Pàgines

diumenge, 3 de juliol del 2011

S'APROPEN LES VACANCES !!!




Es pot ben dir, que ja són aquí. i tots les esperem amb moltes ganes, perque estem agotats, rendits, i cansats de barallar-nos amb tot. La fenia, els companys, la familia, el temps, i tambe amb un mateix. Dons bé a descansar toquen!

Però: com es fa de descansar? creieu que es descanse, anant a fer un llarg viatge? o anar a la 2ª residencia, que aquest any toque de fer el jardí i pintar les baranes dels balcons? us agrada més fer una estada a un camping. ón no cal gaira feina i té l'avantatge d'ésser al aire lliure? o millor una casa rural, amb la pensió almentaria inclosa? Hi ha tantes opcións que no se sap cap òn tirar. tot es vàlild, y tot pot resultar fantàstic....ó desabedor!!! vés a saber...
I s’hi no hi resulten de maravelloses? No? sabeu el perqué?
Diría: la millor recepta es estar amb pau amb un mateix, pensar i gaudir de les coses sencilles, com es ara pintar una balconera, o refer un jadí. Les coses no ho són mai de estupendes per si soles. I té a veure, l’estat d’anim de casdasqú. i si surt un moment màgic, viur’el intensament amb egoïsme, amb falera. Només d’aquesta manera, aconseguirem, que les coses ens vagin raonablememt bé, incloses les vacances.

Mài, fer alló que ens agrade, peró sí, procurar fer que ens agradi alló que hem de fer.
Inversemblant, peró cert. A més yo crec que aquesta es la tan buscada y rebuscada quinta esencia de la felicitat de tot l’any, no solament en vacances. Pense-ho.

9 comentaris:

  1. Molt bona reflexió tocaia.
    Avui a vingut a dinar el emu fill Jordi amb la dona i la nena.
    I hem baixat a la Piscina del òlisportiu de devant de casa.
    I he jugat amb la neta dins de l´aigua, semblavem dos criatures ella i jo.
    Quina felicitat!
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
  2. que bé Montserrat! M'alegre molt, veure't tan contenta. Ara mateix vinc del teu bloc, i he vist que has posat una altra estampeta. com ho he trobat tant adient he pensat: ja t'en he fet tants de comentaris d'estampeta, que no he sabut que posar-te. Ara tinc ocasio de saludar-te, hi ho faig mb molt de gust. Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  3. Sí, cada uno ha de buscar su forma de descansar según sus gustos, su edad, sus obligaciones y su entorno.

    ResponElimina
  4. Yo creo, querida amiga, que el descanso se obtienen haciendo las cosas sencillas. Pasear, escuchar música, leer, sentarse en una terraza, ir a la playa o darte un garbeo senderista, ir al pabellón a nadar todos los días -eso es lo que yo hago- sauna, yacuzzi, etc.

    No está mal, ¡verdad?

    Un beso,

    Luis.

    ResponElimina
  5. Una cosa es fer vacances i altra fer turisme.
    El turisme por arribar a ser esgotador.

    Estic amb tú: senzillesa, calma i pau.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Es muy bueno saber disfrutar d elas cosas sencillas, pocos saben hacerlo.

    Yo en mis vacaciones veré a familia y amigos.

    Besos

    ResponElimina
  7. MªJesús, Muy cierto que cada uno, hacemos o deberíamos hacer, todo aquello que nos complace y está a nuestro alcance por difentes circunstancias.
    Pero eso de las normas, ya sabes, Hay quien prefiere pasar de ellas y rompiéndolas goza.
    Un abrazo. Hasta mañana, querida amiga. Te veo muy trabajadora visitando todo, y dando ánimos a diestro y siniestro. Y encima... ni hablas!!!



    Estoy contigo Luís: pero a veces se ha de hacer todo aquello, que no harias, y encima estar contento. La vida es así, y con palabrerias del tres al cuarto, no se arregla nada. Un fuerte abrazo Luís.




    Toro, tienes razón de diferenciar ambas cosas, pero, seria lo ideal poder juntarlas. Yo recuerdo
    haberlo hecho muchas veces. Luego llegan otros teiempos y otras necesidades. Normal. Un saludito.



    También tú llevas razón. Y más cuando añades que pocos saben hacerlo. Totalmente de acuerdo, Lo mejor es difrutar de la familia. Un beso, Myriam.

    ResponElimina
  8. Mis mejores vacaciones son lentas, con libros y paseos al atardecer... Nunca me han gustado las ajetreadas..
    Un abrazo.

    ResponElimina
  9. Hola Profesor: que tienes un caracter apacible y reposado, no lo tienes que jurar, se te nota a la legua, lo que no quiere decir que no trabajes un montón.Eso es otra cosa. Felicidades por ser así.
    No todos somos iguales. Un abrazo

    ResponElimina