dimarts, 12 de juny de 2012

DE QUAN TOTS EREM MES POBRES


Des de llavors, ha plogut, ha nevat, i tot ha tingut temps de eixugar-se, fins a arribar a la persistent. sequera, que alguns anys ha estat pròu forta, fins  fer-nos pensar en treure el santcristo gròs, i  anar en processò a fer les pregaries.
Perquè abans, hi creiem amb les pregaries, i potser no eren tan dolentes ni tant inùtils, com es creuen algúns encara. Perqué en aquests moments de tanta incertesa, de que el món d’avui superpoblat, però que té els recursos tan mal repartits, jo no sé fins al punt que no tendríem que llevar les nostres mirades cap al cel i preguntar-nos quines lletanies  hauriem de tornar a cantar, per posar remei als que no tenen rés; als nous pobres de solemnitat, que cada dia van augmentant perillosament.
Conec casos que clamen al cel, de gent que tot i havent estudiat i gaudit, d’un estatus acceptable. Es vèuent ara mateix, al carrer, menjant a les cuines (santes organitzacions), de beneficència. I es molt dur, ho se de  bona tinta. Jo he nascut en una familia pobra, però en un temps en que tots ho eram de pobres, o al menys la gran majoria. Quan tot-hom i tota-dona, només té un abric dolent per aturar el fred, i el veì igual i el parent el mateix, la  manca de recursos mai es tan dolenta. Peró aquest condicionant ha canviat i força. I ara  conviuent els mes poderosos que fan una ostentació escandalosa  de les seues possessions, i al banc del jardí del davant de casa seua hi jèu, una pobra dona potser amb  un nadó als brassos. I el ric lluny d'assabertar-se i parlar per poder ajudar, ho denuncíe a la Guardia Urbana, perquè la facin fora de la seua vista.
   A mi em fan verdadera llástima, sempre que puc hi poso remei, però dubto que amb una sola bona intenció, no en hiagi per a res. Caldria, molta mes comprensió per part de tot-hom i sobretot les autoritats  pertanyents. O millor encara, fer uns millors repartiments, o polítiques, millor orientades a pal.liar aquestes grans desigualtats.

16 comentaris:

Bertha ha dit...

Hola Montserrat!

Haciendo un alto a estas horas de la madrugada que aun me quedan un poquito más.-Me encanta ir visitando blogs para así distraer un poco la monotonía del trabajo.-Preciosa reflexión y, cargada de una filosofía de vida.Tienes razón antes todos o la mayoría eran pobres pero más solidarios.Pero ahora se han desmadrado las cosas.No se entiende que gente que han alardeado de tanto hoy se encuentren con una mano delante y otra detrás.Se ha hecho mal los deberes y ahora toda la clase suspende...La injusticia siempre ha existido, junto con la corrupción.La ventaja o desgracia es que las noticias estan al minuto...Es una riqueza mal repartida mucho para el que más tiene y poco o nada para el que no.

Un abrazo feliz semana:)

Montserrat Sala ha dit...

Buenos dias Bertha: escribir,coser o faenar en al casa, por la madrugada, no es mi estilo. Defiendo a capa i espada, la regularidad en los horarios que es una forma de orden muy principal. Pero siempre hay una escepción, y es que hoy he padecido inexplicablemente, de insomnio.No me suelo ocurrir. pero cuando pasa, em pongo tan nerviosa, que todavia me cuesta mas, tranquilizarme, condiciñon indispensable para el descanso.
Con tan largo preámbulo casi he olvidado, lo que queria decirte. Pienso que no he expresado bién, lo que queria transmitir, pero tu amiga mia, lo has interpretado, igualmente bién. Gracias por dejarme tu opinión.

Desde mi Olimpo ha dit...

Abans la vida de les persones, transcorria amb mes pau, sense aquest tràfec que ens bombardeja a tots i a tota hora els mitjans de comunicació i amb temes que ens han fet perdre la confiança en els nostres dirigents;usos i abusos de despeses al nostre compte fins a arribar al caos que vivim actualment,ens amarga l'existència de qui hem treballat tota la seva vida honradament.
Pensar que tot es podia tenir, que es podia accedir a tot, sensa diners, ha estat ficar-nos en un món de fantasia, que ara, que no es pot assumir tanta despesa,s'ha convertit en un món de malson.
El meu pare em va ensenyar moltes coses,a "no estirar mes el braç que la màniga", i al fet que "val mes menjar poc i pair bé".
Gaudeix de la naturalesa si estàs fora de la ciutat.

emejota ha dit...

Mira, te iba a hacer un comentario tan parecido al de Anna que me quedo con el suyo, porque ladrones y sinvergüenzas han existido de siempre, lo que ocurre que con esto de "la riqueza del pelotazo" se han debido invertir los números, antes existía solidaridad verdadera entre los pobres y eso era algo que no tenía precio, ahora ya .... en fin, mejor no sigo. Petonets.

Remei Navarro ha dit...

El món està boig...trobe que falta molta disciplina de la bona, ganes de viure i sobre tot recuperar allò que es deia compadir-se i ajudar de manera natural, sense esperar res a canvi...
Hem perdut molts valos amiga, cal que la joventut els recupere...
Ja estic sense vacances, jajajaja...
Ja me tens tota per tu amiga!
Abraçades!

pluvisca ha dit...

Ay Montserrat!!!

Todos los que hemos pasado la transición y hemos luchado por la democracia nos sentimos estafados por unos gobernantes que se han reido del pueblo...yo estoy triste de ver lo que está ocurriendo...muy triste...

Una abraçada

Montserrat Sala ha dit...

Desde tu Olimpo, no se como se ven las cosas., pero te puedo assegurar que aqui a ras de suelo, esta todo, muy ocmplicado. No,no es así. Estem enmerdats fins al capdemunt. jo,estic rabiosa, i no vull sentir a parlar d'aquestos malp....homes, perque ja em trobo alguna nit, que no puc dormir. o em desvetllo despres del primer són. i així no podem anar.
gracies per comentar, guapa.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Eme: tu suscribes lo que me dice Anna, y yo te remito a lo que le he contestado a ella. jajajaj!!! mira hasta me rio. Pero la cosa esta mas bien para llorar. No se si de enojo de impotencia, o senzillamnete de rabia incontrolada. Es tan fuerte, lo que està pasando, Eme!!! y no se cura con palabras ni con tiempo. Veremos lo que pasa. HOy estoy muy triste, amiga. Besos y gacias por entrar.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Remei: estic contenta de tenirte un altre cop a la globosfera, que per a mi sola, ja fore massa. Avui però tinc un mal dia, NO he descansat, i he llegit un parel de diaris. ¡en mala hora!, a fe´de món.
Gracies per la teva visita i ens seguim llegint, Encara no he vist el teu post, que ja em suposo que serà d'alló mes maco. M'el reservo per l'ùltim, com un caramelet. petó.

Montserrat Sala ha dit...

Pluvisca: amiga meua penso que s'han de veure coses molt gruixudes. No hi ha dret. Ens enganyen com a borregos. El pitjor: la seguretat de que tot anirà mes malament. Molt agraida per la teva visita. Petonets

Eastriver ha dit...

Montserrat, la bonhomia té molt a vweure amb la sensibilitat, amb l'empatia, amb mirar les desigualtats del món i doldre'ns. Sàbies paraules, les teves i les del comentaristes.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Cuanta raó tens amiga meva.
I saps poser erem feliços, perque el anar a la plaça amb la mare, la tertulia, amb les veines, les visites familiars del diumenge, que jo recordi no hi havia tantes depresions com ara.
I el confesor era el psicóleg gratuit, que li podiem explicar els problemes i no els explicaba a ningú.
Al menys al meu que es el que amb va casar, va ser com un pricóleg plé de bondat.
I amb vareig casar, amb un pis de lloguer, una llibreria, la mateixa que conservo encare, una taula, cadires i el dormitori, i moltes, moltíssimes il-lusions. Per no tenir no tenia ni nevera, al principi portave els aliments a casa la mare que vivia aprop, pero desseguida amb varem comprar una. I el començamen rentava lo roba al safreig, pero ens estimavan tan!
Preguem, pregue, .amb fi i al cap les Oracions, son com energies positives i jo crec que arrivan a Deu.
Una abraçada molt forta.
T´estimo amiga, Montserrat Llagostera.

Encarna Gómez ha dit...

Si el meu avi aixequés el cap!!! Estem vivint en un món de fantasmades i fantasies. Hem perdut els valors i volem tenir i fer-nos rics de la nit al dia. Els bancs han consentit aquests somnis d'irrealitats i ara hi som on hi som. Hem de tornar a educar ens valor i ensenyar que les coses no s'aconsegueixen en una nit, sinó amb molt d'esforç, sacrifici i així i tot, no tothom aconseguirà una gran riquesa material, però aconseguir una vida molt digna i benestant. Com sempre, tornes a tenir molta raó i espero que la vida torni a donar un gir que ens faci posar a cadascú en el lloc on en correspon. Molts petonets!

Luis G. ha dit...

Hola, Montserrat, vaya riada de comentarios. La desigualdad desorienta esta sociedad, cada vez más... Pasaran los meses y nos encontraremos igual. No soy pesimista. Sino resurge la actividad industrial, poco hay que hacer. Sino resurge un criterio urbanistico reglamentado a rajatabla, poco hay que hacer... Parece que vivamos al revés.... Llenando criterios y opiniones como rios desmelenados...

En fin, voy a sentarme en el sillón y a ver el futbol...

Un abrazo,

Luis.

Montserrat Sala ha dit...

Sí Ramón, com diuen al meu poble la gent molt planera: que les bones intecións i les bones paraules no s'en emplene la depensa. o no s'en menje, que vol dir el mateix.
Gracies per ser tan fidel, a les meves pobres reflexions d'anar per casa.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montserrat:
Sí que n'ere de bonic tenir fe, creure que tot ens venie donat per un ser suprem,que ens guiava i ens donava força. Peró ara les coses s'han capgirat de inrevés, i res, però res, es com ho veiem nosaltres en la nostra candidesa. I prou que ho sento.
Es clar que erem mes solidaris i potser que mes feliços, pero un cop t'adones de que tot son interesos, i que ens manipulen segons convé, es pot dir que ja no hi ha volta enrere. Es fas indcrèdul, en tot.
perdona amiga si et parlo amb tanta duresa.
t'envio una abraçada molt forta, molt forta.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA