dimecres, 27 de juny del 2012

TERESA FORCADES I VILA

foto del arxíu de Google


 Una monja amb pantalons.
Aquesta nit ho he vist mes clar que mai. En Jaume Barberà la ha entrevistat en el seu programa de canal 33. La Teresa Forcades, monja benedictina de la abadia de Montserrat, es una dona jove, molt ben informada, estudiosa i amb idees molt transparents i novedoses. Posseïdora de un munt de títols acadèmics, ja va posar contra les cordes als responsables directes de la crisi de la Grip A, i ara es pose si més ni menys, que amb la democràcia vigent, amb el capitalisme ferotge, i amb tots aquells que asseguts dalt de la poltrona del poder, no belluguen ni un dit, per millorar, els efectes devastadors que la actual crisi, reverteix en tots nosaltres.
I ho diu clarament amb paraules entenedores, amb exemples que surten de les seues mans, que l’ajuden i molt a expressar-se.
El que em xoca, però i a més a més de la seva gran formació, i que també  es una escriptora d’exit, amb un tarannà, que la fa bellugar-se por molts llocs on volen la seva clarivident paraula; el que m’agrada d’ella, es que vesteix pantalons.
I es un detall, que m’ha fet pensar en el que anys enrere, era tingut, com portar la veu cantant, en tots els aspectes. Una dona que portés els pantalons de casa seua, era tinguda com la mestressa absoluta del clan familiar, quan aquesta circumstancia, era molt mal vista, perquè feia pensar en un marit debil i babau. Eren temps de un masclisme ranci, i imposat per les antigues tradicions, ara completament en des-ùs.
En el cas de la Teresa Forcades, tot això es paper mullat. I no anirem ara a buscar les tres potes del gat. Ella, es discreta, senzilla, sap el que vol i el que ha de fer. Es mirant’ho bé, una catalana, que esdevindrà amb el temps, una lider política, capaç d’enfrontar-se i potser donar llum a  les grans incògnites, que se’n planteja, ara mateix. Em refereixo, naturalment, als molts dubtes de si els règims que imperen per tots els païssos occidentals, siguin els menys dolents, que es puguin donar. Ella assegura, que en hi ha d’altres.  Esperem-ho

16 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

La conocí cuando andábamos preocupados por la gripe y ella sacó a la luz unos vídeos esclarecedores.

Enry Baskerville ha dit...

Montserrat, tinc coneguda i l'admiro, per la seva saviesa, per la seva cultura, perquè ha sabut trencar els motlles encotillats de la comunitat religiosa (és a dir de les monges) i amb el poder de la paraula, arribarà lluny.
Gràcies pel teu comentari preciós al meu blog.
Molts petons i porto bé la calor és que ¡és estiu!

Enry Baskerville ha dit...

Aquí com bé dius amb pantalons

Montserrat Sala ha dit...

Es una monja crack. Se hablará de ella, ahora como digo en mi nueva
entrada, ya empieza a meterse con los sistemas de poder, y lo que es mejor. Convence.
gracias por tu puntual comentario

Montserrat Sala ha dit...

Mi comentario primero, iba para tí mariajesus. disculpa que no lo he señalado. Gracias!

Eastriver ha dit...

Montserrat, sí senyora, m'encanta aquesta dona coherent i d'una peça que es diu Teresa Forcades. Aquest matí he vist a la premsa digital unes referències al programa d'ahir. I l'estic veient per internet.

Em trec el barret. Sí, senyora.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Ramón: Estem d'acord, completament.
Ahir va donar moltes `pistes de com s'ha d'actuar, i que fer, per canviar les coses. I per lo vist es ara el moment. Pero es una tasca difícil de portar a terme. Penso que aquesta nova situació de arruinament, no es pas del tot dolenta, per uns quans colectius, que s'hi fan l'agost.
gracies per comentar, T'envio una abraçada.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat" Chapeau" per tu, per el Post d´avui i per la Teresa Forcades, per la seva sabiduría i valentía.
Com tu dius hi haurá moltes persones que hi faran l´agost, a cost de la crisis.
Que hi farem!
Saps avui el meu fill "petit", mare meva s´amb en posat els pels de punta, amb deia "Mare si fan pagar els meus medicamens, deixaré el tractament".
Jo no li consentiré pas.
Cuidat molt tocaia, posat bé ben aviat, deixat mimar...
T´envio un petó molt gran, Montserrat LLagostera

Montserrat Sala ha dit...

La Teresa Forcades, es una dona com cal, i mentres no la obliguin a callar, ens pot donar molt de joc. Mira si trobes per Internet. Busca
TV3 a la carta, y trobarás al programa d'en Jaume Barberà, del canal 33, que es va passar ahir a les 10.50
Escolta'l, que val la pena.
Un petonet. I li dius al teu fill, que si no vol pendre el medicament, m'enfadaré molt, i no l'hi enviaré mes petons, ni mes abraçades.

Dol ha dit...

Ya te dije que me encanta y la sigo en lo que puedo;es valiente,inteligente e ilustrativa.
besos.

Montserrat Sala ha dit...

Hlola Reyes, celebro que seas de mi misma opinión, pero he podido constatar, que tammbién tiene detractores. nada es facil y menos a este nivel. Yo desde luego la veo y la encuentro primero de todo una mujer muy valiente., Saludos amiga,

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Desde que la conocí con el feo asunto de la gripe A me ganó. Es una mujer de ideas claras y que llama a las cosas por su nombre. Muchas como ella precisamos en este país.
Estupenda entrada, Monserrat.
Abrazos.

Montserrat Sala ha dit...

Buenos dias Isabel: Por lo general, mi admirada monjita, cae bien. Pero hay quien la considera, como una aprovechada de su condición de monja joven y lista.
En fin, habrá que esperar. Una voz que se alce en favor de los mas débiles, siempre lo tendrá muy dificil de seguir insistiendo, con sus teorias.
Te agredezco tus palabras, y que disfrutes del fin de semana, cerca del agua si te es posible.

Myriam ha dit...

Como no la conocía, me fui a WP y leí un poco sobre ella. Interesante combinación: una mujer médica, teóloga y monja feminista.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

jajaja!! Así es. yo pienso lo mismo:Una combinación explosiva.
Gracias por entrar, y dejar tu opinón, que sabes que siempre es muy bién recibida y apreciada.

Muchos cariños Myriam

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Hola Montserrat, conozco a Teresa Forcada hace muchos años, en verdad, tiene mucha suerte, que no la hayan hecho callar, pero tiene un amplio sector de la iglesia en su contra.
Por desgracia, a mí, con mi sencillo blog, mis artículos en las revistas de Teología, sí, me han hecho callar.
Pero lo he resuelto.
Con ternura
Sor.Cecilia