36ena TROBADA D'ACORDEONISTES D'ARSÈGUEL

Permeteu-me que per una vegada fagi de cronista. M’apeteix, i en fa molta il-lusió, perqué aquest cap de setmana, he estat per aquelles terres, fresques i polides, que tan m’agraden, veient i gaudint molt d’un espectacle únic, i sense competència, com és la trobada d’acordeonistes d’Arsèguel.
Ja feia motls anys que no hi havía estat; ho havía vist quan la trobada de acordeonistes, n’ere una molt mes intima, conduïda per un sol home: L’Artur Blasco, un enginer, passat a la recerca de l’acordió, diatònic, i tots el instruments antics que s’han anat conservant, per les golfes de les cases de muntanya, i uns quands padrins, que continuaven amb el nyigo nyigo des del’s temps ancestrals, dels segles XIV, i XV i XVI. fins als nostres dies. La majoría d’aquestos padrins ja han desaparegut, per desgràcia, però el mecenatge de l’Artur Blasco, ha recuperat els instruments, i també les cançons. Moltes vegades fruït de les donacions, fetes expressament, pel’s interessats
HI ha en el mateix poblet d’Arsèguel, un museu que val la pena de veure’l. Es la de resposta a moltíssims anys de recuperació, d’aquest instrument, la historia del qual, es trobe a les primeres dinasties de la Xina. L’invent doncs es dels xinesos.
Aquest any, i com ere d’esperar, s’ha institucionalitzat, i l’Ajuntament de al Seu D’Urgell i el Consell Comarcal, han pres cartes en l’assumpte, i promocione per al ciutat aquest esdeveniment. El que es feie, primer amb un dia, desprès amb dos, i finalment es fa amb tres llargues sessions, més un aperitiu del que sera el concert del vespre cada dia, a la plaça de la Catedral.
Ara un cop desapereguts els ancians acordeonisites, ja tot queda en mans de profesionals. Pero tan escrupulosament escollits, que per alli vàren passar, grups y families de Rusia, de Moldavia, de la Llombardía, de la Bretagna francesa, de Ucraïna, de Bulgaria del País Vasc, de Holanda, del Canadá, Argentina y també un català que es professor d’aquesta especialitat. Va ser un desfilar contínuo de grans noms de la especialitat que tothom va aplaudir a rabiar, demanat bisos, y fent fotos, parlaments de L’Artur Blasco que va tocar amb el seu conjunt “El pont d’Arcalís”, cançons velles i picants, que van fer estallar al public, en aplaudiments i un no parar de demanar bisos.