LA HIGIENE PERSONAL

Es una questió tan banal i tan íntima que ningú en parle, i sempre es dòne per sentat, que les persones son netes, es dutxen a diari i es renten la boca desprès de cada menjar.
Ho sé, és una cosa pueril i absurda voler parlar d’un tema que, s’en pot dir obertament, no es ni important, ni polèmic ni està de moda. Només el treuen a relluïr els fabricants dels productes que s’han de menester, per maxacar-nos amb publicitats insidioses: Gels, escumes, desodorants, colònies per això i per allò, i sobretot cremes. Cremes corporals, cremes hidratans, cremes nutritives, cremes antiarrugues, cremes per les mans, pels peus, per les ongles, i un llarg etc. El mercat dels productes del cuidado personal, inclosos els perfums, es tan extents i variat, que has de saver exatament el que busques o el que et fa falta, o tens que mirar qui t’ajudi o no t’en ensurts pas.
Molt bé. I un cop acceptat que som tan nets i tant polits, que a ningú li cante l’aixella, que al sortir de casa deixem una flaira, tan forta que ens podrien seguir per l’olor. I la roba canviada de dalt a baix, semblem uns comos. Llavors s’imposa la reflecxió que volía fer avui.
Algù ha pensat mai en el cost tan alt que en paguem per ser tan immaculalts i aseptics? Amb algú se l’hi ha ocurrit pensar en el cost mediambiental que supose? i el peatge que paguem en la nostra propia salud?
Resulte que de tanta llimpieça, les nostres vagines s’han quedat sense flora, i es dolent.
que els melanomas de pell, sovintejen mes que mai, les alergies són un malDecap afegit, i les nostre butxaques es buiden mes depresa del que serie conveient. I encara hi ha una altra pega: el dany irreparable que fem al mediambient, entre tants milions de duches diaries, amb tans sabons que es tenen que disoldre, amb tantíssims acondicionadors, suavitzants, i perfumadors, que fan cap irremisiblement als abocadors.
Sempre portem ls coses al extrem
Ara serie aconsellable, no abusar d’aquest privilegi, que tenim, però que s’ ha saber gaudir amb mesura pel bé de tots i totes.