L'Insomni

Avui que no puc dormir, ja sé del que vaig a escriure: de l'insomni.
Doncs bé, es una verdadera llauna no poder acluclar els ulls, desprès d’haver-te posat al llit. Per una part, penso que dormir es el més assemblat a estar mort, Per lo tant estic més viva, no hi ha dubte, però esisteix una segona part que també cal tenir en compte: el descans es imprecindible i absolutament necesari per mantenir un bon nivell de vitalitat, i agudesa mental. L’insomni es segurament, una malaltía de difícil tractament si no es a base de píndoles relaxants o de qualdevol altra droga, que jo he rebutjat sempre,
Donar voltes i mes voltes al llit, veure passar ovelletes, contar-les, mirar 199 vegades el despertador en poca estona, pensar en mil coses que ni em preocupen ni em diexen de preocupar…. En la feina del dia següent….i sobretot en els nervis que t’agafen quand penses que l’endemà estarás per l’arrastre. Que no et tindràs dempeus, i que et mancarà clarerat en les idees. Recodo no fà pas gaieres anys, quand era plena de feina i de comprosmisos, pasaba molta son. Si alguna festa em podía enganxar al coixì una horeta més del acostumat, ho gaudía de debò. En canvi ara que tinc tot el temps del món no puc dormir. Quin contrasentit!!! Sapigut és de sempre, que la gent gran dorm menys hores, que no es necesite dormir el mateix temps que en els anys joves, que no es và tan cansat… D’acord, d’acord…. Però quand estic al llit, son les tres i mitja de la matinada i no hi ha rès a fer… m’agafe tal enutx, que m’he d’aixecar, i començar a donar voltes per casa a les fosques i sense fer soroll. Total que m’he convertit en una veritabla sonàmbula i qualsevol dia donaré un mal pas, i pot pasar de tot. I el meu home roncant tan feliç, aliè a totes les meves excursions d’estar per casa.

Juliol.
Tots els anys per aquestes dates tenim les mateixes notícies. Xupinssos, Sants Fermins,(com si n'hi hagués varis), Festa Nacional Gran, borrtxeres, salts, correcuites matineres, i sang. Molta sang. Semble que jà està bé. No entenc com n'hi gent que encara pot presumir d'ésser l'únic país de tot el continent Européu, incivilitzat, insensible i bàrbar. Mirant'ho bé no sé ni com ens franquejen cara. En els temps que corrent, que les entitats, les persones, i les administraicons, volen fer un gir mirant els païssos més avançats, per enmirallar-se en ells, no s´énten, que es pugui veure per televisió i en directe, com despullen i masacren a persones que, per si fos poc, s'hi presten volun-
tariament. Inversemblant!
Com a dona catalana i reponsable, denuncío els fets, i penso que d' aquestes barrabassades jà n'hi ha pròu! Ja no és "toros sí toros nò" es quelcom més vergonyòs i menspreable. Es el plaer pel plaer, de veure espectacles de sang i fetge com a l'edat mitjana.

Coses de la tele

Posats a pensar qualsevol cosa, avui podría reflecxionar sobre el nous canals de televisió, o millor dit de tots el comandaments que ara calen per veure per ejemple TV3. Tot i que a mi no m'agrade massa la televisió en general, cada matí quand m'aixeco, al voltat de les 7, escolto les notícies amb avarícia i plaer. No cal dir que les notícies són sempre les mateixes, i mai veig quelcom que m'agradi o em convingui. Només desgràcies per tot arreu, a quina més grossa, i se de cas, alguna baixada de tipus, o l'engarxolament d'algún etarra al sud de França. Però he hagut d'aprendre a possar la tele, que no en sabía. Ara amb el nou aparell de TDT, no saps mai òn ets ni quina emisora veus. En hi ha tantes!!!. que si la Quatro, que si la Sexta, que si Disney Chanel, que si la CNN.
Enomeno aquestes perque son les em surten més facilment, però ni ha moltes més sospito. Dons a mi tan canal i tan concurs, la veritat, m'atabale. Anyoro els temps que no hi havíe tanta tría, i sobretot, que apretaves el botó ù, i sortie la TVE, apretaves el botó 3 i sortíe TV3, i anar fent. Que en treiem de saber el que mengen cada mitgdía els jugadors del Real Madrid? Perque aixó se sap per el seu canal de TV. I el canal Viajar que et pase pels nassos les ganes de sortir de casa i correr no sé quantes aventures per aquests mons de Déu?...

L' ESTÏU

Hem quedat que no escriuría rés relevant ni profund. D'acord. Per aixó avui havia pensat posar-me amb el temps. Semble cosa facil, conversa d'ascensor, matèria insulsa, el tema que tot-hom té pressent en les reunios avorrides i el moments incòmodes entre converses. Sí sí.... el temps!!!
Doncs bé, com hem arribat a l'estíu, es fà molt escaient de parlar de la calor. I es que la calor es font inesgotable no solament de conversa. Es font de riquesa, d'incomoditat, de mosquits, de collites de cereals, de fruits frescos dels hortets, de claror, d'incendis, de tempesptes, de pedregades, de robes de bany, de xiringuitos de platxa, de vacances, de viatges, de festivals musicals, d'Opera, de mùsica clàsica, d'Havaneres, i sobretot de les Festes Mayors. La moguda que tot això comporte, es quelcom a tindre ben present en tots els projectes que fem en aquesta època del any. Ho havíeu pensat? I semblave tan sencill!. El gasto que cadascù de nosaltres, fà, els presupostos de cada família en aquestos dies, es disparen i multipliquen sense remei. Si entrem en asumptes económics he de plegar, Habiem quedat amb això, .........Sí o nó?

ESCRIURE SOBRE RÈS IMPORTANT

El fet de tenir més d'ún seguidor al meu bloc, m'esperone encara millor a reflecxionar en veu alta, sobre els esdevenimentes quotidians de les persones, de les bestioles, dels paissatges, del paìs, i demés temes sempre intrascendents que s'hem vagin ocurrint. Dic això perque de cap de les maneres em voldría embolicar en fer disertacions, sobre religiò, polìtica, ù de la tant comentada crisi ecomòmica.
Sòn temes abastament tractats per especialistes i estudiosos i el meu petit punt de vista, (que el tinc), rès resoldríe, ni tampoc es el que m'agrade parlar o escriure.
Seria feliç per ejemple de poder organitzar soble el paper, una petita poesía, en vers o en prosa, però el meu inteleccte ara minvat pels anys i d'altres ensopegades, tampoc m'ho permet.
Malgrat tot, no voldría avorrir ningú, i espero seguir gaudint de un pensament clar, i de unes idees particularls i personals, que han marcat el meu tarannà i estil de vida, i que potser podría interessar o distreure a algùn contertulià.

Marxar el cap de setmana

Marxar el cap de setmana.- Aquesta el la principal distraccio de totes les primaveres, tots el estius, i també i molt principalment totes les tardors. Posseïr una segona residencia, comporte molta moguda, diners, temps, i una acurada programació.
Cal pensar amb tot. El menjar, les begudes la roba, i un munter de trastos que ja son d'allà i cal retornar-los-hi i si s'ha comprat quelcom de nou també s'ha de carregar.
Si hi ha convitats molta il-lusió, però al-hora incertesa i estrés. I esclar molta més programació. Tenint en compte le característiques de cadascù i els gustos, es preparen unes excursions o unes altres. un menjar fora de casa o fet a moment.. etc.etc. el que no manque mai son les neveres amunt i avall, i avall i amunt. Total; que no s'arribre mai a esbrinar si marxar els caps de setmana, de manera habitual es un privilegi o una tocada de nassos o millor encara una peculiar forma d'esclavatge.

Amb motíu de meva tan comentada operació de E. C. P., he tingut un nombre important de visites i compliments, tan els primers dies com ara meteix a casa, després d'un més.
Tot-hom trove que he estat molt sencera i valenta devant de un tràngol tan dur. I es fan créus de tot el que m'han fet.
A tots els dic mateix: Els gats treuen les ongles quand les han de menester. No pas avans.
Jó com qualsevol mortal, he tingut por, incertesa, disgust i tot el que i vulguéu afegir. No soc diferent dels altres i he aguantat tot, tal com ho hauríe fet el fill del veì, devant d'una promesa i unes perspectives de millorar la salud i qualitat de vida. No existeixen els valents. Et troves en cincumstàcies difìcils i et fas el fort perque d'altra forma tampoc i guanyes rés, i a més a més preocupes a tota la família. No hi ha altra opció.