Pàgines

dijous, 12 de juliol del 2012

UN TEMA NOU AMB PROBLEMÀTICA IINCLOSA

            El servei domèstic.


Aquest es un tema molt del dia, i a més a més molt costerut i difícil de resoldre.
Les dues parts implicades i que ara s’enfronten, totes dues tenen una bona part de raó.  Perquè. abeure: una dona que treballe per les cases durant vint o trenta anys, quan arribe als 60 o 65 anys, té els ossos desfets, perquè s’ho porte el mateix ofici, i d’altres patologies importants. Si es una dona  separada, com en hi ha moltes, es quede sense cobrar ni un duro de pensió, i tal com van les coses no tindrà ni la pagueta- misèria del govern autonòmic. Dons ja tenim al país una alta pobra de solemnitat.  Una més de les que van a demanar caritat, i potser tindrà que dormir al ras.
De l’atra part, també es comprensible, que en un casa que hagin de menester un cop ma, amb les feines de la llar, posem 6 hores a a la setmana, i si comencem a  pensar, que a mes de pagar les hores a 12 €, hi cal abonar l'assegurança,  les pagues extres, les vacances, i les baixes per depressió, agafem un llapis i con fem comptes.  No sé quanta gent s’ho podrà permetre.
I tampoc sé, qui hi sortira perdent.  Segur, que no hi guanyarà  res, el pobre, l’últim de l’esglaò,  o sigui la dona de fer feines. Les coses son així.
imatge de Google
Moltes cases, es veuran en la obligació de contractar personal sense papers, que seran els únics, que no els denunciaran. I tindrem un nou cas d’estafa, sense poder’ho evitar. Y sense pretendre-ho, ni tenir-ne cap intenció

Els Consellers o els Ministres, responsables d’aquesta llei, seguts a les seues poltrones, ho han vist clar, i punt. Jo soc de la opinió, que deurien baixar del seu Olimp, i assabentar-se, a peu del carrer, de com s’han de fer els números,  perquè no es pas igual contractar servei en una casa de família benestant,  que una família monoparentat, en que la persona, cap de família, es veu obligada a demanar ajud per cuidar els fills, per ella seguir treballant, per mantenir totes les despeses. també hi ha casos  de senyores vídues, amb una paga de viudetat, que amb prou feines els arribe per cobrir les despeses imprescindibles, Com es pot pensar que pugui costejar tot aquest suplement que s’he li ve al damunt?
Em suposo que trobaran una solució al problema, si es que la busquen, però mentres tant, el debat està servit.

13 comentaris:

  1. Cuánta razón tienes en tu post. Es una realidad mundial. Yo tiemblo al pensar en ello, más cuando los que tenemos problemas de salud necesitamos que nos ayuden en la casa. Besosssssssssssssssssssss

    ResponElimina
  2. Hola Norma: pues aquí hasta ahora, aunque se hablaba, pero siempre se veia como algo lejano.

    Pero se acabó, lo que se daba. Ahora corre corre que te pillo.

    La opción, que tiene mas salida, dicen, que es contratar los servicios de una agencia de colocación.
    Ya se verá. En todo caso, ganar menos y pagar mucho mas. Esto es lo que nos espera.

    Un abrazo, querida amiga.

    ResponElimina
  3. Estimada amiga, trobe molt injust el que està passant. Veig que amb els nous retalls i amb els que ja estan ficat a sobre de la taula, les coses sen's presenten malament, molt malament...
    El tema que tractes és molt complicat, per una banda els inmigrants sense papers han de "fugir" al seu país de nou, i jo ho trobe injust, perquè totes les persones del planeta Terra deurien d'anar allà on es pugueren "guanyar la pesseta" i regularitzar la seva situació de seguida.
    Ara, sense papers, ni tan sols poden caure malalts ja que no poden accedir al metge.
    Ja fa temps que tiren la culpa als inmigrants perquè la gent pensa que ens lleven el treball. Ara estem veient que ells fan la feina que nosaltres no volem fer i que sembla que és la més pesada.
    La mala gestió d'un estat no és culpa de la gent que l'habita, és culpa del governants que el poble equivocadament ha triat en les eleccions.
    Però jo vaig més lluny encara...els governs no manen...mana el mercat i això si que és un problema i dels grossos.
    Una dona que necessite ajuda en casa per fer les tasques, ha de pagar un munt d'euros per poder estar legalitzada la seva contractació i si no ho pot fer, supose que tindrà que tirar mà de qualsevol persona sense papers...
    Jo tinc uns amics que estan il.legals a Espanya, ara ho estan passant molt malament...perquè si abans ja s'aprofitaven d'ells, quan les lleis eren menys dures i no els van fer cap tipus de contracte, ara tindran que plegar i marxar de nou a un país tercermundista on la seva filla no podrà estudiar i el seu fill tampoc.
    A mi em trenca el cor la seva situació, amés a més de patir molt, ara tornaran amb les mans buïdes i sense cap futur allà on van...
    Quan van vindre cap persona els va fer un contracte, i mira que hi havien beneficis fiscals dels quals se'n podien aprofitar...però els van tractar con és "normal" en aquest país tractar a un inmigrant...malament.
    El meu marit està dos anys i mig a l'atur i no crec que cap inmigrant li haja llevat la feina...és més trobe que gràcies a ells he pogut veure el món des d'un altre punt de vista.
    La gent no es para a pensar que la economia sumergida del país no és tema dels extrangers il.legals, però és més fàcil tirar les culpes a 4 gats que venen a Espanya pensant que els anirà millor que al seu país.
    Pensem detingudament les males gestions que fan els polítics, allò que estafen amb el seu poder, el que nosaltres els hem otorgat...pensem en els "favors" que es fan i en allò que ens roben i com es plenen les butxaques.
    Començant per la monarquia i acabant pels polítics corruptes, que en són molts...

    ResponElimina
  4. Jo trobe que el sistema està mal estructurat i que poc podem fer...tant si triem buscar una dona legal o il.legal perquè ens ajude a casa.
    Legalment és IMPOSSIBLE pagar-li.
    Il.legalment és impossible ajudar a l'inmigrant...ja que si regularitza els seus papers es converteix amb legal i has de pagar un munt d'euros.

    Vivim uns temps dolents, on només podem tirar mà de la familia, qui la tinga...i trobe que no hi ha cap solució.
    Trobe molt de patiment al meu voltant, allà on mire només veig problemes i maldecaps...i crec que poca gent se n'adona que només tenim una vida i que açò dura poc...la vida.
    El planeta Terra deuria ser de tots, establir un comerç just, ajudar als qui tenen menys i a la llarga, "fent tractats de vida" i deixant de banda tanta tonteria, tot marxaria millor.
    Les persones mai han respectat la vida, han "jugat" al joc d'allò que diuen vida...i a la fi tots anem a parar al meteix clot, o siga a la mort.
    Malauradament anem a seguir igual...jo trobe que els joves només volen viure un món fictici, com el que veuen el que viuen els seus pares...i açò no és culpa d'ells...tots esten en el centre de l'huracà que nosaltres mateix he creat i que ara no ens en podem sortir.
    Ja no parle a nivell de la crisi d'Espanya o d'Europa...trobe una manca de valors brutal a la societat allà on gires el cap, les barbaritas que es fan amb els xiquets que treballen al tercer món, el maltracte a les dones, als animals, la situació ambiental que patin....
    Montserrat, açò és un "ORDINAT CAOS"...coordinat per la espècie humana.
    I jo ja no crec en els polítics, i crec que ni tan sols amb les persones...només vull llevar-me de matí i respirar.
    Quin plaer respirar la matinada, el vent fresquet...i que poc apreciem aquestes coses...ens fan un llavat de cervell que ens impedeix moltes vegades veure que respirar és magnífic...
    Besos amiga.

    ResponElimina
  5. ELS DE BLOGGER DIUEN QUE POSE MASSA LLETRES...HE TINGUT QUE FER DOS COMENTARIS, PARTIR-LO EN DOS...
    FINS A BLOGGER APLEGUEN ELS "RECORTES"
    ;)

    ResponElimina
  6. Bon dis Remei:Si que n'estàs d'enutjada, si...Jo crec que tots tenim al mosca damunt del nas. El setembre aquest any pot ser antològic i irrespirable.
    Peró no et facis mala ssng, Remei, perquè, no en trueràs rès. Imagìnat, si ara, a més a més agafem una depressió...¿quí ens la tractarà? No això, ho tenim que superar com sigui. Son moments molt complicats per tothom
    Em sap grèu d'haver provocat, aquesta reacció, que d'altra banda es comletament normal.

    T'envio un cistell ben plé d'anims, i de bones vibracions.
    Prent-los, i pujes a lloc mes alt, respira unes quantes al.lenades d'iare, i mira el tue voltan; veuras que el sol surt encara cada dia les orenetes, tambe tornen cada any, y fixat un moment a mirar el terra. La veuras plena d'insectes,de papalloes de sargantanes, y sentiràs que la natura, es al nostre costat. Y que és el més impotant. Fas dos o tres mmoviments gimnàsticcs i crida, tot el fort que puguis
    Aprofita el cap de setmana, i et prego que no et sentis mai vençuda.
    Un petonet.

    ResponElimina
  7. Amiga, no et preocupes que jo estic be...el que passa és que veig tanta injustícia...
    Ara veig el sentit del meu blog Nuevos Caminos...vaig estar un temps pensat que només feia tonteries amb la fotografia...però ara veig que em serveix de "teràpia"...allí intente imaginar un món millor. I fer "fotos extranyes" m'ajuda...
    Besos estimada!

    ResponElimina
  8. ¡Toc, toc, toc!
    ¿Es pot passar? ...
    Has tocat un tema difícil i actual.
    Un peix que es mossega la cua de la complicació.
    Cal fer molts números per mantenir l'economia domèstica i aquest punt ha sorgit nou, per enredar més.
    Necessito tant que em ajudin a casa, que no tinc més remei que seguir amb la meva treballadora de la neteja, amb la qual tinc resolt, per sort, el tema de la seva assegurança.
    Ara ens volen convertir els particulars, en empresaris i posen les normes i després no hi ha control de cap tipus, no entrarà la Inspecció de Treball, als nostres domicilis per veure que és el que es fa, així que ja em diràs com es seguirà el compliment....
    aquestes i tants dubtes sobre el tema estan servides ...
    haurem d'anar a poc a poc buscant solucions.
    Molts petons

    ResponElimina
  9. Ya se fueron mis visitas, siempre alimentan el alma

    Eltema que tocas es muy enrevesado, hay mujeres que no quieren asegurarse, otras si, lo que creo qes que con buena voluntad todo puede arreglarse. Pagar entre varios, no se, hay que buscaer soluciones, aunque fácil no es...

    Petons guapa

    ResponElimina
  10. bon dia Anna: Si encara no ho has fet
    de entrar, per descomptat, que tens tota la llibertat de fer-ho.
    La economia doméstica, ja fa temps que
    s'aguante pels pels, en moltes families. Ara només li manquen al pujada del iva, i la rebaixa dels sous
    Aquesta malahurada época, es de les, que faran història.
    Temps al temps.
    T'agreixo molt el teu comentari.
    Petons i abraçades. Bon capde.

    ResponElimina
  11. Estimada Montserrat.
    Estic totalment d´acord amb tu i am l´amiga Remei.
    Jo tot aixó ho visc molt d´aprop desde les Cárites.
    T´envio un grtan petó tocaia, Montserrat

    ResponElimina
  12. HOLA PLUVISCA: Espero qeu hayas `pasado unos dias, llenos de alegrias confidencias y cocina. pues si ya esta operativa, prondo iré a verte.

    Muchas gracias por tu comentario.

    ResponElimina
  13. Hola MOntserrat Llagostera: ya em suposo que tu en deus saber moltes decoses referents al tema que ens ocupe.
    Doncs,ja to t'explico mes coses. Perque tu en saps molt més.

    Una abraçada molt gran.

    ResponElimina