LA CALOR
Lluny quede encara la Tardor. Ho dic convençuda de que tot-hom l'está esperant amb candeletes. I es que enguany ha fet i fà encara tantíssima calor, que està agotant la paciencia dels més suadors, i de quasi tot bitxo vivent.
Bebent tot el dia liquits gelats, menjant coses sempre fredes, estant a la platja, o a la muntanya, no hi ha manera de treures aquesta angoixa que no et deixa respirar, ni moure´t. Les nit son llargues, els sorolls del carrer que no poden ofegar unes finestres tancades, la roba que s'empegue a la pell i els coixins humits no ajuden a trobar la necesària relaxació per gaudir d' un acceptable descans. Dia rere dia, es fà més evident la manca del aire fresc, perque encara que en tinguem del artificial, (aire condicionat, vull dir), no es pas la mateixa cosa. Tot i que en alguns moments representi una petita ajuda, no s'en pot abusar. Els inconvenients que comporte són bastants i alguns de molt grèus. No els vull anomenar perque están ben presents en la menòria colectiva.
I un cop sopesats el pròs i els contres d'aquest medi, penso que el millor de tot es que no tardi massa en arribar el canvi de temps que jò espero amb il-lusió i amb tanta falera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada