dilluns, 8 de març del 2010

UN ALTRA QUE NO ME L'ESPERAVA

Aquest mÓn dels blogguers, no deixe de sorpèndre’m. Sempre l’havia vist imparcial, directe, lliure i tothom que dongués amb educació le seves opinions, ere acceptat per tots o quasi tots. La selección es feie de manera natural, Es trobaven temes que no eren del teu interés, i les deixaves passar tranquilament, d’altres que es feien adictes i als que tu tornabes la visita per cortesía, o al revés. I tots tan amples.
Es un joc, en el que sense voler´ho et confeses poc a poc i vas despullant els teus sentiments, amb sinceritat, perque es creen un vincles d’amistad que ningú espera en un primer moment.
Però ara les coses ván mes enllà. En ni ha que volen seleccionar els seus seguidors, i només s’els pot llegir o seguir, si rebs un invitació personal del autor.
Fins aquí podiem arribar!!!! Es una auténtica discriminació, una puntada de peu als punts més sensibles, i ademés una incongruencia. Perque si vol comunicar-se nomes, als que són de la seva colla, de gent amb titulitis, que pensi que a Internet mateix hi ha d’altres sistemes més privats, i utilitzan-los no cal donar pel cul a ningú. I perdonéu, peró es que estic molt enutjada. Aquest senyor deu ignorar segurament, que la sencillesa no està pas renyida amb la gent més encumbrada intelectualment i que tots ens necesitem i ens complementem.
La prepotencia no và amb mí, i aquesta persona ha demostrat tenir-ne molta. Per lo tant vull dir personalment que em penedeixo d’haver caigut en la trampa i escriurl-li, tal com va proposar. Soc només una antiga mestra d’escola, ara jubilada, que he ejercit poc, per les circumstàncies personals del moment, pero que educació no m’en manque, cultura tampoc, i sobretot el que tinc es molt pundonor.

14 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat Sala:
Es veu que aquest senyor tenía molts Spams.

Be´ara et parlaré de Sor Cecilia. Ella viu a Paterna Valencia. jo l´altre día la vareig trucar per tfno, i hem quedad que passada la Cuaresma l´anioré a veurer.
Ara per postres se l´hi espatllat l órdinador i no ni volent comprar cap més.
Ara s´he de conformar escriure, amb l´ordinador d átres monges i mitja hora diaria.
Ella m´escrit en el meu correu.
Noia está recent operada i a sobre ara s´ha quedad sense poguer fer el seu blog.
Jo estic pensant en buscarli un wencare que sigui de segona mà. Però no ser si la Congregaciò la deixará que rebi regals.

Montserrat, ara miraré d´escriure al Correu electronic per explicarte, mes coses.

Una abraçada.Montserrat Ll.

Una abraçada. tocaia i feliç diada de la dona trevalladora.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola de nou: Amb pensaba que tenia el teu email.
Apunat el meu i si vols m´escrius i et contestare i t´explicaré mes coses.
rosadeabril@terra.es.
Una abraçada.Montserrat

Conxa ha dit...

Hola Monserrat, no estoy segura de la persona que hablas, pero si es quien yo creo, no pienso que sea por prepotencia,hay algunos blogs que están siendo más atacados por spam que otros, pero en cualquier caso, si alguien desea tener un blog cerrado o limitado,tampoco hay que darle mas importancia. Cada cual...

bueno, me parece a mí.

Un beso.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Lo bueno que tiene esto es que es libre y que cada uno haga lo que quiera. La Acequia, mientras exista será en abierto.
Si es cierto que cuando un blog tiene un nivel de audiencia alto, recibe muchos SPAM y anónimos indeseables. Y no todo el mundo está dispuesto a soportarlo.

PABLO JESUS GAMEZ RODRIGUEZ ha dit...

Estimada amiga; he privatizado mi blog y solo es visible con invitación.

Me gustaria que me acompañaras en esta nueva epoca, de modo que si lo deseas, enviame un email a mi cuenta de correo

corneliusscipio.publius@gmail.com

Y te envio la invitaicon a la mayor brevedad.

Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Montse LLagostera: Faré el que em dius, guapa. Avui en ha enganxat el colapse de la neu, i hem fet 5 hores de cúa. Horroròs!


Hola Conxa: Tends molta raò. Tot-hom es lluire de fer i desfer amb els seus escrits, el que vulgui.
No té mes importancia que la que se l'hi vulgui donar. Gracies guapíssima, i un petonet.


Querido Profesor: Me alegro de que La Acequia sea en abierto. Así podré seguir disfrutando de su lectura y aprendiendo, el Quijote que lo tenía a medio leer, y medio olvidado. UN montón de gracias por sus visitas y por su comprensión. Por cierto no sabía lo de los SAPM'S ni lo de los mensajes anónimos. Eres una persona conciliadora y esto te honra




Apreciado Cornelius: Este de hoy es el tercer post que te dedico, y la verdad me hubiera gustado no tener que escribirlo. Eres un hombre de éxito, que duda cabe, e importante, tambien lo sé, pero, me has hecho sentir tan pequeña, e ignorante; indigna de no poder pertenecer a tu exclusivo club, que esto me ha dolido mucho aunque sea un poco la verdad.
Disculpa si he sido dura, pero soy una mujer de caracter, luchadora nata, y he interpretado que estos, digamos olvidos, no los merezco. Con todos mis respetos, recibe un cordial saludo.

Anònim ha dit...

Montserat...me gusta la valentia y el corage de tus palabras..." chapeau señora"...sé a quien "presuntamente" te refieres...y ante la libertad que ejerce cada uno no se puede hacer nada...en la propia casa uno hace lo que quiere con los de afuera...
Siempre gusta una explicación para entender mejor por qué te cierran las puertas y cuales son los motivos...
Y ya vés, Montserrat,al final has tenido la visita "in person" para solicitar que te dejen entrar con tu e-mail...
A veces hay que saber esperar.
Eres muy impulsiva...
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Profesor Ojeda: Se me ha colado el tuteo. disculpe, no sé en qeu estaría yó pensando.

Montserrat Sala ha dit...

Anna Jorba Ricart: Es cierto que soy impulsiva i esto me hace cometer errores. Pero esta vez, creo que no ha sido sí. Gracias por tu visita amiga

Anònim ha dit...

Montserrat...¿ has podido entrar en El diario de Cornelivs..?
Un saludo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: No ho he intentat més. Ell sap com trobar-me si vol. Li toque moure fitxa a ell. i no crec que ho faci. Fins una altra amiga.

Anònim ha dit...

Monserrat ...he tenido ganas de escribir sobre este tema hoy en mi blog,despues de unos prudentes dias de espera,a mi tambien se me ha denegado la entrada al blog de Cornelius...no sé los motivos, cuando creo que con respeto he dejado algún comentario...tal vez por ser de las últimas en entrar...sea como fuere, digo lo mismo que tú..le toca a el mover ficha.
Saludos.

Mercè Salomó ha dit...

Hola Montserrat, vinc a travès del blog de l'Anna Jorba, doncs m'he sentit encurosida. Ara, ja sé de qui parleu.

Quan vaig obrir el meu blog a blogger, per una amiga em vaig fer seguidora de qui us referiu. Nomès vaig "aguantar" 4 messos, en veure que qui li deixava comentaris sempre els responía i a mi no. I tampoc "em tornava" les visites al meu blog.

Vaig arrivar a pensar que como no sóc del seu cercle de seguidors fidels, no volia saber res de mi.

Si veus, i l'Anna em coneix prou, el meu blog és quasi monotemàtic: solidaritat, drets humans i dels animals. Alerhores vaig pensar que els meus temesno eren del seu interès, però de cop, es treu de la màniga el "Manifiesto por la Solidaridad" i vaig tornar a caure en la seva xarxa.

També vaig deixar els meus comentaris i el vaig "convidar oficialment" a que visités el meu blog. No ha deixat mai el seu rastre.

O sigui que..."que le den".

Un petó i, de veritat, no li donis més importància. Això demostra quin tipus de persona és.

Montserrat Sala ha dit...

No cal patir amiga. No ofén aquell que vol, sinó el que pot. Però no perdrem el temps ara amb aquestes hisories, tan banals.
Ara que ens hem conegut, tindrem feina e veure el que em escrit cadascuna. Jo, ja veig que m'agradará. peque els viatges son el meu deliri.
Fins aviat amiga!