Pàgines

dimarts, 15 de maig del 2012

LA SENYORA JULIA


La llar de la senyora Júlia, tenia molta claror. i ella era alhora neta, polida i endressada.
Anar a prendre cafè a casa seva, ere un gust: A més era oberta i riallera, i molt agradable. Tenia el do de saber escoltar als altres, i aquesta qualitat,  penso, era i és cosa primordial per cuidar de les amistats, i per no trobar-se en mig  de crítiques, ni endur-se cap disgust, a consequencia de parlar més del que fore desitjar. 
Apart d’esser molt discreta, allà,  a casa d’ella, sempre aprenia coses bones. M’agradava com tenia organitzada la seva casa. No hi havíe luxes, es veritat, Peró ella sabia, donar-l’hi aquell punt de calidesa, especial. que t’omplie i que et quedava imprès en la retina.
Tot estava al seu lloc, com si allí no hi visqués persona humana. Aquesta paticularitat m’enamorava. I moltes de les coses que vaig aprendre d’ella, encara les practico tot i que han passat uns quants anys.  Se l’endugué una malaltia de les que s’aturen per les cases, quan menys se l’espera i al seu pas tot es tristesa i desolació. La vam trobar en falta.
La seua inoportuna desaparició, va ser un cop fort per la família, i un gran disgust pels demés  I el seu record ha quedat dintre nostre. que l’anyorem i que practiquem, el que ella sense voler ens intruia. Perquè al mateix temps,  va ser model, i guia, de quands la coneixíem,  almenys jo, recordo moltes vegades, allò que sempre repetia: no llimpieu massa, que no es bo per la salud, però no embruteu gens, que si ho practiqueu uns pocs  dies trobareu, que no hi ha millor pensament

22 comentaris:

  1. Hola Montserrat!

    Fue un ejemplo a seguir...Buenos consejos aprendiste...Siempre se echan en falta las buenas personas y ademas sabias.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Una gran mujer debió ser la señora Julia. Entiendo que la eches en falta y te acuerdes de ella con tanta admiración y cariño, y es que debió ser una gran mujer, de esas de quienes se aprende lo esencial de la vida y de las cosas.
    Un abrazo muy fuerte, querida Monserrat.

    ResponElimina
  3. La gente buena, la gente valiosa perdura en sus enseñanzas, en sus gestos, en sus pensamientos, todo eso sembrado en el alma y el corazón de quienes quisieron.

    un abrazo.

    ResponElimina
  4. Un gusto tu comentario. Gracias por entrar.
    te mando un montón de abrazos, ya que las palabras han salido cortas.

    ResponElimina
  5. isabel, Muchas gracias por tus palabras. Si la señora Julia, dejo un vacio, y un montón de sabios consejoa.

    Recibe como siempre mi admiración, y mi cariño.

    ResponElimina
  6. Neogeminis. lo que dices, es una gran verdad, y yo añadiría, que esta clase de personas buenas y que valen un imperio, se marchan mucho antes que las otras, Y es una pena.
    Graias por dejarme tu opinión.

    ResponElimina
  7. Hay personas que nos enriquecen y nos ejan un recuerdo que se mezcla con la tristeza de su marcha pero que al mismo tiempo sabemos que siempre estará con nosotros

    Petons

    Pd Ancara no he vist les flors!!! el divendres

    ResponElimina
  8. No tens perdò de Deu! Ara ja les veuràs pasades!!! avuui i demá estic molt ocupada,i la divendres ya anem cap al nostre recó de la montanya. així que fins l'any que ve. tal com t'havia dit.

    el comentari sobre el post, el suscriveixo completament. Gracies amiga per entrar i deixar la teva empremtaa

    ResponElimina
  9. Honrados sean mil veces los que consiguen dejar estas huellas en los demás, honrados y recordados.
    Un gran abrazo.

    ResponElimina
  10. Da la sensación de que la senyora Julia era una mujer de las de sabias costumbres y buenos consejos. Siempre dejan huella.
    Una bella historia Montserrat.

    Un abrazo

    ResponElimina
  11. Me ha gustado mucho.
    El pensamiento está muy bien,lo adopto.
    Un abrazo desde el agosto de Mayo.

    ResponElimina
  12. Hola querido Ibso. si que las hay mujeres, que dejan huella por su buen hacer. Pero también los hay del género masculino, que asimismo, se merecen ser loados. Yo me conozco alguno que vive por el sur, del sur, entre dos aguas. Y no señalo a nadie. Que conste.
    Pues eso, que me lo has puesto en bandeja.

    ResponElimina
  13. José vicente: No solo da la sensación, es que era así. Es una lastiam que se pierdan esta clase de persona, en un momento que aun tienen mucho por dar. Gracias amigo por comentar.

    ResponElimina
  14. Hombre!!! Reyes, es un gusto recibirte por aquí y ver lo que dices: porque tu siempre tienes tantas cosas en el buche, para goce de todos los demás.
    Sabes Reyes, me gustaria conocerte.

    Pero seguro que Barcelona te queda lejos. ¿Verdad?
    ¿has estado alguna vez?
    Un beso ara tí y otro para Selene. que no se te olvide-

    ResponElimina
  15. Hola Montserrat.
    M´agradat molt aquest post i com es explicat el tarannà de la Sr. Julia, tan alegre i cuidadosa.
    Es ben cert això, si es procura no embrutar no cal netejar tant.
    Reb molts petons de la teva tocaia que et recorda amb molt de carinyo, Montserrat

    ResponElimina
  16. jo també et recordo amb moltíssima frequencia, i t'agraeixo la teva opinió, qeu es sempre la bona.
    Una abraçada molt i molt forta per tu i també per la teva familia.

    ResponElimina
  17. Querida Montserrat;
    sólo una vez estuve en Barna,trabajé unas cuantas temporadas para editorial Teide,catalanísima y de bastante calidad;me llevaron a conocer el taller pero corriendo corriendo y de la ciudad nanay.
    Siempre puedo volver un fin de semana para darte un abrazo.
    No sé si te he dicho alguna vez que me despiertas un afecto muy sincero,creo que sí,que desde Paradela te lo digo.
    Y siempre he sentido que era algo mutuo.
    Ya hablamos.
    Petons.

    ResponElimina
  18. Muchas gracias Montserrat , ha sido una gran sorpresa, le estoy muy agradecida, volveré en otra ocasión.
    Con ternura
    Sor.Cecilia

    ResponElimina
  19. Holal Reyes me vine de perlas esta muestra de cariñó que por supuesto que es reciproco, porqeu hoy me cabo de caer en la cuenta, de que no soplan a mifavor algunos vientos qeu se sienten al dejar una puerta abierta.
    Pues mira si tienes un fin de semana libre para venir a vistar Barcelona, pues dilo y aquí te espero. Además con mucho placer. un beso. y no te olvides de Selene.

    ResponElimina
  20. Germana Cecília: voste està al cas de tot. No ho entenc com portar tanta activitat. Em maravello,d e que tingui tans seguidors, i segur que a tots done les gracies. Mare meua!!! quina capacitat!!! Em té ben admirada, de com ho porte tot. li ho dic de veritat.
    molta Salud, i una abraçada gran i de moment virtual.

    ResponElimina
  21. Jo crec que tu vas a ser per mi com aquella amiga teva...em trobe molt a gust a casa teva, llegint el que poses...tinc la senssació que et conec de fa temps...oi que és bonic???
    Moltes abraçades!

    ResponElimina
  22. Que dius dona? ja m'agradarie ja poder, fer i portar, un blog com el teu. A la que li toque d'aprendre es a mí. peero t'agraieixo igualment, les teves carinyoses paraules.

    jo també estic contenta d'haver connectat amb tu. Petons.

    ResponElimina