Quand ningú ho esperave, i quand tothom tenie ganes d’un altre temps una mica més càlid i assolejat, el fred en torne a fer de les seves.
Una dràstica baixada dels temómetres de tot el país, i nevades fortes i generalitzades, ha fet recular les esperances d’un millor horatge. No es pot dir, que no sigui normal trovant-nos encara a mig hivern, peró no és el que passe habitualment.
Els mes grans recordem un temporal de fred que es va donar amb aquestes mateixies dades del any 1956. i aquest recorod ens avise que en aquests moments, es poden tornar a repetir les mateixes circumstàncies.
En aquella ocasió, le consecuencies del temporal de fred i neu, va portar moltes i variades consecuencies. Totes, o casi totes les canonades les de les viviendes particulars, van reventar, amb el consegüent gasto i molesties posteriors. La roba no espodíe rentar, els serveis tampoc es podien utilitzar, i sortir al carrer ere exposar-se a una trecadissa d’ossos, perque tot estave glassat i llisquent. I no hem d’oblidar que en aquella época. (repeteixo, l’any 1956), no hi habíe, ni bons calçats ni bones peces d’abric. Els plumífers encara no s’havien inventat, i les botes “descaso” menys.
Esperem qe enguany no arribi a tant. En tot cas sempre ens queden uns bons automòbils
4/4 que son ideals per els trasllats. i la vestimenta d’ivern, ha evolucionat tant, que es molt dificil pasar fred al carrrer, si t’abrigues amb aquestos anoraks de pluma tan còmodes com lleugers.
Hola Montserrat Sala:
ResponEliminaJa m ´enrecordo, d´aquell any de fred i sobretot dels peus plens de panallons i els meus dits de les mans que semblaven butifarrons i renoi com picaven!.
Doncs, aci a Valencia, també fa molt de fred i a la ma dreta m ´en sortin panellons en un dit.
I dormo amb mitjons.
En fi a abrigarse.
He fet una nova amiga catalana, una noia, bueno senyora molt jove que viu a Girona, es diu Noemi.
Petons, tocaia. Montserrat Ll.
La buscaré aquesta tal Noemi.Gracies i abrigue-us molt que prengue cap refredat. Moltes abraçades.
ResponEliminaA dal de tot dels meus seguidors, la primera ma esquerra. I si miras els comentaris de l´ultima entrada del meu blog, també la trovarás.Petons.
ResponEliminaMontserrat
Aqui també deu ni dor,avui estam a 8 g. cosa rara per aqui, inclus ha caigut una micarrona de aiguaneu.
ResponEliminaJo recordo l'any d les riades al Vallés i la nevada del matix any,penso que era el 62. A Terrassa va caure mes d'un metro i no exagero.
Prò no recordo haber passat fret i que jugaba amb es amigues al carrer nomès amb un vetidet i unes sabates normals.
Vem fer un trineu amb una fusta i ens llençabem per els carrers de baixada...quins anys...
Una abraçada.
Gracies pel teu testimoni Genetticca. Jo també recordo la nevada del 62. Precisament era a Barcelona. Un petó.
ResponEliminayo recuerdo el año 1962 en Barcelona cayo una nevada de aupa, estuvo un montón de días el hielo, eran las Navidades y se helaron hasta las tuberías, yo no había vista tanta, aquello era una novedad, las anginas y encustipats navan que vulaban.
ResponEliminaUn montón de besos
Hola Higorca, No suelo repasar mis bloggs antiguos i me pasa que algunas veces, me quedan por contestar algunos comentarios. Ruego me disculpes i muchas gracias por tus opiniones. estoy contenta de recibirte en mi espacio.
ResponElimina