I es que no parem!!! Aquest fenòmen molt conegut de tots anave fent malifetes, per aquí per allà. Peró aquesta vegada, ja s’ha passat de mida. El que ens mancave!!!
He estat llegint sobre el tema, y es veu que tan forts i devastadors, només es donen als Estats Units i sempre en les mateixes àrees, en les regions del Sud a les lleres del riu Mississippi. Allà els vents poden arribar a mes de 400Km. (No m’ho vull ni imaginar) i fan verdaders estralls. Escombren tot al seu pas, i aquesta vegada ha estat del mes terribles que es coneixen. Només 120 morts confirmats, i molts mes de desapareguts, parlen de la dimensió del fenòmen.
També son coneguts els tornados de Àfrica, deguts a un front fred que atxeque l’aire càlid i extremadament humid, del monçò del Sud-Oest. Sempre més minsos i moderats. I per últim existeixen també a Europa. Son deguts al pas d’un front fret, i s’assemblen molt a les fortes tempestes de l’estíu. La columna o mànega de rotació, es desenvolupe sota els núvos comuloninbus, i té la forma de la trompa d’un elefant, que penje precisament, de la base dels comuloninbus, i gire per la massa de pols i resídus que arribe fins a terra, arrossegant tot el que trobe.
Sigui com sigui, ja tenim ací, un nou motíu de preocupació i alerta. Juntament amb la erupció del volcà de Islandia, son el temes que mes preocupen a tots el ciutadans. Que, com en teniem tan pocs....
No penso preocupar-me.
ResponEliminaJa val de pors.
No faig ni cas.
A res.
Petons.
Toro, aixó t'ho has de fer mirar. Estas molt negatíu ultimament. Em sap grèu, si es de veritat, perque tú de vegades em fas creure que ets de mel i sucre.
ResponEliminaQui ets? Com ets? M'agradarie veure el teu logo el que no sigui solament un cuadrat negre, mes negre que la nit. Salutacions!
Bona nit Montserrat:
ResponEliminaSon les 22 h.
Aviat aniré al Cine dels Llençols.
Aci on visc jo devages sobretot el mes de març fa un vent que s´ens emporte.
Petons, Montserrat
Es una pena ver como mueren, desaparecen, esas pobres personas por culpa de esos fenómenos de la naturaleza, a veces yo pienso que viviendo en esas zonas todo debería estar hecho a conciencia, o bien, sabiéndolo no edificar, dejar eso solitario, para que no pueda hacer daño a nadie, de lo contrario el corazón duele, al ver que todos los días pasa algo de todo eso.
ResponEliminaCuídate y recibe un fuerte abrazo y besos