Pàgines

dimarts, 7 de juny del 2011

LA IMPUNTUALITAT RESPONSABLE




Encara es trobe gent, als que no els hi fa cap falta el rellotge. Si el tenen no ho sembla pas. Perque sempre fan tard. Vagin òn vagin, ells han de donar la nota. Sempre s’ha dit, per ejemple que una nuvia arribe tard. I es ben llògic. S’ha de fer esperar, com a gran portagonista, un cop a la vida. I també ha de crear espectació. A més a més, se supose que aquell dia tan especial, ha de tenir molta cura en tots els detalls, i la seva posada en escena sempre es complicada. Fins aquí tot correcte.
També es pot dir que es una tradició, i ho accepto de bona gana.
Peró, un vegada assolida aquesta fita, s’ha d’haver acabat la seva poca paraula, i formalitat.
Ja no hi ha cap mes justificació, per arribar tard als llocs. I menys encara si se la espere. Penso que llavors s’incorreix, en una falta grèu de educació i cortesía envers els demés.
Les persones amb les quals em relaciono, son totes puntuals. que és com ha de ser. Tolero el contrari, aquell que sempre fa tard, pero ho porto molt malament, i s’em note. Jo, amb el meu caràcter, pateixo un estrès gran si es que sé que m’esperen. No ho puc resistir. He de anar corrents a avisar, perque ha sorgit un impoderable imprevist, que segurament serà la causa de la meva impuntualitat.
LlIista de persones ú profesions en les que s’escàu aquest pecat intolerable:

Tot el colectíu dels metges i especialistes del que sigui.
Les persones desordenades i barrudes.
Els paletes, u altres oficis que demanes per un adob del que sigui, a la casa.
Els trens del nostre país.
Els autobusos de línea.
Amb totes les persones que descric, ja t’hi pots carregar de paciencia, Vindràn quand voldràn i no hi tens res a fer. Ells sempre són el mes guapos.

10 comentaris:

  1. Crec que la puntualitat no està relacionada amb l'ofici sinó amb el tarannà de la persona i l'educació rebuda a casa.

    ResponElimina
  2. La puntualidad es una virtud, en efecto. ¡Pero yo no soporto a aquellos que quieren ser tan puntuales que llegan siempre 15 minutos antes!
    Besos, querida amiga.

    ResponElimina
  3. De veritat, Encarna que la puntualitat es una virtud que va amb la persona. Però també es un defecte que es va adquirint,amb el treball que desenvolupes.
    Merci pel teu comentari.


    Profesor Ojeda: entonces,Vd. y yó, no seríamos amigos. Procuro no llegar demasiado pronto a los sitios, pero nunca hago tarde, (por ahora).
    Es mucho mas de agradecer, por ejemplo pongamos que viene a Barcelona. Estarà mucho mas tranquilo si sabe que le esperan seguro a la hora convenida.
    que no tiene que esperar a que lo recojan, vete a saber cuando. No me lo puedo imaginar... Gracias por comentar, querido amigo.

    ResponElimina
  4. Hola tocaia:

    A mi m´agrada sempre arrivar puntual, de vegades fins i tot avans d´hora i quan haig d´anar algún lloch, matino sempre vull tindre hores per endavant.

    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  5. Montserrat: ademés de responsable, ets també una persona molt bondadosa. Aixó es molt d'agraïr. Petons grossos!!!!

    ResponElimina
  6. Soc igual que tú.
    Mai arribo tard.
    Sempre arribo d'hora i espero fora fins que sigui el moment just per tal de no moletar.
    No soporto als impuntuals.

    Petons.

    ResponElimina
  7. toro. Pensaba que jo era una peça rara.
    M'alegro trobar una persona que sigui del meu parer en un assumpte tan peculiar.
    Salutacions

    ResponElimina
  8. Excelente post Montse, estoy contigo, en realidad es tan sólo una falta de cortesía y educación, un desprecio, se mire como se mire.
    un abrazo

    ResponElimina
  9. Muchas gracias Angel, tengo la misma opinión.
    un abrazo.

    ResponElimina
  10. Ja, ja, por que no vives en un lugar de La Mancha, aquí quedas para cenar, pones la mesa tienes todo preparado y, no llegan y, no vienen, no se molestan en llamar, nada, luego otro día cuando te ven, dicen anda que no pudimos.
    Educados.
    Abrazos

    ResponElimina