UNA BRUSA DE SEDA.

Ja fa algún temps que em van regalar una brusa de seda natural. Aquesta tela te un títol molt ostentòs, i semble un luxe faraònic, pero des de que la Xina, s’ha posat al dia en els sistemes de producció industrial en cadena i ha incorporat tots els avenços, propis i al-liens, la seda ha deixat de ser un caprici car, per ser un producte de consum, i que pot tenir qualsevol mortal amb la butxaca sense besar.
Però, hi ha una cosa que em crida l’atenció: Es que ara hi ha mes cucs que avans? Es que ja no els alimenten amb les consabudes fulles de morera?. Es que desgavellen el fil a màquina? perqué una cosa que avans ere feta tota a mà i amb una delicadesa fora de tota dubta, no m’explico com ara en surt tanta producció que ha fet baixar els preus quasi a la meitat.
La meva brusa que ya fa uns anys que tinc, de corte clasic i estampat molt discret, m’agrade. Té una característica que no té cap altra tela: Es molt fina però escalfe com si fos una peça gruixuda. M’hi sento mudada sempre que me la poso, i la veritat es que té una suavitat que s’aprecíe al primer cop d’ull, i el que la mire ho perceb. Amb un colleret de perles de colors, llarg i finet, crec que estic fins i tot guapa.
Ja ho deia en una altra entrada de fà temps: El sentirse bé, el saberse ben arreglat, o ben vestit i pulcre, ayude molt a vencer les males estones, i a fugir dels pensaments inadecuats.