfeta, veient-se fent de  florero desprès
de la seua mort


ELS ARBRES.

  Els hi tinc una verdadera devoció. Una fixació que ve de molt lluny, perduda en  el temps, i en els record boirosos de la infància.
Llavors jo ja tenia el costum de veure en el posat,  que presentaven, una comparació amb l’estat fisic i d’anim de les persones. Una mena  d'analítica o de metàfora, que jo inventava segons ho veia.
 Si era tort, hi veia la figura d’un  home geperut i amargat. Si l’arbre era recte ufanós i amb el tronc











Aquí s'endivine una persona generosa i completament entregada als demás.Potser una mica covarda. No ha sabut dir nó a ningú i ara n'està patint les consequencies. els uns l'han expoliat completament, comes pot veure en les seves rames de la esquerra, i els de la dreta poca vida l'hi deixen 










 
gruixut, em semblava  un home fort amb conviccións fermes i arrelades.  i anar fent.... per fantasies  que no quedi.














12 comentaris:

Isabel Martínez Barquero ha dit...

De lo poco que entiendo el catalán, he sacado en claro que tienes una costumbre que arrastras desde la infancia: observar los árboles, y según cómo eran, así les atribuías caracteres y temperamentos, como los tenemos las personas.
Es bonito lo que cuentas, Monserrat. Sí, me gusta esa analogía.

(Yo de chica miraba nubes y me podía pasar las horas muertas).

Un abrazo, resalada.

Montserrat Sala ha dit...

Holal Isabel: Cada cual con sus manias, No se puede hacer mas.
Has entendido todo a la perfección.
Gracias por ello.

Te envio un abrazo del oso.
¿sabes que és?

Pakiba ha dit...

I es que la natura dona per a moltes coses, a mi m'encanta observar les pedres i trobarli semblansa en moltes coses.

Que no ens faltin aqueste manies.


Besitos ,guapa.

Montserrat Sala ha dit...

Aixó mateix Pakiba: que ens manquin aquestes deries, que sónmolt sanes.

Moltes merçés per entrar, maca.
Un petonàs.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola estimada amiga meva.
Son meravelloso els arbres.
I ara els ploro per culpa dels incendis.
Saps que el meu pare que era ebanista amb va ensenyar que les ralles del interior del tronc tallat significaben l´edat del arbre.
Va ser una delicia estar amb tu encare que fos per una estona.
Petons, Montserrat

Pluvisca ha dit...

Yo suelo hacer lo mismo con muchas ocsdas, una de ellas, las nubes...y es que la naturaleza despierta la imaginación

precioso post Montserrat

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Hola tocaieta: Ralment uan delicia, pero massa curt. Estic enfadada en mi mateixa per no haver-los, deixat marxar a ells sols, i jo quedar-me un rato mes. Total,no teniem pas pressa.
Però amb tanta premura no vaig pensar rés.
Em tindrás que disculpar.T'ho prego.
UN abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Mira veus; dels nuvols també m'ho han dit. I a mi també em fan molta
patxoca. pero el que m'agrada més es fotografiar-los.

GRAcies Teresa per peassar-te, i dir'hi la teva

Encarni ha dit...

Es curiosa la forma de algunos arboles, yo a veces pienso que tratan de fundirse con el cielo y salen así por la dificultad que entraña :)

Un abrazo.

MAMÉ VALDÉS ha dit...

Me aburren los bosques alineados y de troncos perfectos todos iguales y domesticados, me gustan los árboles desiguales y salvajes, de troncos retorcidos y ramas rotas que cuentan batallas ganadas o perdidas al vientos... un saludo.

Montserrat Sala ha dit...

Cierto es, que hay arboles muy raros y curiosos. Debido seguramente a condiciones meteorológicas adversas, como los fuertes vientos, los rayos,o incluso los incendios.
las mismas mutaciones que recibimos los humanoa. o casi,
TE agradezco el comentario amiga mia.

Montserrat Sala ha dit...

Mamé:Pienso exactamente lo mismo que tú.
Igual que con las personas me gusta la variedad. Porque la vida es así. rica y diferente, con colores dispares, con pensamientos desiguales
con los físicos distintos.
Tu te fijas en un bosque uniforme, y yo pienso en un batallón de soldados coreanos desfilando. Que es lo mismo.

Gracias por comentar.