dissabte, 3 d’octubre de 2009

EL MEU JARDÍ DE PLASTIC

No es cap broma. Tinc un jardí de plastic. I lo que es més bó, fins i tot m’agrade. No ho hauría dit mai!
La historia vé de molt temps avans. Comence just quand jo, contrac la malatía i tinc baixades de defenses molt fortes i com que estic tan aficionada a cuidar del meu petit jardinet, dons ho he de deixar perque les pulgors i demés plagues dels arbustos, m’ataquen de tal manera que s’em fà imposible tocar-les. Les picors no em deixen viure ni de dia ni de nit, i el desfici es tal, que hasta hem faig sang.
Una vagada sabut i comprobat, que no podía ni en pensaments tocar les flors, obto per una decisió salomònica: Faig treure l’heura, les flors i algún arbret que ja tenia apoderat per alguna pesta. Poso gespa de plastic i afegeixo unes tumbones a sobre que ademés em permeten pendre el sol o decorar.
“A grandes males grandes remedios”, sempre he sentit a dir. Però no m’en penedeixo. Quede un conjunt força endressat i tinc molta menos feina i especialent, gasto molta menys aigua, que ja es un punt a tindre en compte.

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA