divendres, 29 de juny del 2012

ENDRÓMINES

                                 Els cassettes, el video i els discs de vinil

La gran crescuda i el increïble progrès en el món de la tecnica i de la infomàtica, ha fet que aquestos tres elements que anomeno, hagin passsat a millor vida desde fa algún temps.
A casa meva un cop  que ens han deixat els fills ha quedat lloc per consevar aquestes relíquies, encara que només sigui pel valor sentimental que tenen. Perque ja em direu que n’hem de fer de una valuosíssima colecció de musica clásica  enregistrada en dicos de vinil. Un regal molt apreciat en en seu dia i que ere mirat com una cosa valouosa, per tota la vida, i ara s’ha convertit en escombraries. Pures i dures, auténtica brossa.
El cassettes, idem de idem. Els treballs que teníem en passar-nos amb el amics el ritmes de moda, comprar cintes verges, grabar..tornar-les a passa a un altre amic. I ara jeuen en un racó, ben embalades, aixo sí, pero a la fí també els hi toque el desti de les altres endròmines inútils.
I es que no es d’extranyar que hi hagi deixalleries a cada barri. hi fan molta falta. Perque, sinó òn aniran a parar les cintes de video que amb tan afany, hem anat coleccionant, per tindre una bona videoteca?  Comprar les millors películes, les mes premiades, les més vistes....i l’aparell per visionar-les. Ara: Tot per lleçar!!!

Els aparells de tele amb blac i negre, ja són peces de museu, i aviat o serán les de color que no estiguin preparades per instal-lar-hi el TDT. i m'atreveixo a dir, que tots el aparells que no siguin ultraplans, faran el mateix camí. Ben mirat un munt de plastics vells, però que en el seu moment van costar molts diners a la societat més consumista de tots els temps.
(Aquest escrit es va publicar el 24/5/2010)

15 comentaris:

Eastriver ha dit...

Doncs en dos anys res ha canviat, si de cas cada cop hi ha més coses que es van perdent.

Saps què és el que més m'ha agradat del teu article? Aquesta idea de cosses que fem per tota la vida, com comprar una col.lecció de música clàssica o una enciclopèdia, i quan les fem sí que sembla que són per sempre, doncs el món en aquells moments fa que pensis que serà així. Però el temps sempre acaba canviant les coses, i fent-nos veure que dir per tota la vida és d'una prepotència espantosa. Doncs discs i enciclopèdies romanen dormits i plens de pols en un racó.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia, quen t´he començat a llegir m´en he recordat.
Mira a casa jo soc molt conservadora i el meu marit si el deixés fer amb tiraria la meitat de les coses.
Aixó amb va passar amb uns discos de vinil, que el va donar.
Diuen els budistes que ens hem de despendre de les coses velles, perque es renovin les energíeds, pero a mi m´agradaría tindre molt espai per guardarles.
Soc una drapaire?.
Jo cres que es més aviat questió sentimental.
El mateix amb passa amb el records.
Desitjo que ja et vagis trovan millor.
Feliç cap de setmana, Montserrat Llagostera.

Myriam ha dit...

Cierto, peor siempre hay algún coleccionista que las considera algo más que basura y está dispuesto a pagar mucho por ellas.

Besos

Pluvisca ha dit...

Si vendieramos todo lo que ya no sirve y se ha convertido en relaiquia...la técnica corre casi más que nuestra mente...pero no se puede hacer nada...todo cambia y nos dejja muchas veces perplejos

Petons

Norma ha dit...

Mira, antes coleccionaba, moneda, muñecas, artesanís de mis viajes. Ahora no lo hago. Resulta interesante esa actividad y si tenés a alguien para intercambiar mejor.
Gracias por tu visita. Ya sabes que estoy en cama por una fractura, por 3 meses no puedo pisar, ya pasaron 38 días, hago rehabilitación para cuando tenga que pararme. Te deseo lo mejor, que andemos bien las dos de nuestros huesitos , te mando muchos besitos.

Montserrat Sala ha dit...

Hoal Ramón: tens raò: no hi ha rès, però res, que sigui per tota la vida. Però es diu aixi i ens quedem tan amples.
Tot te data de caducitat, en soc ben conscient. y ni ho penso tansevol de que estigui pecant de prepotent, i tal com tu ho veus es així.

Enry Baskerville ha dit...

Ja saps que hem pintat tot el pis i el terrible ha estat treure dels prestatges, els discos de vinil (que pesen molt), els cassets i els vídeos de VHS, que com bé dius han estat substituïts pels DVD i els CD. .. ia més un munt d'aparells "demodés", amb els seus respectius "Comandaments a distància".
¿Que feiem abans de tenir tant?.
Desitjo que estiguis millor.
Molts petons.

José Vte. ha dit...

De acuerdo con las casettes, los VHS, las teles, también las de color de tubo, tan gigantescas y pesadas, incluso dentro de poco con los DVD y CD. Pero los vinilos, aquellos EP y LP que tanto nos alegraron la vida durante tantos años de guateque o de íntima quietud, a estos parece que les quieren dar una segunda oportunidad. Se pagan muy bien en el mercado de coleccionista. Claro que no todos, pero todo se andará.

Querida Montserrat, gracias por echarme de menos, ya comenté que me tomo unas "vacaciones", de momento "sine die", necesito desconectar un poco. Bueno el martes tengo que colgar una reseña del libro de Mercedes Pinto "Maldita", y entonces si que pararé definitivamente. Os seguiré visitando y leyendo de vez en cuando, y de vez en cuando dejaré mi pequeña huella y más a las buenas amigas como tú. Claro que si.

Un abrazo muy fuerte y dale un beso a Felicitat cuando la veas.

Montserrat Sala ha dit...

Hoal Montserrat: crec que alguna vegada, ay ho havíes dit, que tens la mania de guardar-ho tot. Esta molt bé. Peró per molt espai qeu tinguis arribarà un moment que se't omplira. Igual que m'ha passat a mí. llavors tindras que pendre una determinació. I saps que serà el priemr del que et despendras? Pués sí allo que et faci menys servei, y que que prengui mes el pols.
GRacies por venir acomentar, tocaia

Montserrat Sala ha dit...

Myriam: Eso dicen que tiene valor para los coleccionistas. Tendré que ocuparme de esta asunto.
Muchas gracias por tu visita.
Te mando saludos de Jaime y mios.

Montserrat Sala ha dit...

tu lo has dicho Pluvisca. Todo cambia y todo se renueva constantemente. y en materia técnica vamos todavía mas deprisa. Dia a dia, salen cosas nuevas, y claro todo va quedando por los rincones sin date cuenta.

Pues a seguir almacenando tocan...
Un beso.

Montserrat Sala ha dit...

Norma: Me dices que estas en cama y que no puedes pisar, pero no dices nada del dolor. Me supongo que será más el aburrimiento, que te de la lata que otra cosa.
Yo en cambio yo puedo moverme y salir, pero tanto, pero con mucho cuidadín porque cualquier movimiento, me hace mucho daño.

nos seguiremos leyendo, y matando el tiempo como podamos.
Te mando un fuerte abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola José Vicente: Hoy con menos calor, que ya es mucho. EStos dias pasados, no se podia aguantar.
Bueno, todos me vais diciendo, que hay coleccionistas que andan buscando piezas así, pero yo no conozco a nadie que los busque. Tendre que pedira Ruyes del blog "tanto tiempo", que ella también le interesaba, sacarlos de encima.

Estarè atenta a tus nuevos escritos de la serie que sea.
Un montón de besos. y gracias por tu visita

Encarna Gómez ha dit...

És veritat, encara què el disc de vinil rarament s'espatllen amb el pas del temps però les cintes magnètiques de vídeo o cassette quan passen els anys no es visualitzen bé. Jo m'he descuidat de passar les del meu fill a DVD i quan vulgui portar-les a fer, doncs ja no tinc cap vídeo, segur que no puc recuperar el seu contingut. En fi, molt missatge de reciclatge i la realitat és que cada dia et conviden a comprar nous mòbils, noves teles, i nous aparells i a llençar els "antics" que potser tenen un simple any de vida.
Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Es aixís mateix Encarna. D'aixó va la entrada últimma. Que no parem de comprar i comprar, i sempre estem a remolc dels fabricants, de tecnología, per estar al dia, No existeix un aturador, per al societat mes consumista de tots els tempsI tendiem qeu fer-nos ho mirar, o bé reflexionar i mirar dintre nostre per trobar-hi, un chic de sensatesa, i no ser esclaus, de les companyies que no psren de posar-nos eel caramel ben
embolicat, per qeu caiguem de
quatre potes, totes les vegades qeu s'ho proposin
Gracies amiga pel teu comentari.