QUADRES NOSTÀLGICS

Imatge de la xarxa

                                    El rebost.

Crec amb fonament, que en les llars d’avui dia, no existeix aquesta peça. Anys enrere, hauria estat impensable. Ara només es té nevera i prou. I en el millor del casos congelador.
Que no està pas malament, tot s’ha de dir. Peró el rebost, allà on es penjaven les llonganisses, el pernil, una penca de cansalada. Allà on també,s’hi guardaven les patates, els cebes, les mongetes i a una prestatgeria, alta els pots de les diferents conserves; de pressec de tomàquet, de figues, de olives. També s’hi eren pressents els fruits secs: les ametlles, les nous, en uns cabassos, o cistelles de fil de pita, fets o emprats, per aquesta funció. S’hi podia trobar, farina, mel i rajoles de xocolata. Un bon bocí de formatge i raïm o pomes. Aquell rebost en suma, era una provisió perfecta que permitie passar un bon hivern, rebre en qualsevol moment una visita inesperada, i tenir la tranquilitat que dóna una bon abric quan arribe el fred.
Però aquest retrat nostàlgic, pur i fidel, també ha passat a millor vida. I tal com ere d’esperar, les persones de la meua edat, que tampoc es tanta, enyorem aquelles costums tan previsores,  que eren el secret de les cases endressades. Llars que tenien capacitat per restar a casa sense sortir continua ment a gastar i a consumir com a bojos. Vaja, com fem ara. Que no sabien de tovallons de paper, ni de gots de plàstic. Que l’oli i el vi, es comprava en garrafes, que un cop buides, es rentaven i es tornaven a re utilitzar. Per lo tant no es generava residus, ni calien tantes flotes de camions d’escombraries ni del personal, que manca  por organitzar tot aquest despropòsit.
Des de aquest particular punt de vista: Mireu s’hi n’era d’important el rebost!!! Qui ho diria!!!