.
Es l'hora de berenar. faig un cop d'ull a la nevera, I no hi veig rés que em cridi l'atenció. Restes de paella d'avui, un pot de caldo que guardo por demà, una cassoleta amb dos raccions de bacallà amb sanfaina. Enciams, tomàquets, iogourts i també fruita. No hi ha gaira cosa, però de tot el que hi tinc, no m'apeteix rés per berenar.
Peró tampoc m'ho cal pensar massa, perqué en aquesta hora del dia, només hi ha una cosa que em vingui de gust: Pa amb oli i xocolata. Oh! quina delícia!!! El pa, tant hi fa que sigui de llesca, de baguette, de pagès, ciapatta o de Viena, però sucat amb oli bo, i desprès mossegar la xocolata dura, negra... de qualitat.
Es un plaer gastronòmic incomparable. M'atreveixo a explicar-ho públicament, perquè com que sobre gustos, "hay colores", dons puc donar la meva opinió sense mortificar ningú, que es del que es tracte. Mireu que en hi ha de coses al món, que puguin substituir al meu pa amb xocolata: pastes de tota mena, embotits de gran varietat de colors i textures, fruites sucoses del temps, fruites confitades, fruits secs, mel, mantegues amb sabors dispars... però per a mi, ni té color. No vull comparar, que segur que algú amb guanyaria, jo sempre sempre, i es costum de molts anys, pel meu berenar: Pa amb oli i xocolata.
Si estic fora, o simplement em manque algún ingredient, tampc ploro, prenc el que hi hagi, de bona gana, i m'ho menjo, però si tardo dies que no ho tinc, m'agafe el mono fins que no el torno amenjar.
Yo recuerdo una merienda deliciosa de pan con nata de leche recien ordeñada y cacao por encima...porque , "para gustos colores". Sí.
ResponEliminaUna bonita y dulce merienda, a mi me encanta el chocolate, pero también me encanta la nocilla, ayyy, me pirra la nocilla, me pongo mano a mano con mi hija y me estoy poniendo como una 'marranica' jeje.
ResponEliminaUn abrazo.
Me gusta el chocolate, pero no sobre pan... jejejeje
ResponEliminaUn abrazo
No soy mu golosa, pero cuando tomo chocolate que sea puro, negro, sin leche.
ResponEliminaQue aproveche, Monserrat, que mira por donde me voy al frigo a por una onza.
Me encanta el pan con aceite... y azúcar ¡síííí! y el chocolate sin leche MMMMMMmmmmmm qué bueno por Dior :)
ResponEliminabuenas noches
Una pregunta, hi poses sal al pa? Jo sí, res, un polsim. Es la barreja del dolç i el salat que ara els restaurants ho cobren a preu d'or i en canvi els nostres avantpassats ja ho sabien.
ResponEliminaHola Montserrat:
ResponEliminaMira ho provaré, no n´he menjat mai de pa amb oli xocolata.
Amb sucre, amb sal, si.
Per cert la nena de la fotografía es preciosa.
Una abraçada, Montserrat
Recuerdo mis clases de francés cunado nos enseñaban que una de las clásicas meriendas para los chicos franceses era precisamente esa: pan con chocolate...y por curiosidad alguna vez lo probé..y en invierno -sobre todo- resulta ser muy tentadora! jejeje
ResponEliminaUn abrazo...y sigue disfrutando
¡Ay!, qué recuerdos... Has traído a mi sofá las tardes de mi niñez. Por cierto, si comes chocolate a diario, vivirás mucho.
ResponEliminaUn abrazo.
Yo soy muy chocolatera, y muy golosa, en realidad me gusta todo lo dulce, y esta entrada me ha puesto los dientes largos, ummmm que rico.
ResponEliminaHola a todos y a todas: Paso a daros la gracias a todos, por vuestra amabilidad en comentar. Ayer me fué iomposible de enviar ni escribir hada desde mi blog.
ResponEliminaque tengais todos una feliz semana. Como se que algunos os dedicais a enseñaza, os deseo una buena "rentrée"
Repartiros buenamente, todos los abrazos que os dejo, y que són muchos.
Jo no sóc massa xocolatera, és més, a casa la xocolata moltes vegades anava a les escombraries perquè caducava i ningú la menjava, però és curiós que molts caps de setmana marxava amb uns veïns que em tenien com si fos la seva neta, i quan arribava l'hora de berenar, allà a la seva torre en Sant Vicenç dels horts, sempre els hi demanava el mateix... pa amb xocolata.
ResponEliminaQuan tornàvem a Barcelona i li explicaven a la meva mare, la pobre s'estirava dels cabell. Coses de la canala, jaja.