Pàgines

diumenge, 4 de març del 2012

LA PERTINENT SEQUERA. LES PREGARIES



Ja fa anys ja que va passar, pero ho tinc ben present a la memòria.
vaig néixer, en un poblet perdut a la muntanya, del pre-Pirineu, que
no era ni al mapa. Un estiu, molt i molt caluros i sec, el
capellà del poble va comunicar a tot-hom durant la missa del diumenge que fessin
córrer la véu, a tots el demés vilatans que no eren allà. El missatge
deia el següent: En vista de la sequera tan extrema dels sembrats, de
que les fonts es queden sense rajar, el pous i rierols, també son
buits. I proposo de fer les pregaries, al següent dimecres. Va
arribar el dia, tot i essent dia feiner, quantitat de gent sortia de tots
els camins, de totes les dreceres, i es va fer una processo molt
grossa. L’abanderat anava al davant, el seguia un Sant Crist dos homes
un a cada costat, darrere el capellà vestit amb l'alba, sotana davall, portant,un
recipient amb aigua beneïda, uns espergidors, per arruixar gotes pels
camps. La processo durava més de dues hores, perque quasi es donava
el tomb pel terme. Recordo amb molta vivesa, com el mossen amb
posat seriós i una actitud solemne, anava desgranant unes lletanies, algunes
de les quals, recordo encara. Potser perque eren un noms estranys, que
jo no coneixia ni conec: Santa Gertrudis… Ora pro-novis, Santa Dei
Genetrix Ora pro-novis….En fí resulte una mica fòlckloric, i segurament
ho siga, peró almenys una vegada va passar, que de retorn a
l’Esglesia, es va començar a ennuvolar i aquella mateixa nit va posar-se
a ploure a bots i barrals. Si ho hauría fet igualment? No ho sé. El
cas es que va passar, i en dono fe i testimoni. Es clar que llavors tampoc es
savia res de les previsions meteorològiques, i ningú estava al dia,
sobre la funció de les línies isobares de les pertorbacions, i dels vents,del
anticicló, de la distribució de les pressions baromètriques.. etc.etc.
Mirant aquells temps amb una mica de melangia, penso amb la fé de la
gent i la seua acceptació de les desgràcies, sense cap desesper,
sense un sol pensament que no fos positiu. Jo no se, si era el poc coneixement
de les coses, que es feia estar a tots conformats amb la seua pobresa, i
amb el seu destí….

8 comentaris:

  1. Gracias desde el Nordeste del Norte.
    me supongo que no has podido entendar mi entrada. te la traduzco muy gustosa pero un poco abreviada.

    Hablo en primera persona, de que en mi niñez, en un pueblo olvidado del Pirineo. narro la experiencia que tuve por aquellos dias, en que los vecinos hicieron unas rogativas, que dieron un resltado inmediato. Apostillo que por aquellos dias, no s savía nada de las predicciones, meteorològicas. y para acabar cito la buena disposición de aquellas gentes humildes y sumisas en aceptar las peores desgracias.
    REcibe un abrazo.

    ResponElimina
  2. Segur que ara també tindrem que fer plegaries per que plogui,ja que la sequera es impresionan,jo que he estat ara per Aragó la terra es veu tan seca que fa pena.
    Estic contan els dies que falten per poguer donarnos una forta abraçada.
    Mentres te envio un fort petó guapa.

    ResponElimina
  3. Moltes gracies per al teva visita. Espero no defraudar tanta espectativa com tothom mostre per coneixer-nos.
    perque jó també estic igual.
    Ja estem aprop. Per cert ens podríem enviar una foto, perque sinó nos se pas com ho farem. Ara miro si tens la adressa i t'he la envío.
    Un abraçada.

    ResponElimina
  4. Naltros cantabem allòs de...que llueva que llueva, la virgen de la cueva, los pajaritos cantan, las nubes se levantan, que si, que no, que caiga unchaparrón....
    I plovia, pero penso que era mes aviar per lo malament que cantabem que per la pregaria que feiem.

    una abraçada

    ResponElimina
  5. Sento desaberte, Genetticca
    peró aquesta canço, formave part, de les cançons de col.legi de tota la vida, com tamabé ho podien ser: Frère Jaques,O sur le pont d'Avignon.... o tante d'altes que ara no em venent a la memória. Gracies pel teu bonic peró desencertat comentari
    Un petó.

    ResponElimina
  6. Pues por aquí todavía se hacen rogativas a cualquier Virgen, sea la Fuensanta u otra, para que llueva, y procesiones por la huerta. Cada vez menos, es cierto, pero la costumbre continúa.
    Veremos si no llueve de aquí al verano cómo se nos presenta éste.
    Un abrazo inmenso, Monserrat.

    ResponElimina
  7. Hola querida Isabel: me dejas bien sorprendida. Yo que pensaba que estaba explicando un hecho de la prehistòria!!! jajaja. Pues por ahí
    no sois tan descreidos, y si te digo la verdad, casi me alegro. pienso que no se puede hacer otra cosa, pero se hace!,auque solo sea por eso. Siempre es mejor esta actitud, que quedarse en el sofa esperando.
    Muchas gracias por trer un poco de luz a mi blog. Un beso.

    ResponElimina