dimecres, 5 d’octubre de 2011

ELS SOPARS DELS DIVENDRES


Just quan arribe el cap de setmana, despres de passar els pleníssims i sempre esgotadors dies de treball, (ningú es jubila, tots son autònoms) es el moment de retrobar-se, amb la taula parada, amb l’olor d’una dutxa ràpida, que es el començament, de la cerimònia. Com un ritual, com una alenada d’aire fresc de les nits de tardor, que ens repara del estrès, i en porta perfums diversos, entre els que si varrexen les flaires naturals del àpat i els perfums de fresor artifical, de les senyores. A casa meva o a una altra llar d’algún dels amics, es celebra la reunió, esperada i amical dels divendres
Per les salutacios dels que van arribant, quasi es pot intuir, de com aniran els coses, i de quines realitats es posaran junt amb l’aperitiu, damunt la taula. I les que sortiran a l’hora dels postres. perqué es coneixent, molt, y tenen totes les converses gastades, reparades i tornades a gastar.

Avui només poden reunir 6 de les 10 parelles, que formen un grup compacte, i diguem que unit, desde temps enrere. En hi ha uns quands, que jugaven junts al patis de l’escola, dels Escolapis. Es maco i fisn i tot edificant, que en el trascurs del anys, i d’haver dicutit, barallat i perdonat mil vegades, romanin units, per fer-la petar, o sencillament parlar malament (aixó sempre), del Govern.
La nit es va diluint i al taula comence a ser el mostrador dels "chupitos", y d’algun Almax. Les senyores van desapareixent cap a la cuina, per recullir i endresar. i parlar de les seves coses comunes mentre al menjador s’encen algún puret. Avui s’ha parlat de la celebració d’un d’ells que fará una quantidat d’anys de acabarà amb cero o amb cinq. Sense oblidar-se, del tema rey: del Barça, que hi és present, un sopar sí, i un altre també.
Com que tots sóm grandets, la trobada serà mes curteta que anys enrere, per les llògiques raons, que tots perdem oli per un costat o per l’altre, pel dret o pel revés, contan sempre que alguna pastilleta, s’incoporará abans o desprès del sopar, als menjars preparats per la mestresa de torn.

9 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

Yo creo que en la mayor parte de las sobremesas donde hay hombres, se acaba hablando del fútbol club Barcelona.

mercedespinto ha dit...

La mesa y las viandas son importantes, pero sobre todo, para que la reunión sea un éxito, es importante no olvidar llevar el corazón.
Buenas noches.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia, bona nit:
Son la 1 h. de la matinada.
Feia temps que no m´ebn anaba a dormir tan tard.
Que boniques les reunions d´antics alumnes.
Espero que t´ho hagis passat molt be.
Una abraçada, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mariajesús: Pués sí, sí que se habla de este fenómeno que hoy por hoy, está batiendo records. Pero, como no hay nada que discutir, enseguida encuentran otros temas más interesantes y polémicos.

Gracias de nuevo, por comentar.
Te mando un fuerte abrazo.



Hola Mercedes: No,no el corazón,lo llevamos siempre puesto. Y es un corazón dialogante, bueno tolerante, y emotivo. No te quepa ninguna duda.
gracias querida amiga, por tus palabras.



Hola Montserrat: no ho són pas de reunions de antics alumnes, perque depres de 50 anys, o més que es reuneixen, es mes avait, unes reunions de bells amics de sempre. Gracies, pel comentari MOntserrat.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mariajesús: Pués sí, sí que se habla de este fenómeno que hoy por hoy, está batiendo records. Pero, como no hay nada que discutir, enseguida encuentran otros temas más interesantes y polémicos.

Gracias de nuevo, por comentar.
Te mando un fuerte abrazo.



Hola Mercedes: No,no el corazón,lo llevamos siempre puesto. Y es un corazón dialogante, bueno tolerante, y emotivo. No te quepa ninguna duda.
gracias querida amiga, por tus palabras.



Hola Montserrat: no ho són pas de reunions de antics alumnes, perque depres de 50 anys, o més que es reuneixen, es mes avait, unes reunions de bells amics de sempre. Gracies, pel comentari MOntserrat.

Anna Jorba Ricart ha dit...

Aquestes reunions de vells amics són agradables perquè l'ambient sol ser distès i alegre ...
De vegades sents absències dels que, amb el pas del temps, han dit adéu ...
Jo em reuneixo en els sopars d'amigues de l'escola, sopars de cosins, sopars de gent de treball ... està molt bé no perdre aquest costum.
Un petó i et recordo que el 13 sortirem a menjar.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: Això últim que hem dius, ho recordo perfetament; y m'en alegro qeu per fí t'hagis decidit,que ja ere hora, maca.
Aviam si fem de aquesta sortida, una costum a seguir de tant en tant. Perque, com tu mateixa reconeixes, es molt agradabla.
Un petonet.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Es una gozada reunirse con los amigos alrededor de una buena mess.
En esas lides ando yo hoy, que a la noche seremos unos cuantos y no veas qué mañana de cocina llevo, con gusto, por supuesto.
Un beso, majísima Monserrat.

Montserrat Sala ha dit...

Me ha legado tu beso tan rápido que ha chocado con mi mejilla y ha rebotado en mi corazón. Pues ¿sabes que te digo? que me has arreglado el día. Ya ves tú! nada más y nada menos. Pues ahí voy yo....
Inteligentisima y queridisima Isabel, te mando toda mi voluntad y mi admiración

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA