Pàgines

dimecres, 1 de desembre del 2010

DESPRÈS DE LATEMPESPTA: LA CALMA

Ara es el moment, de l’anàlisi, de la reflexió. Un cop assumida la realitat, un cop exhaurits tots els ajectíus del esdeveniment, una vegada que tots h’han dit la seva, que han corregut ríus de tinta, fins i tot a l’extranger. Ara es l‘hora de parlar del clasic Barça-Madrid.
La meva lectura no es gaire diferent de la dels demés, tot y la prudencia i la precaució de deixar passar les cridòries i la eufòia, per veure-hi mes clar.
El que va passar al camp el dilluns, es anormal i estrany. Perqué el Real Madrid,es un equip potent, organitzat, i farcit de bons jugadors. I fa molt mal quand s’ho propose. I el dilluns semblaven un escamot de corderets blancs al darrere d’una pilota, com si tinguèssin por del gos d’atura del pastor. El seu pundonor no es mereixía una desfeta com la que van tindre. Una mica potser va ser el anar sempre darrere de Messi, i com sol passar, van deixar d’altres forarts per cubrir sense pensar que al Barça en hi ha més de jugadors com ell.
Degut a l’extraordinari resó mediàtic he gossat escriure aquestes paraulels, que de no ser així mai ho hauría fet. Entre d’altres coses perque tampoc entenc de futbol, ni el veig quasi mai.
Segueixo éssent molt crítica amb els esports que mouen tans interessos, quand tans països hi ha al món que moren de gana.
Serie bó que aquests noiets joves, carregats de mil-lions i pressumint de Ferraris, es recordessin dels que no han estat tant afortunats com ells. Faig la mateixa crida als direcctíus que permeten aquestes bogeries.

15 comentaris:

  1. Són bogeries, realment. El món està boig. Tot plegat perquè mouen passions (perdó, vull dir quartos!). Petons

    ResponElimina
  2. Aixó es com aquel xiste de fa 37 anys d´en PATUFET, que vareig posar a l´entrade de fa uns tres o cuatre díes, que li diu el fill al pare- Quan sigui jugador de futbol i guany forces diners anirer a l ´escola no vull ser cap ignorant.

    Ja veus noia, el que fant els euros.

    Una abraçada, montserrat

    ResponElimina
  3. Lo que pasó el lunes en el Camp Nou es que el Barça jugó de lujo, casi un juego perfecto...y no hay más explicación que esta...y suerte que ganan tanto dinero ellos tienen esta suerte....

    ResponElimina
  4. Aquesta bogeria, no es culpa ni dels directius ni dels jugadors. Qui permet tot aquest despropòsit es el aficionat, el soci. El espectador.
    Si no es compressin entrades ni es miressin aquests espectacles potser, el desequilibri entre aquells no res tenen i els tenen massa, estaria molt mes igualat.
    Per cert, Internet em va fer una jugada i no vaig poder veure el partit. M’hagués agradat veure’l, però vaig estar fet fotografies a la costa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Yo pienso que, efectivamente, los futbolistas ganan cantidades excesivas de dinero. Pero, es necesario comprender que generan mucho más. Si no fuera así, no sería posible pagarles estas cantidades.

    Eso no quita que pensemos en la desigualdad con las gentes que lo están pasando mal en el mundo y en España.

    Pero, así está montado el espectáculo, Montserrat.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Hola de nou:

    Acabo de passar per el blog del Sr. Ojeda Escudero. Ja he vist la teva fotografía llegint el Quijote, estás molt bé.

    T´envio una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  7. Jajajajaja... molt bona Montserrat! xaiets blancs darrera la pilota com si tinguessin por del gos de tura del pastor!!! es genial,
    El Barça té un bon aprenent per entrenador, el Madrid té bons jugadors, mal aprofitats i organitzats. De totes el barça ara passa bona ratxa.

    Jo penso, que si fos per mi, els clubs no tindrien socis, perque no ho soc. La tele de pago no tindria admiradors perque no la pago y els jugadors no cobrarien tants diners, perque ni tindrien socis, ni admiradors que paguessin!

    Molt interessant L'Ara!

    Salutacions.

    ResponElimina
  8. Estriver: Mouen passions, mouen molts calers, y ens fan ballar el sò que ells toquen.
    Som idiotes sense remisió.
    Abraçades.



    LLagostera: aquesta historia de fa 37 anys, i aquesta frasse, es continúe repetint molt sovint.
    La vida es així, tots volen ser rics, y la maanera d'arribar-hi és siguen un campió de futbol
    Un petó.



    Anna: Me alegra sentirte emocionada con el juego del Barça. Esto quiiere decir que disfrutaste, y esto es bueno. ya toca. Pero yo sigo criticando lo mimo de siempre. El escandaloso montaje de los fichajes, de las primas, de los sueldos etc.
    Un abrazo muy grande.



    Jan: sí que el qui permet el gran despropòsit es l'espectador, el que compre les entrades, o véu els partits per la televisió. Però pel que expliques tu també l'huries vist si ho haguessis pogut fer. Mentre hi hagi aquesta demanda ferotge seguiràn els desequilibris. Salutacións.




    Toro: Jo també et contesto el mateix que he dit a en Jan Puerta. Una abraçada.



    Sí Jota, no se que és lo que fué antes el huevo
    ò la gallina. Pero eso no quita que sea igualmente indecente. Pero como bien dices está montado así, y hay que aguantarse. Abrazos mi amigo.

    ResponElimina
  9. Felicitat, no m'havía adonat que estesis amb els meus comentaristes adiictes. Disculpa. Et contesto ara. Celebro que t'hagi agradad la comparació del xaiets. Aluna ruqueria ens hem d'inventar per fer riure al personal. Encara que el dilluns tot-hom va gaudir molt, i per ells no calia. I pel bando contrari encara menys, perque no hi havien paraules per acontentar-los.
    L'ara molt bé, No? Busca'l. Es ara.cat

    ResponElimina
  10. Encandila es verdad, Riubò.
    Pero el abuso està ahí, subiendo los precios- porque la gete va igual sivale 4, como 400.
    Saludos.

    ResponElimina
  11. Te cuento que vi el partido, me gusta el juego del BARÇA, toco y paso, es un juego lento, medido y preciso. Se pasaron. Ya al final no tiraban la pelota al arco rival, por respeto.
    Felictaciones a los catalanes.

    ResponElimina
  12. Querida Norma. Hemos tenido transmisión de pensamiento. Ayer estuve leyendo unas entradas tuyas que me gustaron mucho.(como siempre) Hacias balance de tus cosas y coincidí tanto contigo, que pensé a añadir algo o escribirte un carta larga. Y contando lo bueno que poseo, y siempre llegando a la misma conclusión: que soy inmensamente rica, lo mismo que tú. Además otros escritos tambine me gustaron muchísimo. Besos querida Norma. Voy a los colegios a buscar niñas, no mejor mujercitas. Adios!!!

    ResponElimina