JUEVES DE OTOÑO

   
   Amigas y amigos y jueveros. Hoy hago una escepción  y publico en mi idioma,  que es el catalán, como todos sabeis .No hay ninguna razón especial para hacerlo, salvo  que este post fué escrito  y publicado en otoño de 2009. en esta lengua. Y  cambiar alguna frase no me ha parecido bién. He creído oportuno no traducirlo porqué hya expresiones que no se pueden traducir, y el texto iba  a perder mucha de su esencia. De todas formas todos,dispondreis, seguro, en vuestros equipos de mejores traductores que desde entonces habrán evolucionado como toda la informática desde 2009. 
Gracias a todos por vuestra compresión.


Un passeig per la tardor 
El dia es curt, la llum escasa i el fred ja ens comence a sorprendre. Les fulles dels arbres, tocades i seques pels vents proppassats, han fet el seu treball, i només les que s’aguanten penjades és, per l’escasa pluviometría i la manca d’humitat.
Tot té color de tardor plena i els olors ja son els del l’hivern . Les calefaccions es disparen al vespre, i no caldrà esperar masses dies per que ja funcionin a plé rendiment. Es comence a pensar en les celebracions de Nadal i algunes mestresses de casa, fins i tot, preparen imaginativa-ment els menús d’aquells dies i fan números.
No cal avançar-se que tot arribarà. Mentre tant es millor donar un respir als proyectes i gaudir de la estació del any més melangiosa, més romàntica i potser més trista.
Passejar per una avinguda sobre les fulles dels plataners, lledoners i d'altres arbres de fulla caduca. Sentir el soroll de les pròpies petjades, cenyir-se el cinturo del abric i pujar el coll ben amunt, mentre els cabells es mouen al compàs de les flairades, i llavors respirar profundament….Ahhh! quina delicia! Es un plaer dels Deus, o al menys a mi m’ho semble. I si desprès pots entrar al caliu de la teva llar….asseure’t al teu raconet i reflexionar, penses en l’afortunat-ada, que ets, de saber gaudir de les petites coses de la vida.