Pàgines

diumenge, 2 de setembre del 2012

NO VA D'ENCIAMS

                    la distància mes curta entre dos punts es la línia recta.

                                
Es quelcom sabut per tots. No cal ser el primer de la classe per adonar-se d’aquesta questió. Dons perquè es donen tants i tants giravolts, tants tombs fins a marejar la perdiu,  per demanar  una cosa que tanta gent creu justa?   Vaig llegir una cartell un vagada que deia. Si pots ajuda, si et manque demana. Mentre s’ha pogut s’ha ajudat, tot el país ho sap, encara que alguns s’entestin en ignorar-ho, a pesar que d'altres ho neguin rotundament; però ara es el moment de demanar. Perquè ho necessitem, perquè es de llei, y perquè es el que agradaria a la majoria. Crec fins i tot, perquè ens ho mereixem. No cal fer gaire rebombori: Amb respecte, sense soroll, però amb de terminació, s’ha de reclamar allò que ens pertoque. Sense menysprear ningú, sense ofendre persona u associació ni a cap colectíu. Sense voler cap afany de protagonisme, ni tampoc voler ser més que el altres. Ho hem de demanar. Amb humilitat però sense complexos,S’haurie de tirar pel dret, i prou. 

20 comentaris:

  1. Nos repartimos las migajas, y si no ponemos remedio a esta sinrazón, pronto me temo que nos pelearemos por las sobras.
    Un abrazo.
    ibso

    ResponElimina
  2. Muy buena tu reflexión. Qué lindas están las plantitas de lechuga. Ricas. Cariños

    ResponElimina
  3. En un poema que yo estudiaba de niña, decía "Los surcos lleva derechos/ qué buena la tierra está"

    ResponElimina
  4. Quan mana el capital...la gent no importa amiga...

    És la t`ctica de sempre...ni lleis ni justicia...marejar la perdiu en benefici d'uns pocs.
    És lamentable...però és així...


    Besos apretats!

    ResponElimina
  5. Bien cierto, estoy de acuerdo con Ibso y me da pena, mucha, de pensar que este es el mejor medio del que disponemos para que sobrevivan los mas aptos....¿aptos para qué?.... ¿para la rapiña? Desolación por un lado y agradecimiento por otro de haber conocido tiempos mejores. Petonets.

    ResponElimina
  6. Se empieza a ver una situación tremendamente dramática. El otro día leí que, creo recordar, en Noruega se empezaban a lanzar campañas para apadrinar a niños españoles.
    Son tiempos duros.

    Un abrazo

    ResponElimina
  7. Hola Ibso. como lo sabes amigo. Hemos de pagar entre todos, los platos rotos de unos pocos.
    Espero que esteis bien en tu familia. Te mando una abrazo,y te agradezco infinito tu visita.

    ResponElimina
  8. Com diu el Llach en el vídeo que tu ja saps, Amén.

    Jo hi aniré el dia 11, segurament tu no per la teva esquena i tot plegat, però ja cridaré una mica per tu, també...

    Petons

    ResponElimina
  9. Com sempre el poble es el perjudicat per tot i ells les buxaques i la panxa ben plenes.

    En tiempos duros mi abrazo bien fuerte.

    ResponElimina
  10. Las lechugas estan bien alineadas y rectas como un cañónde artilleria. igual como deberian ser todos los seres humanos. libres juiciosos, y para nada retorcidos, volubles y artificiosos.Es lo que he querido transmitir, querida Norma.
    Gracias por comentar

    ResponElimina
  11. LOS DE HOY SÓN ETERAMENTE, VIRTUALES Y ALELGORICOS, QUEREDA AMIGA. EL TITULOs EL POST SE PODRIA TRADUCIR: Nada es lo que parece. textualmente: No va de lechugas.
    Gracias por entrar y comentar.

    ResponElimina
  12. Es així mateix. Tal com ho dius,Remei. Ens ha tocar viur una época convulsa, i extremadament complicada.
    La questió es que no vagi a més.

    T'envio molt besitos de sucre.

    ResponElimina
  13. querida Eme: no hay que perder la esperanza de conocer otra vez unos tiempos mejores. Sinó tan pròsperos, por lo menos más humanso. donde tengan cabida los valores tradicionales , del amor al prójimo.de la ética en las relaciones, del respeto y la tolerancia, del amor por los animales,del fervor y la lealtat por los ancianos. etc etc.Y esto llegará. Lo presiento,amiga querida.
    Gracias por tu comentario.

    ResponElimina
  14. LA COOMPLICACIÓN ES DRAMÁTICA Y CCOMPLICADA, SE MIRE POR DONE SE MIRE, TOD ES PREOCPACIÓN I MAL ROLLO. Oí una vez que cuando al casa ya no puede estar mas al límite, se da la vuelta i regresa.
    Esperemos que ocurra de nuevo amigo mio. un besazo.

    ResponElimina
  15. Amém! Tu també ho preveus tal com serà no t'equivoque pas. Et dono les gracies anticipades pel teu treball.
    Un petó.

    ResponElimina
  16. Es tal com ho dius Pakiba. Y aixó enutge molt. Aviam si les coses tornen a mare, i recuperem la confiança Un petonàs

    ResponElimina
  17. Defender los derechos no puede ser ofensivo para nadie!
    =)

    ResponElimina
  18. HOla Mónica: YO también pienso lo mismo.
    mUchas gracias por comoentario.

    ResponElimina
  19. Creo que cuando llega esto, se demuestra como es el ser humano...como no abramos los ojos y nos pongamos a hacer alfo...nos van a ahogar y no olvidemos que para ellos sonmos números...

    Petons

    ResponElimina
  20. Hola estimada Montserrat.
    Tot es tan complicat.
    Ja saps on faig el voluntariat i creume que devades arrivo a casa amb l´anima trencada.
    Es cert que hem ajudat molt als de fora i ara este amb el cul pelat.
    Pero perque s´ha de deixar aquestes persones sense sanitat ni empadronaments encare que no tinguin papers?.
    Ni hauria per fer un col-loqui d´hores.
    Jo estic indignada perque han fet retalls els mes debils i en retallat en cultura i ara només faltará qu ínverteixen amb un Casino a Madrid, cria de ludópates i vicis.
    Mes valdria que no traguessin les ajudes als més debils i retallessin a aquest lladres de guant blanc que s´en endut els diners a paradisos fiscals.
    M´en he anat per "Los Cerros de übeda", perdonam.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina