divendres, 9 de setembre de 2011

ELS PARADISSOS FISCALS



He tingut la oportunitat, aquest estíu, de estar bastants dies, molt aprop, d'un d'aquestos paradisos fiscals. De fet segons les lleis actuals van deixar de ser operatius, ja fa molt temps, i els que ho sÀven bé, diuen que el tema ja ha passat a major gloria. Que l'abolició es ja un fet, irreversible y que no hi ha rès a buscar. Sempre m'ho crec tot, i els diaris, ho van portar en el seu moment, pero ara i avui tinc els meus dubtes. De siguer així, Perqué aquestes cues de cotxes a les nostres carreteres, amb aquella direcció? perqué tots aguanten estoïcament, i suportant altes temperatures, hores i hores? Si no hi cap avantatge, si ja no es rentable, ni posar gasolina, ni s'ho val fer el viatge, per comprar-hi, queviures com la mantega, el sucre o els licors, a qué hi van tantíssima gent tot l'any? a comprar llet? ni es pot deixa-hi diners als bancs d'aquell petit territori, ni buscar petits aparells electrònics, més novedosos que a qualsevol ciutat del nostre país? I van per comprar articles de perfumeria? Potser tabac?
Doncs no ho entenc. Potser és pel costum d'arrenglerar cotxes i mes cotxes,en aquella direcció? Y lo que es igual, el morbo de passar una frontera? Molt minsa això si, però frontera al cap y a la fí? Per mes que ho analitzo, no sé trobar el motiu, ni el perquè hi puje tantìssima gent.
El territori es petit, però hi ha moltes pistes d'esquí de fons y també d'esquí nordic. Molts senders per fer bones excursions, i també posseeix un paisatge de muntanya, que el fa atractíu; es ben cert. Peró els que hi van per fer esport, no farien aquestes cues kilomètriques, que en temporada vacaional s'hi acumulen.
Segur! deu existir quelcom que m'ha passat desapercebut , i que no he trobat encara. Espero que hem sigui revelat, perquè del contari, em tindré que posar a la vora de la carretera, i començar a preguntar, als que estan aturats, tanta estona, per fer la meva particular enquesta. i que a més a més, els anirà bé de distreu-re's.

14 comentaris:

Anna Jorba Ricart ha dit...

jajajaja¡¡¡
Et contesto a l'enquesta que ofereixes, jo vaig perquè tinc família...
perquè d'altra banda em molesten les caravanes, les aglomeracions, les compres i la duana de la punyeta.
Molt aguda montserrat i és clar que tenen els diners allà! tots sabem que és un paradís ....

mercedespinto ha dit...

Bueno, míralo de este modo: nosotras nunca tendremos que sufrir haciendo cola, no tenemos nada que guardar. En el fondo, la vida de estas personas es muy triste.
Un abrazo.

Encarni ha dit...

Montserrat, me haría gracia verte en la cola de coches preguntando, jajaja. Menos mal que tienes aspecto de mujer cuidada si no pensarían que les vas a vender pañuelos de papel para el viaje o les vas a limpiar el parabrisas. Te aconsejo que para la misión te lleves una carpeta y un boligrafo, pongas cara interesante y sonrías a ver si consigues que te contesten. Luego publicas la encuesta y tachan, compartes tus dotes de encuestadora.

mariajesusparadela ha dit...

Me arrancaste una carcajada...te van a contestar...
Van a esquiar, a deslizarse por las cumbres nevadas, a comer chocolate y fondue de quesos magníficos, a comprar relojes...

Montserrat Sala ha dit...

Anna Jorba: bueno si tu hi tens parents, doncs pasa... peró i els centenars de cotxes que ho colapsen tot, i els vilatans que volen atravesar el carrer, i ho fan amb risc de la vida? aquestos són els més perjudicats. Un despropósit, tot plegat.
Petons.



Supongo que tienes razón, Mercedes. Debe ser muy aburrido tenerlo todo, y encima tenerlo aue esconder. ¿para que querrán el dinero? mira chica, yó tampoco tengo este problema. ¿será por eso que soy feliz?
Gracias por comentar.


Pué mira chiquiya: ande halla un bló i un lapi, que ze quite Maria la Cantaora. LLo me veo eztupendamente jasiendo de entrevistaora.
Mú guapa y mu entresante. Lo voy a jasé.
Adió mi arma. Grasia pó dame la oportuniá. olé!!


mariajesus: no se si ahs visto que he aprendido andaluz. nada en dos dias. pues es verdad. No hab

Montserrat Sala ha dit...

sigo: no habia caido en al cuenta del chocolate.
Tienes razón. Será esto lo que buscan tus compatriotas? porque justo allí, de haberlos, hailos:
UN abrazo de los grandes

Mª Teresa Alejandra ha dit...

27 de Abril de 2.010, pusiste mi texto, La mar, lo he encontrado en internet, me quede pasmada, me alegro que lo pusieses, eres un sol. Te comentaba Higorca, amiga mía de internet y teléfono.

Moltes abraçadas. FELICIDADES MUY ATRASADAS, ALLÍ TE HE DEJADO UN COMENTARIO...

maite

Norma ha dit...

ja ja ja, me ha gustado tu post.
En todo el planeta cada vez hay más autos, no sé que pasará dentro de un brevísimo tiempo.
Cariños.

Jose Vte. ha dit...

Pues no tiene nada de malo, yo voy todas las semanas, dejo un milloncejo en un banco amigo y me vuelvo, no me molestan nada las colas, todos somos colegas y pasamos un buen fin de semana contándonos uno a otros nuestras trampillas y repasando los bill...

¡Jo ya suena el despertador, con lo bien que se estaba en la camita durmiendo...!

Un abrazo

Encarna Gómez ha dit...

Jo haig de reconèixer que m'encanta el paisatge d'Andorra. Fa anys que no hi vaig, precisament per les cues que hi ha, però és un país amb encant, o així ho crec. Durant molts anys anàvem un cap de setmana de novembre quan encara no hi havien les cues dels esquiadors però ja es començaven a veure les primeres taques de neu a les muntanyes.
En fi, suposo que el viatget anual a aquell país s'havia convertit en una tradició, jaja.

Montserrat Sala ha dit...

MªTeresa Alejandra: Pues ya hace tiempo de esto ya, pero como dicen que: Nunca es tarde si la dicha es buena, pues muchas gracias, y te dejo un abrazo grande.

Montserrat Sala ha dit...

Norma!!!Bienvenida a mi parcela, después de tanto tiempo, Me alegro, que te haya gustado mi entrada, decia un filósofo recientemente desaparecido, Dr. Raimon Panikkar, que él veia un mundo triste, todo lleno de hojalata, porque decia, que tarde o temprano no quedaria espacio para tanto automóbil. A mí me dió que pensar.
Esperemos no tener que verlo.
Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

José Vicente: Mi madr decia siempre; Cuando el burro sueña pan es que tiene hambre. Que lástima que el reloj de hiciera finiquitar aquel magnífico sueño. Se imponia la realidad del cada dia. Agradecida por aportar tu granito de arena.

Montserrat Sala ha dit...

Encara: Comprenc, que tu hi vagis sovint, i que t'agradi. Es un paisatje de muntanya preciós. i també comprenc que per vosaltres siqui uan tradició, però aquestes esppectaculars riades de gent, ni s´se com s'hi possen. al veritat, done que pensar. Moltes gracies per teucomentari i a reveure.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA